Làser per als ulls

L’operació amb làser més estesa per a deixar d’utilitzar les ulleres o lents de contacte és el LASIK (Queratomoleusis In situ Assistida amb Làser Excimer). Aquesta tècnica de la cirurgia refractiva s’empra per a resoldre la miopia, la hipermetropía i l’astigmatisme. “Es tracta d’una cirurgia acceptada, contrastada i amb molt poques complicacions. La incisió que es fa amb el microqueratomo (la màquina que s’utilitza juntament amb el làser en l’operació) mai penetra dins de l’ull”, destaca Manuel Sánchez Salorio, director de l’Institut Gallec d’Oftalmologia i catedràtic d’Oftalmologia en la Universitat de Santiago de Compostel·la. Aquesta tècnica quirúrgica és extraocular perquè actua en la còrnia. “La cirurgia intraocular té més risc que el làser”, apunta Julio Ortega Usobiaga, Doctor en Medicina i oftalmòleg de la Clínica Baviera.

Segons les dades d’aquest centre mèdic, una de cada tres persones a Espanya necessita utilitzar ulleres o lents de contacte per a corregir un defecte visual. És a dir, a Espanya existeixen una gran quantitat de possibles clients d’aquesta mena de cirurgia. En 2003 es van realitzar 220.000 tractaments amb làser al nostre país, xifra molt més elevada que en la resta de membres de la Unió Europea, pel descens dels preus i l’augment d’aparells làser. “Ha estat un èxit perquè els beneficis per al pacient són molt grans i els riscos baixos”, afegeix Ortega Usobiaga.

Afirma José Luis Rodríguez Prats, oftalmòleg del Departament de cirurgia refractiva, còrnia i segment anterior de Vissum, l’Institut Oftalmològic d’Alacant, que és una cirurgia molt segura, amb un índex de reproductibilitat i d’eficàcia molt alt. “No he vist casos de complicacions greus. Només enlluernaments o halos, però aquests efectes secundaris es produeixen per operar a gent que no s’ha d’operar. El candidat ideal ha de tenir, entre altres valors, la còrnia, la pupil·la i les diòptries adequades. Si es compleixen aquests factors és difícil que sorgeixin problemes”, expressa José González Vidal, especialista en Oftalmologia de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València i del Centre de Microcirugía Ocular de València.

En aquestes operacions s’aplica el concepte de “Consentiment Informat”. És a dir, l’oftalmòleg està obligat a comunicar al pacient els beneficis, els efectes secundaris i les possibles complicacions que poden sorgir després de la cirurgia. En la pràctica, després de la informació verbal i després de realitzar totes les preguntes que desitja, l’afectat signa un document redactat pel metge en el qual reconeix que ha estat ben informat. Per exemple, els oftalmòlegs també han d’informar que si el pacient té 40 anys o més, encara que des de lluny veurà bé i no necessitarà ulleres per a anar pel carrer o conduir, sí que requerirà, en canvi, unes ulleres per a llegir, per la presbícia o vista cansada, que afecta a totes les persones i que és una conseqüència natural de l’envelliment.

Opina Ortega Usobiaga que l’important en aquesta tècnica quirúrgica és aconseguir eficàcia i seguretat. “Eficàcia significa veure el mateix sense ulleres que el que es veia amb elles. Seguretat es refereix al fet que, en el pitjor dels casos, es passi d’una visió amb lents a una amb elles però amb menor nombre de diòptries”.

Per a aplicar aquesta tècnica és imprescindible que la persona tingui els ulls sans. Després, els oftalmòlegs es fixen en l’edat i en el nombre de diòptries del pacient. “És necessari que es tingui una graduació estable. Això succeeix en cada persona en diferent moment, però en general entre els 18 i els 24 anys.

Les operacions més habituals es realitzen a persones que tenen entre 0 i 5 diòptries. En miopia, Sánchez Salorio diu que amb una còrnia estàndard es poden operar amb seguretat fins a 8 diòptries, mentre que amb una còrnia gruixuda, segons Ortega Usobiaga es pot emprar LASIK fins amb 10 diòptries.

En hipermetropía, aquesta tècnica de la cirurgia refractiva no és tan eficient. “En aquest cas, es compleix la màxima que quantes més diòptries s’operin, més es reduiran les possibilitats d’aconseguir l’eficàcia i la seguretat. Per exemple, 6 diòptries no es tracten perquè cauen en picat aquests dos valors, i entre 4 i 6 diòptries, els paràmetres són regulars. El pacient ha de tenir clar que el màxim benefici que pot obtenir en aquesta mena d’operació és la reducció de quatre diòptries com a màxim, encara que superi aquesta xifra.

El procés s’inicia amb un estudi complet del pacient. La primera visita a una consulta pot durar, per exemple, dues hores per totes les proves que es realitzen. Entre elles, es mesura el gruix corneal, el fons de l’ull, la pressió ocular o es fa una topografia corneal. L’objectiu és comprovar si es pot aplicar LASIK al pacient, perquè hi ha persones que no compleixen tots els requisits per a ser tractats amb aquesta tècnica amb les màximes garanties.

L’operació en si és breu, en general no dura més de dos minuts. Es compon d’aquests passos, tal com explica Ortega Usobiaga:

1.- Com a anestèsia només es tira una gota de col·liri.

2.- Amb el microqueratomo es realitza una llesca de la còrnia que en el llenguatge científic es diu lentículo corneal. L’aparell consisteix en un anell metàl·lic enganxat a una bomba de buit que fa succió durant 10 segons. En aquests moments, deixa de passar sang a l’ull i el pacient perd la visió. Això es realitza perquè el pacient tingui quiet l’ull i es pugui efectuar el tall. Si la còrnia mesura, per exemple, 0,5 mm de gruix, s’aixeca una rodanxa de 0,1 mm, però no de manera completa, per a així poder tornar a posar-la en el seu lloc.

3 – S’aplica el làser en el llit corneal, polint-lo. Quantes més diòptries, més temps és necessari. El pacient ha de mirar el punt de llum vermella, que és el làser. No importa si mou l’ull, perquè les marques incorporen en els últims models de Làser Excimer la tecnologia Eye Tracker, que segueix els moviments de l’ull en cas que es mogui. És recomanable que el pacient col·labori i faci cas de tot el que li digui l’oftalmòleg, per a prevenir problemes.

4 – Finalment, es torna a posar el lentículo corneal en el seu lloc, sense necessitat de punts, ja que cicatritza per si mateix.

Diversos pacients consultats que s’han sotmès al LASIK afirmen que durant l’operació viuen un moment horrible. Uns altres expressen que influeix més el que un s’imagina, perquè realment no dol. “La gent ho viu com una muntanya russa, és una sensació que es pot qualificar com a desagradable, però que transcorre ràpid”, relata Ortega Usobiaga. El postoperatori és indolor i només s’han d’aplicar col·liris.

Com quedaria en la pràctica una persona després d’aquesta cirurgia refractiva? El Doctor Ortega Usobiaga mostra l’exemple d’un cas triat a l’atzar:

Abans de l’operació: Presentem una pacient amb 7 diòptries de miopia en l’ull dret i 0,75% d’astigmatisme, i 3,75 diòptries de miopia en l’esquerre amb 0% d’astigmatisme. Amb les ulleres posades i ben graduades tenia el 50% de capacitat de visió en l’ull dret i el 90% en l’esquerre..

Després de l’operació: Va quedar amb 0,5 diòptries en l’ull dret i un astigmatisme de 0,75%, i en l’esquerre 0,25 diòptries i un astigmatisme del 0,25%. Sense ulleres, en l’ull dret tenia un 70% de capacitat de visió i un 120% en l’esquerre.

L’objectiu de l’operació era que aquesta persona veiés al natural tal com veia amb les ulleres i, no obstant això, va aconseguir tenir més capacitat visual. “Els extrems són estranys. Que es vegi menys o que es vegi més és infreqüent”, puntualitza Ortega Usobiaga.

Després d’analitzar aquestes dades, sorgeix la pregunta de per què no s’aconsegueixen les zero diòptries. “Així no queda ningú després de l’operació. Moltes persones que no necessiten ulleres o lents de contacte tampoc tenen exactament zero diòptries en tots els valors. De totes maneres, quantes menys diòptries es tingui, més fàcil és acostar-se al zero”, explica l’oftalmòleg de la Clínica Baviera.

Segons el Doctor Ortega, 5 pacients de cada 2.000 necessiten ulleres després de l’operació, encara que amb menys diòptries.

En algunes ocasions, és necessari un retoc amb el làser perquè no s’han aconseguit els resultats desitjats. Fins al tercer mes no es planteja el dubte i segons les dades que manegen els especialistes, en aquest moment el 5% dels pacients diuen veure malament.

No obstant això, no sempre es pot retocar. El límit el marca que hi hagi el suficient gruix corneal en el llit després d’aplicar el làser. “El gruix mitjà de la còrnia és 0,530mm. Segons les publicacions científiques, el màxim que el làser pot polir en una operació, sense risc que es trenqui, és fins que aconsegueixi els 0,250 mm de gruix”, precisa Ortega Usobiaga. Fa anys, aquesta dada no se sabia i l’única solució per a qui hagi depassat aquest límit, després d’una cirurgia, és el trasplantament de còrnia.

La part delicada d’aquesta cirurgia és que les possibles complicacions, a pesar que siguin infreqüents, afecten una part vital del cos i, segons el Doctor Ortega, no són retocables. No obstant això, González Vidal tranquil·litza assenyalant que problemes greus només es donen en 5 casos de cada 1000, un 0,5%.”Els nivells de complicació són mínims. El pacient ha de ser conscient que assumeix un risc, encara que sigui mínim”, assegura Rodríguez Prats.

Entre altres inconvenients, es poden sofrir astigmatismes irregulars. “Perquè no succeeixi això s’han d’utilitzar aparells làser d’última generació, que requereixen inversions altíssimes. Amb ells, l’operació es dissenya específicament per a l’ull que es vol tractar”, explica Rodríguez Prats. Després de l’operació també poden aparèixer estries, porqueries en la interfase, inflamacions o cicatrius. La llista es completa amb la visió d’halo amb les llums, sobretot a les nits -encara que segons els especialistes això també succeeix amb les ulleres o lents de contacte-, imatge borrosa, visió doble i descentramientos.

La infecció corneal és una de les pitjors complicacions, encara que és possible tractar-la amb èxit mitjançant antibiòtics. No obstant això, en un cas extrem pot desembocar en ceguesa. Un altre gran perill és la queratetasia, és a dir, que la còrnia es trenqui anys després de l’operació.

Si la persona sofreix alguna complicació greu o perd la visió, no s’ha de reclamar a través dels òrgans de consum, perquè no permeten sol·licitar indemnitzacions per danys i perjudicis. El camí més indicat és recórrer a un advocat i començar una reclamació per via judicial.

La perícia de l’oftalmòleg i uns aparells làser sempre renovats són fonamentals per a evitar futurs inconvenients al llarg de l’operacióon. “La formació ha de ser molt específica i, de fet, existeix la subespecialidad de l’oftalmòleg especialitzat en cirurgia refractiva. Així, pot dictaminar amb precisió quin pacient és operable, qui no i amb quines tècniques”, raona Rodríguez Prats.

“Ja s’han llançat al mercat quatre generacions tecnològiques del Làser Excimer”, assenyala González Vidal. “Es requereixen aparells molt sofisticats en aquesta cirurgia i han d’estar sempre actualitzats, perquè en un any es queden desfasats”, afegeix Rodríguez Prats.Segons els oftalmòlegs consultats, el preu mitjà d’aquestes operacions és de 1.050 ? per ull, més la primera consulta exploratòria, que ronda els 70 ?. En les clíniques més cares, s’aconsegueix un preu de 2.000 ? per ull, mentre que en les més barates ho ofereixen per 750 ? per ull.

Adquirir els últims Làser Excimer té un cost gran, i per això els especialistes dubten de les ofertes massa barates. “Possiblement, tracten de fer rendibles aparells tecnològicament obsolets”, revela González Vidal.

El que sembla evident, com a expressa Manuel Sánchez Salorio, és que aquesta cirurgia entra dins del màrqueting del consum. Segons un estudi de la Clínica Baviera, 7 de cada 10 persones que se sotmeten al LASIK ho han fet fonamentalment per estar més còmodes. L’estètica és el motiu de gairebé 2 de cada 10 pacients. Per motius laborals o condicionants mèdics, només el 12%.

El catedràtic d’Oftalmologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la aporta una dada reveladora. “Malgrat la seguretat, el major nombre de reclamacions judicials, dins de les operacions voluntàries, es produeix en les de refracció. Això succeeix perquè existeix una lluita de màrqueting entre les clíniques. En algunes, se’ls ofereix als pacients una espècie de cel absolut, on tot està bé i no pot ocórrer gens dolent. Però després es realitzen moltes reclamacions, que en la majoria dels casos són difícils d’objectivar. Per exemple, trastorns de la visió a la nit, que a una persona li poden impedir conduir i a una altra no el molesten gens ni mica”, conclou.

Davant l’elecció d’una clínica, el consell de Sánchez se centra el boca a boca. “Operar-se en centres on algú de confiança s’hagi operat anteriorment i desconfiar dels que no adverteixen de possibles riscos”, conclou.