Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Luis Serratosa, coordinador del grup de treball de Cardiologia de l’Esport de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC)

El crossfit no suposa un risc de mort sobtada per a gent sana

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 19 de Gener de 2019

L’esport de moda en els gimnasos es diu crossfit. Combina exercicis gimnàstics, de força i aeròbics per fer treballar al cos la resistència, la potència, la tècnica, la velocitat, l’agilitat, la flexibilitat i la força. Però obliga a executar-los en un temps determinat i amb un nombre de repeticions que podrien posar al límit al nostre organisme amb conseqüències indesitjables, a més de les típiques lesions. Per això, el coordinador del grup de treball de Cardiologia de l’Esport de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), Luis Serratosa, considera que en els gimnasos on es practica, els anomenats boxes, “hauria d’exigir-se un reconeixement mèdic mínim”. El també cap de servei de Rehabilitació i Medicina de l’Esport de l’Hospital Quirónsalud Madrid detalla en aquesta entrevista qui haurien de fer exercicis de menys intensitat i quines precaucions prendre.

Quins riscos comporta el crossfit?

El principal problema del crossfit és que quan es practica amb escàs control, sense tenir en compte les condicions particulars de cada esportista, els problemes són traumatológicos, de lesions.

I cardiovasculars?

“Ens resulta difícil fer una transcripció on puguem reflectir una intensitat màxima límit per l’exercici que es fa”En les estadístiques no apareixen casos de mort sobtada per practicar crossfit, perquè el normal és que es mostrin d’esports amb més practicants i història. I casos hi ha hagut molt pocs. Però el crossfit no té un efecte especialment perjudicial en relació amb la mort sobtada que el que registren altres esports d’alta exigència quant al component aeròbic (cardio) i de força. És més probable que passi en subjectes amb una cardiopatia amb el risc de sofrir una arrítmia maligna, que és el que antecedeix a una parada cardíaca. No és que suposi un risc per a gent sana, per res.

Què més conseqüències té per al cor aquesta pràctica?

En el cas de miocardiopatías (que afecten al múscul cardíac), l’alta intensitat acceleraria la deterioració i progressió de la malaltia, per la qual cosa hem d’indicar esports de menys intensitat. I pels quals tenen un problema valvular (insuficiència o estenosis valvular), els recomanem que realitzin esports de menys intensitat i que requereixin un menor component de força.

Llavors, fer crossfit a una menor intensitat o millor no fer-ho?

En esports on es pot controlar més la intensitat (carrera, natació…) és més senzill. Però en aquest cas és complicat. No és tan fàcil controlar la intensitat de l’exercici de força ni la intensitat de l’exigència aeròbica, perquè en general són esforços més intensos i repetits, però més curts. Ens resulta difícil fer una transcripció on puguem reflectir una intensitat màxima límit per l’exercici que es fa. Es pot fer un major descans, que els esforços siguin amb menys pes…

I quant a pulsacions, quin seria el màxim apropiat?

“El box hauria de disposar dels mitjans necessaris per atendre un esdeveniment cardíac greu de forma adequada, immediata i efectiva” En una persona sana el màxim ha de ser aquell que li permeti fer des del principi la progressió apropiada en la intensitat de l’exercici. Ha d’anar de forma gradual, perquè l’adaptació sigui l’adequada tant des del punt de vista musculoesquelético com a cardíac. I si es té algun problema cardíac, és probable que aquí sí fixem una intensitat límit. Generalment, no ha de superar el 85 % de la freqüència cardíaca màxima o el 50-60 % del pes màxim que pot aixecar en una repetició. Ho haurà de decidir l’especialista en relació amb cada problema.

Com veu la labor del coach?

Controla l’entrenament, per la qual cosa el desitjable és que sigui una persona amb suficient formació i coneixements i que, quan detecti algun símptoma anormal, li digui al seu client que es faci un reconeixement mèdic. Això seria convenient fer-ho abans, però normalment es fa massa poc.

No s’exigeix.

Com a pansa en la majoria dels esports. Com no existeix una normativa… Però en els gimnasos hauria d’exigir-se que es faci un reconeixement mèdic mínim. A més, s’hauria de disposar, com en qualsevol instal·lació esportiva, dels mitjans necessaris per si en algun moment cal atendre un esdeveniment cardíac greu de forma adequada, immediata i efectiva, com a personal format en reanimació cardiopulmonar i un desfibril·lador.

Quines proves inclou el reconeixement mèdic?

L’important és que ho faci un especialista que tingui la suficient formació i experiència en reconeixements mèdics en esportistes. Tots els organismes d’Espanya i altres països recomanen que, com a mínim, es faci una història clínica que reculli si hi ha hagut antecedents familiars d’individus que hagin tingut alguna malaltia cardíaca hereditària o que hagin tingut una mort sobtada; una exploració física en la qual es busquin aquells símptomes d’alarma, com pot ser algun bufo anormal o altres alteracions que ens puguin indicar que darrere pot haver-hi una cardiopatia; i un electrocardiograma en repòs. Si són normals, no fa falta cap altra prova addicional. Si en alguna d’elles trobem hi ha alguna cosa anormal, necessitarem fer un altre ecocardiograma o una prova d’esforç.

I amb això ja es pot entrenar?

Si tot és normal, és una persona jove i no ha tingut problemes ni símptomes, ni antecedents familiars, en general no és necessari fer cap prova. Amb més de 35 anys, fumador, amb colesterol alt, amb antecedent familiar de problemes coronaris, caldrà fer les addicionals que he comentat.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte