Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mal de cap: una molèstia massa comuna?

El mal de cap es considera un trastorn comú però té un gran impacte en la qualitat de vida de l'afectat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 08deOctubrede2014
Img dolor de cabeza 1 hd Imatge: Vadymvdrobot

Qui no ha tingut, en alguna ocasió, mal de cap? Aquest símptoma tan habitual, que s’associa a la tensió, el cansament, les preocupacions o el temps meteorològic, pot afectar a qualsevol persona sense importar edat, sexe ni fronteres. Té importants repercussions sobre qui ho sofreix, el seu entorn i en la seva esfera laboral o acadèmica. Per perjudicar de forma negativa a la qualitat de vida de les persones i per l’enorme despesa socioeconòmica que suposa, és considerat un dels problemes de salut pública més importants. Aquest article explica quins són els factors desencadenants del mal de cap més habituals i en quina situació es troba aquest trastorn al món.

Img dolor de cabeza 1 art
Imatge: Vadymvdrobot

El mal de cap és un dels motius principals pel qual s’acudeix al metge de família. Encara que es consideri una dolència comuna, té uns costos individuals i socioeconòmics tan importants que ho converteixen en un problema de salut pública. I com a tal, és fonamental que els afectats puguin disposar del diagnòstic correcte i del tractament eficaç per fer-li front.

La migranya és un dolor pulsátil que pot acompanyar-se de nàusees, vòmits i sensibilitat a la llum

Dins del calaix de sastre del mal de cap, les dues entitats més habituals són la migranya i la cefalea tensional. La diferència estreba que la migranya és un dolor de tipus pulsátil que pot sorgir juntament amb nàusees, vòmits i sensibilitat a la llum i, de vegades, solament afecta a un costat del cap. Algunes persones refereixen senyals que els posen en alerta que són a punt de sofrir-ho, fenomen que es denomina aura.

D’altra banda, està la cefalea tensional, també denominada cefalea vasomotora, que es caracteritza per ser una molèstia contínua, no pulsátil, que se centra en la part alta del crani. Està associada a la tensió muscular d’aquesta zona i, quan es dona dues o més vegades per setmana durant alguns mesos, es considera un trastorn crònic. Pot durar d’uns minuts a diversos dies.

Factors que predisposen al mal de cap

La neuròloga Patrícia Pou desgrana, juntament amb altres especialistes en midolordecabeza.org, els possibles factors o situacions que predisposen a sofrir mal de cap o migranya. I és que a cada persona li afecten diferents coses.

L’excés o el defecte d’hores de somni pot ser un desencadenant del mal de cap

Així, els factors desencadenants descrits com més habituals són els psicològics (l’estrès o l’ansietat); hormonals (períodes premenstrual i menstrual, l’ovulació o l’ús d’anticonceptius o de teràpia hormonal substitutiva); els canvis horaris (que provoquen que sorgeixi el mal de cap després d’un període d’estrès, com durant els caps de setmana o les vacances); certs aliments (alcohol, formatges, el dejuni o realitzar menjars rics en nitrits, glutamato monosódico o aspartamo); factors ambientals (estímuls visuals, olors, canvis atmosfèrics o romandre a una altitud elevada); somni (per excés o defecte en les hores de descans); determinats fàrmacs (com la nitroglicerina, que s’utilitza com vasodilatador per al tractament de la malaltia isquémica coronària o l’infart agut de miocardi, entre uns altres, o els estrògens) o uns altres (haver sofert un traumatisme cranial, l’exercici físic o el cansament).

El mal de cap al món

L’últim informe de l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP) mostra algunes dades de l’escenari mundial del mal de cap:

  • La meitat de la població pateix mal de cap durant un any qualsevol i més del 90% ho ha tingut alguna vegada en la seva vida.
  • La cefalea tensional és més comuna que la migranya, amb una prevalença en algun moment de la vida de prop del 52%.
  • El 3% de la població sofreix mal de cap crònic (durant 15 dies o més al mes).
  • La mitjana de prevalença de la migranya en algun moment de la vida és del 18% i la mitjana benvolguda en l’últim any, del 13%.
  • La migranya afecta a dues o tres dones per cada home i aquesta dada es manté en tots els països.
  • La prevalença de la migranya en nens i adolescents és del 7,7%.
  • La cefalea tensional afecta per igual als dos sexes.
  • El mal de cap que amb més freqüència provoca incapacitat són les cefalees tensionales cròniques o freqüents.

Aquest informe també assenyala que un dels factors que major pes tenen en el desenvolupament de la migranya és comptar amb antecedents familiars. Aquesta, a més, es relaciona amb ansietat, trastorns de l’estat de l’ànim, al·lèrgies, altres dolors crònics i epilèpsia. La migranya que precedeix d’aura es considera un factor de risc per l’ictus isquémico, sobretot en les dones amb atacs de migranya freqüents.

D’altra banda, sofrir ansietat en la infància s’associa a major predisposició a les cefalees en l’adultesa. Fins i tot alguns especialistes apunten que els episodis cíclics de vòmits, somnambulisme i marejar-se en el transcurs dels viatges que tenen alguns nens poden ser un equivalent a la migranya, i que poden anunciar el seu desenvolupament en l’etapa adulta.

En general, la prevalença de la migranya disminueix després de complir els 50 i després de la menopausa en les dones, tret que s’administri una teràpia de reemplaçament estrogénico. L’evolució de la migranya és menys favorable, si comença a una edat primerenca, es donen factors d’estrès o està associada a malalties psiquiàtriques.

El dolor a Espanya

A Espanya, els estudis epidemiològics realitzats entorn del dolor mostren que aquest té predilecció pel sexe femení. Així ho expliquen en l’article ‘L’epidemiologia del dolor a Espanya’, publicat en la Revista Clínica Electrònica en Atenció Primària Antonia Bassols i Josep I. Baños. Els seus autors assenyalen, a més, que les zones més afectades són cap i esquena i que és més freqüent el dolor de llarga evolució i d’intensitat elevada. També apunten que el dolor és un símptoma molt habitual en la població espanyola, a més de que el dolor d’esquena és el més prevalente, tant que arriba a afectar a més de la meitat de la població.

Per mitigar-ho es tira mà dels analgésicos: els medicaments preferits pels espanyols són, sobretot, el paracetamol i l’àcid acetilsalicílico (Aspirina®), escollits segons l’edat i el sexe dels afectats.

Així i tot, i malgrat les teràpies dels diferents professionals que es consulten i de la gran quantitat de medicaments que es consumeixen, el dolor és un factor significatiu en la disminució de la qualitat de vida, ja que té conseqüències en la persona i en el seu entorn proper. A més, té importants repercussions econòmiques, ja que provoca disminució del rendiment laboral, pèrdua de jornades de treball i augment de la despesa sanitària.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions