Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mal de cap

Les migranyes afecten al 12% de la població i causen cada any més absentisme laboral que la grip

Dotze de cada cent espanyols pateix migranya i el 30% d’aquests afectats sofreixen tres o més crisi al mes. A més, el 75% de migranyes afecta a adults d’entre 25 i 45 anys, l’edat més productiva, per la qual cosa aquesta malaltia causa cada any més absentisme laboral que dolències tan comunes com la grip. La dada pot semblar excessiu, però no ha d’estranyar. Cal tenir en compte la prevalença de les cefalees en la població general, tan alta que és la causa de gairebé el 30% del total de les consultes realitzades en atenció primària. En 2005 va afectar a prop de 4 milions d’espanyols, segons assenyala Jordi Matías-Guiu, president de la Societat Espanyola de Neurologia, dels quals entre un 4% i 5% les va sofrir pràcticament diàriament.

Qui no ha sofert alguna vegada mal de cap? Les dades assenyalen que tots, en major o menor mesura, hem patit aquest desagradable malestar ja que segons la Societat Espanyola de Neurologia, el 90% dels adults ha patit cefalea algun dia de l’any anterior. Però què és en realitat aquesta dolència? Quines causes la provoquen? Quines diferències hi ha entre un mal de cap i un altre? Cefalea, com refereix Exuperio Díez Teixidor, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari La Pau, de Madrid, és un vocable que prové del grec i significa literalment «mal de cap» (cefalos– cap; algos-dolor) i engloba tots els dolors que s’originen en el crani o la cara.

No obstant això, no tots els dolors són iguals i pot parlar-se de dos grans grups tenint en compte les causes que els provoquen: cefalees primàries i cefalees secundàries. És entre les primeres on es troben els dos tipus de mal de cap més comuns: les cefalees de tensió i les migranyes. La cefalea de tensió és el tipus de mal de cap més freqüent i la pateix un 33% de la població. És un dolor entre lleu i moderat, sord i opresivo, i el seu origen està en la tensió dels músculs del coll, les espatlles o el cap. Generalment, sol estar provocada pel cansament, un excés d’estrès o una postura incorrecta. Aquest tipus de dolor pot ser episódico i durar des de 30 minuts a 7 dies; o tractar-se d’una cefalea crònica, considerada així quan es presenta més de 15 dies al mes o 180 dies a l’any.

El dolor més freqüent

La migranya és l’altre tipus de cefalea que més afecta als adults, un trastorn amb un alt component hereditari. La pateix un 12% de la població i en la majoria d’ocasions el principal símptoma és l’aparició de dolor en una meitat del crani (d’on procedeix el seu nom, hemicrania). A més, és pulsátil, té una intensitat de moderada a severa, i és episódica. Generalment va associada a altres símptomes com a vòmits, nàusees, pal·lidesa, fotofobia, hipersensibilitat als sorolls i als moviments?Les crisis solen durar entre quatre i 72 hores i els seus efectes són tan demoledores que a Espanya és la primera causa d’absentisme laboral, per davant de la grip.

Les crisis de migranya, la cefalea que més afecta als adults, solen durar entre quatre i 72 hores sent la primera causa d’absentisme laboral

Dins de les cefalees primàries es troben també la cefalea en acúmulos o les de l’esforç, la de l’activitat sexual…A més, existeixen cefalees secundàries, que són aquelles que obeeixen a un procés orgànic (tumor, hematoma o traumatisme, entre uns altres), o a un procés infecciós com la meningitis. Ni unes ni unes altres tenen, no obstant això, la mateixa rellevància entre la població que les migranyes o la cefalea de tensió.

Més en les dones

Les cefalees no entenen de sexe, encara que tant la tensional com la migranya ataquen en major mesura a les dones, en el cas d’aquesta última en una proporció de tres dones per cada home. Entre el 5% i el 10% de les migranyes femenines guarda una estreta relació amb la síndrome premenstrual, ja que aquesta cefalea va molt unida al cicle hormonal de la dona. Els maldecaps solen presentar-se en les dones diversos dies abans de l’arribada de la regla, o bé, durant el període menstrual. Hi ha dones que sofreixen els maldecaps en la meitat del cicle i al moment de l’ovulació ja que el nivell d’estrògens fluctua durant tot el cicle menstrual, i els maldecaps estan relacionats amb la caiguda del nivell d’estrogen. Així, en la majoria de les dones, les hormones actuen com un precipitante del trastorn, segons assenyala el neuròleg de l’Hospital Universitari La Pau.

El mal de cap tampoc discrimina per raó d’edat i en els últims anys s’ha observat un augment de la prevalença de les cefalees en la infància. Segons recull la Guia Oficial de la Societat Espanyola de Neurologia, els maldecaps afecten gairebé a la meitat dels nens (ho pateixen entre un 38% i un 46% de menors). El diagnòstic en els nens és molt complicat, ja que no és fàcil identificar i valorar els símptomes perquè fins a una edat propera a la pubertat els petits no saben descriure amb exactitud les característiques del mal de cap, per la qual cosa és necessari guiar-se per factors orientatius.

Així, si un nen està molt pàl·lid i sofreix vòmits repetits, pot patir migranya. A més, molts dels nens que tenen tendència a marejar-se, a partir de la pubertat poden patir migranya. En els més petits també apareix la cefalea de tensió esporàdica en gran mesura originades per les seves interminables jornades, en les quals acudeixen a múltiples activitats extraescolars després del col·legi. L’estrès que suporten els adults i que, de manera inconscient, es trasllada als nens, pot explicar també l’augment de la cefalea entre els nens.

LA SOLUCIÓ

Img
Els dolors i molèsties provocats per cefalees de tensió i, especialment, migranyes són de tal calibre que en moltes ocasions provoquen incapacitat per realitzar tasques quotidianes. A més, les persones que sofreixen crisis de migranya, en moltes ocasions, només troben alleujament quan s’aïllen i romanen en una habitació tot sol i a les fosques. És possible acabar amb aquest dolor d’alguna manera? El tractament terapèutic de primera línia per a les crisis de migranya són els triptanes, que tenen una gran eficàcia i lleven el dolor fins a un 70%. Per als casos en què es produeixen més de dos o tres episodis al mes és necessari utilitzar tractaments preventius, com antiepilépticos, antidepressius i betabloqueantes.

Però, a més, poden seguir-se una sèrie de pautes de comportament per tractar d’evitar o empitjorar els símptomes d’aquestes cefalees, com intentar identificar el factor que provoquen els episodis de migranya, per poder evitar-los o controlar-los en tant que sigui possible. A més, és aconsellable evitar situacions que produeixin estrès, dormir sempre el mateix nombre d’hores i de manera regular, i menjar sempre a la mateixa hora i en quantitats similars. També és convenient no acudir o romandre en llocs sorollosos i, en l’estudi o treball, romandre en un lloc que tingui bona ventilació, amb una temperatura agradable, sense sorolls i amb bona il·luminació, a més d’alternar períodes de treball amb petits períodes de relaxació.

En ocasions existeixen aliments que poden ser responsables que es desencadeni una cefalea, per la qual cosa controlar la dieta és també important. Poden afavorir el mal de cap els aliments amb alt contingut en tiramina, histamina, fenilalanina o flavoniodes fenòlics, entre els quals es troben la xocolata (histamina, tiramina), els formatges fermentats (histamina, tiramina), els cítrics i plàtans, el marisc, les carns vermelles i les processades que tinguin nitrat sòdic (fiambres, salsitxes o beicon), el vi negre, la cervesa, la cafeïna, la fruita seca com les nous i cacauets, i la major part de conservants o aromatizantes. D’altra banda, existeixen aliments pobres en tiramina, que poden evitar l’aparició de migranyes, com el consum de carns i peixos frescos, d’ous, sopes, verdures, fruites, llet fresca, llegums i féculas.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions