Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Malaltia de Pian

Aquesta malaltia crònica, que estava gairebé erradicada i que provoca una gran discapacitat crònica, pot guarir-se amb tan sol una dosi d'antibiòtic

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 05 de Febrer de 2007
img_treponema_portada

Després de gairebé 40 anys d’haver estat gairebé eliminada íntegrament, aquesta malaltia infecciosa causada per una subespècie de Treponema, torna a aparèixer en zones càlides i humides tropicals, sobretot d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. La població diana, els menors de 15 anys; les seves conseqüències, nefastes. No existeix vacuna contra aquesta malaltia però el tractament és eficaç i barat: amb una sola administració d’antibiòtic, penicil·lina bentazina, s’aconsegueix guarir el Pian. Ara, l’Organització Mundial de la Salut elabora un pla per intentar erradicar d’una vegada per sempre la malaltia.

En la dècada dels cinquanta hi havia més de 50 milions de persones afligides de la malaltia de Pian, fins que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF van llançar una campanya per erradicar-la. Aquest programa, que va abastar des de 1952 fins a 1964, va aconseguir tractar a més de 300 milions de persones en 50 països, aconseguint una reducció de més del 95%. No obstant això, anys després, en disminuir la vigilància sobre el Pian, existeix una reaparició de la malaltia. En principi, el panorama no tindria perquè ser tan desolador, el tractament és fàcil, econòmic i factible: una única injecció intramuscular de penicil·lina benzatina (1,2 milions d’unitats per als adults i de 600.000 unitats per als nens) és curativa, amb un cost de 0,27 euros per dosis.

A més, existeixen alternatives per a pacients amb al·lèrgia a la penicil·lina, com les tetraciclinas, l’eritromicina o la doxiciclina. També factors que juguen a favor de la seva erradicació: l’únic reservorio és l’ésser humà, la malaltia està restringida a unes poques comunitats i no es presenta en forma d’epidèmia. En una reunió consultiva celebrada recentment amb experts de tot el món i els ministeris de salut on el Pian és endèmic, l’OMS, en un segon intent d’erradicar la malaltia, va explorar les possibilitats existents així com l’elaboració d’una estratègia mundial per generar suport tant a nivell mundial com a nacional. Es tracta de detectar i tractar tots els casos, interrompre la seva expansió i prevenir les discapacitats que es deriven, siguin físiques o socioeconòmiques.

La malaltia

Una única injecció intramuscular de penicil·lina benzatina guareix la malaltia, amb un cost de 0,27 euros

El Pian és una malaltia infecciosa que, sense tractament adequat, arriba a ser crònica i discapacitante. El microorganisme culpable és el Treponema pertenue, subtipo del Treponema pallidum que causa la sífilis, encara que el Pian no és una malaltia de transmissió sexual. La incidència més alta es registra en nens de sis a deu anys de tots dos sexes, concentrats en zones rurals amb condicions sanitàries deficients que, per l’habitual, són les zones més paupèrrimes. Els símptomes que s’ha contret la malaltia són la progressiva aparició d’ulceracions i nòduls rosaceo-violetes repartides pel cos, especialment en mans, peus, cara i zona genital. Aquestes lesions apareixen aproximadament a les quatre setmanes d’haver entrat en contacte amb el bacteri causant, i ho fan en forma de pápula, lesió petita, sòlida i engruixada menor d’un centímetre, que no produeix dolor.

Aquesta lesió es va engrandint progressivament i a les 12 setmanes apareix urticaria generalitzada formant grans masses ulcerades que sí són doloroses. A l’una, es presenta inflamació dels ganglis limfàtics (adenopaties) de la zona afectada amb possible augment de la temperatura corporal. La cicatrització gradual d’aquestes lesions dona com a resultat grans queloides, creixements exagerats de teixit cicatricial amb hipertròfia fibrosa. La malaltia no és mortal, però sense tractament les ulceracions poden provocar destrucció de teixits, deformacions òssies, articulessis i, fins i tot, incapacitat crònica. Aquestes lesions, quan es presenten en la cara, la deformen especialment. La transmissió és per contacte directe o per un objecte que sigui portador del Treponema pertenue. La porta d’entrada del bacteri a l’organisme pot ser qualsevol zona de la pell amb pèrdua d’integritat.

Recomanacions al viatger

Per al visitant dels països on la malaltia és endèmica, és recomanable que, si ha estat en contacte amb una persona infectada, consulti amb el seu metge al retorn, ja que el Pian, així com altres malalties tropicals, no es manifesta immediatament. Si cal acudir al metge, és important informar-li que s’ha realitzat un viatge en l’últim any a una zona tropical o a un país en desenvolupament.

El Ministeri de Sanitat i Consum assenyala que és imprescindible prendre una sèrie de precaucions. Els viatgers, abans de partir, haurien de conèixer el sistema d’assistència sanitària del país de destinació i la cobertura del seu segur. Aquesta informació està disponible en les Adreces Provincials de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), on indiquen els acords que sobre prestacions d’assistència sanitària té establerts Espanya amb altres països.

MALALTIES OBLIDADES

Parlar de malalties oblidades és referir-se a aquelles que pateixen milions de persones a tot el món però que no disposen de tractaments eficaços o adequats. O aquests són molt cars o no existeixen mecanismes de diagnòstic eficients. Solen donar-se en països en desenvolupament i la majoria són malalties tropicals infeccioses que afecten als sectors de població més pobres. La leishmaniasis, la malaltia de Changas, la SIDA, la malària i una infinitat de patologies generen un impacte desolador: milions de persones emmalalteixen o moren a causa d’elles, aproximadament 35.000 persones al dia a tot el món.

Segons l’ONG, Metges Sense Fronteres, «la falta de voluntat política tant de governs de països rics com de països afectats, unida a interessos comercials internacionals i a l’afany de lucre de grans empreses farmacèutiques, fan que el panorama per a milions de malalts sigui desolador». D’altra banda, certes multinacionals, fins i tot alguna fins ara no implicades a l’àrea mèdica, comencen a invertir part dels seus beneficis en la recerca d’aquestes malalties oblidades, sota el concepte de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) com a contribució voluntària de les empreses, per a la millora social, econòmic i ambiental.

Encara que aquestes malalties només representen el 12% de la càrrega global de totes les patologies en general, una dada apareguda en Lancet crida l’atenció associat al desequilibri en el camp de la recerca. En el període que comprèn des de 1975 a 2004 es van comercialitzar gairebé 1.600 nous fàrmacs, però només l’1,3% eren per tractar malalties tropicals oblidades i tuberculosis. A més, els pocs medicaments que existeixen per a aquestes malalties oblidades no estan adaptats a la situacions dels malalts dels països més afectats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions