No és una novetat que la contaminació resulti perjudicial per a la salut. Molts estudis ja han demostrat la seva influència en l’aparició de determinades malalties, sobretot les que afecten el sistema respiratori, però el que resulta nou és l’evidència, cada vegada més indiscutible, de la seva relació amb malalties cardiovasculars com la trombosi venosa i, fins i tot, en l’arterioesclerosi.
Una nova recerca que relaciona els nivells de contaminació atmosfèrica amb un major risc de trombosi venosa ve a sumar dades a l’evidència. L’estudi, publicat recentment en la revista “Arxivis of Internal Medicine”, ha estat realitzat a l’Escola de Salut Pública d’Harvard a Boston (els EUA). Els investigadors han avaluat l’exposició a partícules contaminants en 870 pacients que havien estat diagnosticats de trombosi venosa profunda (TVP) a Llombardia (Itàlia) entre 1995 i 2005, comparant-los amb 1.210 pacients sans.
Es va mesurar l’exposició a partícules de menys de 10 micròmetres de diàmetre, que són les considerades més perjudicials per al sistema cardiovascular. Els resultats van evidenciar que els individus que havien patit una trombosi venosa, en general, estaven sotmesos a una major exposició a la contaminació atmosfèrica que els controls sans. Concretament es va calcular que, per cada augment en l’exposició durant l’any anterior de 10 micrograms per metre cúbic de partícules, el risc de trombosi augmentava en un 70%.
Una altra dada rellevant es refereix a les anàlisis sobre la coagulació sanguínia dels pacients de tots dos grups, ja que els exposats a majors nivells de contaminació tenien temps de coagulació més curts, la qual cosa és un factor que predisposa a la formació de trombes.
Contaminació i arterioesclerosi
En dies amb majors nivells de contaminació hi ha més persones que sofreixen un esdeveniment cardíac
Als ja coneguts factors que predisposen a l’arterioesclerosi , com el tabac, la dieta inapropiada o la falta d’exercici, s’afegeix la recerca del paper d’altres nous, entre els quals es troba la contaminació ambiental. Alguns estudis epidemiològics ja han confirmat que en els dies amb majors nivells de contaminació hi ha més persones que sofreixen un esdeveniment cardíac, i el que es planteja ara és si l’exposició diària a la contaminació hauria de considerar-se un nou factor de risc cardiovascular.
Cada vegada hi ha major evidència que els contaminants atmosfèrics eleven el risc de malalties cardiovasculars. Està demostrada estadísticament la relació entre el nivell de contaminació atmosfèrica i la incidència de cardiopatia isquèmica (angina i infart de miocardi), arrítmies i insuficiència cardíaca. Estudis efectuats mitjançant experimentació animal han anat més lluny demostrant el paper de partícules contaminants en la gènesi de les lesions arterioescleròtiques.
Segons un estudi efectuat per investigadors nord-americans, determinades partícules contaminants provoquen estrès oxidatiu i ateroesclerosis precoç. Les partícules de menor grandària -amb diàmetre inferior a 2,5 µm (PM2.5)-, són les que resulten més perjudicials, a causa del seu major potencial oxidatiu. Com a mecanisme mediador d’aquest fenomen s’han descrit, entre altres, canvis a nivell de l’òxid nítric provocats per oxidants ambientals.
Increment de l’estrès oxidatiu
Per a demostrar aquesta hipòtesi es van exposar ratolins a aquesta mena de partícules. Els ratolins exposats van desenvolupar arterioesclerosi precoç, en comparació amb els que es van posar en contacte amb partícules contaminants de major grandària o els exposats a aire filtrat. El contacte amb aquests contaminants va produir una inhibició de la capacitat antiinflamatòria de les lipoproteïnes d’alta densitat i un increment de l’estrès oxidatiu.
A pesar que els estudis efectuats en animals confirmen el paper de la contaminació en la gènesi de l’arterioesclerosi, encara no pot afirmar-se que en humans ocorri el mateix. Nino Kunzli, un dels científics que lideren aquesta línia de recerca, fa uns anys va dur a terme un estudi en el qual es va veure que les persones que viuen en zones amb nivells de contaminació més elevats tenen un major gruix en la paret de les seves artèries. L’investigador forma part del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) que recentment va organitzar la reunió internacional sota el lema “Mes allà de les fronteres: Ateroesclerosis i contaminació”.
Un altre estudi, realitzat per Barbara Hoffman, també ha demostrat la relació entre contaminació i arterioesclerosi. El treball es va dur a terme amb 4.500 individus que residien en tres ciutats de l’àrea industrialitzada de la regió del Ruhr, Alemanya. Es va trobar que el grau de calcificació arterial estava directament relacionat amb la distància entre l’habitatge i el trànsit pesat. En comparació amb els individus que vivien més allunyats, la calcificació va ser un 63% més alta per als quals vivien a menys de 50 metres.
La trombosi venosa (TV) és la presència d’un trombe (coàgul sanguini) en una vena i la resposta inflamatòria que li acompanya. Pot produir-se en el sistema venós superficial o en el profund, en aquests casos revesteixen major importància per les potencials complicacions. La majoria de les TVP es produeixen en les venes de les extremitats inferiors, sobretot, en les situades per sota del genoll. Hi ha una sèrie de factors que predisposen a l’aparició d’una TV, entre els quals destaquen l’alentiment circulatori (varices, immobilització per fractures o viatges prolongat) i els estats que provoquen un increment en la coagulació sanguínia (embaràs o presa d’anticonceptius, entre altres).
El dolor i la inflor són els signes més característics, encara que a vegades algunes TV poden passar desapercebudes. Una de les conseqüències més temudes de la TV és el tromboembolisme pulmonar. En aquest cas, els coàguls de les extremitats inferiors es desprenen i desplacen cap als pulmons, tapant alguna de les seves venes. Els símptomes es manifesten en forma de dolor sobtat en el pit i dificultat per a respirar i la seva gravetat depèn de la grandària i nombre de trombes.
Els viatges prolongats poden predisposar a l’aparició d’una TV, la qual cosa es coneix com a síndrome de la classe turista. L’escassa mobilitat dificulta el retorn venós, amb el consegüent risc de trombosi.
