Malalties de transmissió sexual

Els doctors Sara Rivero i Juan José Borrás, de l’Institut de Psicologia, sexologia i Medicina Espill, expliquen el 85% dels casos d’MTS apareixen en una població d’entre 15 i 30 anys. En part, tal circumstància obeeix al fet que els joves tendeixen a canviar de parella amb major freqüència, no manegen informació adequada sobre el sexe, no prenen les precaucions degudes i, en més ocasions de les degudes, al fet que manquen de la conscienciació suficient davant la possibilitat de contagis.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es donen 250 milions d’infeccions per Malalties de Transmissió Sexual, al voltant de 500 casos per minut. Sense anar més lluny, en 2004 es van infectar gairebé cinc milions de persones pel VIH, dels quals la meitat van ser joves d’entre 15 i 24 anys.

Sobre aquest tema, a Espanya no existeixen dades concloents sobre el nombre d’afectats per les malalties venèries ja que només estan obligades a declarar-se al sistema sanitari les més virulentes -sífilis, gonorrea, Sida i hepatitis-. Ara bé, tal com apunten Jokin d’Irala i Crsitina López, del departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Navarra, parafrasejant estadístiques de l’INE publicades el passat exercici, al 5,4% de la població que manté relacions sexuals a Espanya li han diagnosticat una MTS.

És un fet que durant els mesos d’estiu les hormones que intervenen en la realització de l’acte sexual activen notablement la seva activitat. Ho fan per meres qüestions fisiològiques que determinen, per si mateixes, que en els mesos estivals el desig sexual sigui major. Així, el risc de contreure una infecció indesitjada també creix en la mateixa proporció. L’increment de relacions pot tenir com a conseqüència, si és que no es prenen les mesures de protecció necessàries, que es contreguin al voltant d’una trentena de malalties per via sexual, algunes simplement molestes, però unes altres fins i tot mortals.

Segons la psicòloga Trinidad Aparicio, les hormones encarregades de les sensacions de plaer responen millor als estímuls de la llum, entre altres circumstàncies, i per això el seu funcionament està molt lligat a la primavera i l’estiu -reduiran la seva influència a la tardor i hivern, fins al punt de poder incidir en episodis de depressió i de falta d’apetit sexual lligats als mesos més freds-.

A més, Aparicio explica que les hormones responsables de l’atracció sexual cap a altres persones -ferhomonas- se segreguen en majors quantitats com més gran és la quantitat de sol que rep l’organisme.

Sobre aquest tema, cal recalcar que qualsevol persona que mantingui pràctiques sexuals de risc -sense mesures contraceptives- pot ser susceptible d’infectar-se per una malaltia venèria. Aquestes poden ser provocades per diferents virus, bacteris, microbis i gèrmens. Les majoria d’aquests microorganismes requereixen d’unes determinades condicions vitals per a poder subsistir i propagar-se, com a llocs tebis i humits. Per això, no és anormal que tendeixin a infectar mucoses que estan en uretra, boca, vagina i anus. Entre les bacterianes destaquen, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, les següents:

• Gonorrea, que pot arribar a infectar la gola, els genitals i els ulls. No obstant això, els seus símptomes poden passar inadvertits, o en forma de dolor pèlvic en les dones, i com a micció dolorosa i amb sang en els homes. Pot degenerar en impotència.
• Sífilis. La seva via d’accés a l’organisme és, preferentment, la sexual, encara que també pot esdevenir de contactes intersanguíneos o del fetus a través d’una mare infectada. La seva presència en un organisme es tradueix en l’aparició de petites ferides tant en els genitals com en la boca, que poden derivar en l’afecció d’òrgans interns i, fins i tot, en la mort, encara que, en un primer moment fan l’efecte de desaparèixer per si mateixes, tal com relata Bartolomé Arias, de la Universitat de Granada. No obstant això, en l’actualitat aquesta malaltia és poc freqüent al nostre país gràcies als tractaments amb antibiòtics. De no tractar-se, podria aparèixer lesions en la pell, així com cardíaques i neuronals.
• Altres bacteris, com l’hemophilus, també provoquen úlceres. La donovania, per part seva, és la causant de granuloma inguinal.
• Per part seva, la chancroide provoca ferides en genitals i en la boca, i la clamidea, amb irritacions diverses en els òrgans genitals.

Totes les malalties esmentades en aquest apartat s’associen generalment amb la pobresa i amb països del tercer món. A part de les referides, estan les patologies que es poden transmetre a través d’artròpodes, com les lladelles, que provoquen una intensa picor.

Altres infeccions comunes:

• La candidiasis, provocada per un fong, amb símptomes concrets que es tradueixen en un flux vaginal espès i blanquinós, que arriba acompanyat per molèsties en els llavis i en la vagina de la dona o en coïssors i secrecions uretrals en els homes. Pot ser causada per una ingesta prèvia d’antibiòtics.
• La vaginosi, causada per bacteris com la Gardnerella i que es caracteritza per una simptomàtica especial, amb un flux vaginal pudent. També afecta a homes. Acostuma a ser indolora.
• En aquesta mena de patologies, també es troba la tricomoniasis, causada pels denominats Tricomonas. Aquesta esdevé en un flux vaginal espumós, groguenc, verdós o grisenc. Sol ser una infecció molt dolorosa. En els homes, la simptomatologia se centra en la uretra.

Aquestes infeccions suposen entre un 15% i un 20% de les consultes al ginecòleg. Són molt habituals pel fet que tant la vagina com la vulva femenina són òrgans en els quals resideixen microbis beneficiosos per a les funcions de tots dos. Quan es trenca l’equilibri dels microorganismes és quan es poden produir les molèsties. Totes elles es poden tractar amb antibiòtics.

A part, es poden diagnosticar infeccions de caràcter víric. Són les següents:

• El papil·loma humà. És un virus que provoca l’aparició de berrugues en la gola i en les mucoses. Amb posterioritat, aquesta infecció pot ajudar a l’aparició de patologies més severes, com a diversos tipus de càncer. Aquesta patologia es tracta amb diferents medicacions.
• El VIH, responsable de la malaltia de la Sida. Es contagia a través de la sang, el semen, els fluxos vaginals i la llet materna. La seva infecció afecta a tot l’organisme, amb l’afebliment de les defenses de l’organisme. Els únics tractaments que es coneixen només retarden l’eclosió de la infecció.
• A més, en aquest epígraf es troben patologies com l’Herpes simple, que provoca úlceres en genitals, anus, boca i, fins i tot, ulls. Aquestes ferides desapareixen per a sortir més tard. No existeix cura, només medicaments per a limitar el dolor i les úlceres.
• L’hepatitis B, que afecta el fetge. Es transmet principalment per via sexual o sanguínia. Pot arribar a provocar la mort. La hi pot reconèixer per inflor en els ganglis.