Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Malalties professionals

En què es diferencien d'una contingència comuna i quines prestacions els corresponen
Per miren 22 de octubre de 2002

El nombre de persones que pateix una malaltia professional s’ha triplicat en cinc anys. Les últimes dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials parlen de 19.622 casos en 2000 enfront dels 6.459 que es van donar en 1995 i els sindicats consideren que la xifra es queda tala. Els empleats més afectats són els de la indústria, la comunitat amb major nombre de baixes és Catalunya, i les patologies més comunes són les produïdes per agents físics. A l’hora d’enfrontar-se a una malaltia d’aquest tipus, el treballador ha de saber com es diagnostica, en què es diferencia d’una contingència comuna i quines prestacions li corresponen.

Com es determina una malaltia professional

Quan parlem de malalties professionals ens referim a les malalties causades per la realització d’un treball. Però, qui decideix que la causa d’una malaltia és laboral i sobre la base de quins criteris? Les activitats, elements i substàncies que poden ocasionar una malaltia professional estan tipificades per la llei.

El Reial decret 1995/1978, de 12 de maig, ofereix una llarga llista amb més de seixanta grups de malalties. Totes elles apareixen classificades en sis grans tipus: les malalties professionals causades per agents químics; les malalties cutànies; les produïdes per inhalació; les infeccioses i parasitàries; les causades per agents físics i les sistemàtiques.

Segons explica Jesús García, coordinador confederal de les Mútues d’Accidents de CCOO, aquesta llista no és absolutament tancada. Existeixen dues excepcions fonamentals. La primera són les malalties, no tipificades, que mantenen una relació causa-efecte amb el treball, “sempre que aquesta es provi”. La segona, les que s’agreugen com a conseqüència de l’exercici del mateix o generen una altra malaltia relacionada. En tots dos casos es considerarien accidents de treball. García desgrana la rellevància que tindrà un diagnòstic o un altre: “quan es produeixi una malaltia professional o un accident de treball estarem davant una contingència professional amb prestacions i implicacions diferents a la de la contingència comuna”.

Les prestacions que rep el treballador

En els llits normals és la mútua l’encarregada d’identificar les contingències professionals sobre la base de l’exposat anteriorment. Segons García, a efectes pràctics, resulta molt important per al treballador que una contingència professional es reconegui com a tal i no es confongui amb una malaltia comuna. “En la contingència professional el tractament mèdic -farmacèutic- és gratuït. A més, durant els 20 primers dies de baixa, l’empleat cobra el 75% de la base reguladora i fins i tot es pot aconseguir, a través d’una negociació col·lectiva, que coure el 100% del seu salari des del primer dia”.

Si la hi compara amb la contingència comuna, en la qual “el malalt paga el 40% del preu dels medicaments i rep el 60% del salari establert”, les diferències queden clares. Però no són aquestes les úniques implicacions que afecten l’assalariat: “En la contingència professional la manera de calcular una prestació per incapacitat temporal sol ser més beneficiosa; proporciona una bona base per a sol·licitar indemnitzacions per possibles incompliments empresarials de la normativa de riscos laborals i contribueix a la visibilitat social d’aquests riscos”, afegeix el coordinador confederal de les Mútues d’Accidents de CC.OO.

Quan hi ha divergències entre el treballador i el metge

García assegura que es produeixen multitud de problemes a l’hora de determinar les diferents contingències. Els més habituals són dos:

D’una banda, que es doni una baixa mèdica de caràcter comú a un empleat que sofreix una malaltia professional: “moltes vegades, quan una malaltia no es troba en la llista que estableix la llei, les mútues envien al pacient al metge de la Seguretat Social que la tramita com a comú” compte García.

Per un altre, que el convalescent no estigui d’acord amb la decisió del metge de la mútua de donar-li l’alta. Davant aquestes situacions, el treballador pot acudir a l’òrgan administratiu format pels Equips de Valoració d’Incapacitats, els dictàmens de les quals aniran a parar a les mans del director provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social.

El cas dels treballadors autònoms

La Llei General de Seguretat Social diu que les malalties professionals es contreuen en el “treball executat per compte d’altri”. Segons explica Jesús García, el Règim Especial dels Treballadors Autònoms no fa distinció entre el caràcter comú i el professional dels riscos. “A més, per a l’autònom, és voluntari cotitzar o no per a rebre la prestació econòmica d’una incapacitat temporal. Si ho fa està obligat a contractar-ho amb una mútua, amb la qual vulgui, i aquesta no pot negar-se a acceptar-li (llei 66/1997 de 30 de Desembre)”.

Incidència. Les malalties professionals en xifres

Les últimes dades desglossades que ofereix el Ministeri de Treball i Assumptes Socials sobre la incidència de les malalties professionals a Espanya són de l’any 2000. En aquest període 19.622 persones van patir alguna malaltia ocasionada per l’exercici del seu treball. Una xifra que triplica a la de fa cinc anys. En 1995, es van diagnosticar 6.459 casos; en 1990, 4.285 i en 1986, no van aconseguir els 3.000. D’aquestes 19.622 persones que van emmalaltir per causes laborals, 15.461 van agafar la baixa, 191 per patologies considerades greus. Van morir 3 persones.

Malalties més habituals

Les malalties ocasionades per fatiga de beines tendinoses, de teixits peritendinosos, etc. van sumar 13.444 i van constituir el gruix de les tipificades com a malalties professionals produïdes per agents físics, que són les més freqüents actualment a Espanya, un total de 16.333 casos en 2000. Les afeccions cutànies van ocupar el segon lloc en incidència, amb 2.043 diagnòstics. Els treballadors que van sofrir paràlisis dels nervis per pressió (englobats també en l’apartat de malalties professionals produïdes per agents físics) van ser 1.443. Dos dels casos mortals els van produir les tipificades com a malalties infeccioses i parasitàries i el tercer, una malaltia sistemàtica.

Incidència per sectors

La indústria és el sector en el qual es donen més malalties professionals. Segons el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, en 2000 es van diagnosticar 12.011 casos per a una població ocupada de 3.152.600 individus, és a dir, les van sofrir 3,8 de cada mil treballadors. La construcció ocuparia el segon lloc en incidència si es tenen en compte els percentatges, 1,1 de cada mil treballadors (2.017 casos per a un total d’1.764.300 empleats), encara que en números absoluts la superaria el sector serveis, en el qual es van registrar 5.203 casos en la mateixa data. Però cal tenir en compte que, amb els seus 9.707.500 empleats, aquest és el sector en el qual més gent treballa. Amb 0,5 casos per mil, ocuparia el tercer lloc. Els assalariats del sector agrari són els qui menys malalties professionals pateixen, 391 casos en 2000, un 0,3 per cada mil del seu 1.018. 300 treballadors.

Xifres per comunitats autònomes

Catalunya és la comunitat autònoma en la qual més persones pateixen una malaltia professional. En 2000, i sempre segons dades del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, dels 19.622 casos comptabilitzats, 6.387 es van diagnosticar en aquesta comunitat, gairebé tots, 5.327, a Barcelona. El País Basc ocupa el segon lloc en incidència, amb 2.143 casos, dels quals 1.245 es van donar a Guipúscoa, enfront dels 101 d’Àlaba i els 797 de Biscaia. Navarra, amb 2.023; Astúries, amb 1.431; Aragó, amb 1.297 casos, 1.049 a Saragossa; i Castella i Lleó, amb 1.290 disseminats entre les seves nou províncies, encapçalen la llista de zones més afectades. La resta de comunitats, incloses Andalusia (912) i Madrid (893), no van superar el miler de malalts d’aquesta índole.

La polèmica

La Universitat Pompeu Fabra va realitzar un estudi presentat l’any passat en el Congrés Nacional d’Higiene i Seguretat en el Treball de València amb l’objectiu de quantificar quina proporció de les invalideses temporals que es notifiquen com a lesions o malalties comunes tenen origen laboral. L’àmbit de la recerca va ser el municipi de Castelldefels (41.989 habitants) i el període d’estudi va abastar els mesos de febrer a juny de 1999. El resultat va establir que el 16% dels episodis d’incapacitat temporal atesos en el Sistema Nacional de Salut eren d’origen professional. Els representants de CC.OO i UGT també consideren que les xifres oficials no representen la realitat i reivindiquen la reforma de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals i un nou quadre de malalties professionals que substitueixi a l’actual, redactat fa més de 20 anys.