Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Malalties relacionades amb factors mediambientals

Més del 40% de les malalties atribuïbles a factors de risc mediambiental recauen en menors de cinc anys

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 18deGenerde2008

Actualment existeixen més de 100.000 substàncies químiques contaminants i menys del 10% d’elles han estat valorades pels seus efectes adversos sobre la salut. L’asma, els trastorns neurològics, les malformacions, les intoxicacions i el càncer són només algunes de les patologies que la Unió Europea considera atribuïbles a factors de risc ambiental. En l’actualitat s’estima que un 20% dels malalts europeus pateixen dolències relacionades amb factors ambientals.

De sobres és conegut per les autoritats sanitàries que els tumors (benignes o no) s’originen per una combinació variable de dos factors: un de genètic i l’altre ambiental. Així mateix, s’estima que determinants mediambientals, físics, químics o biològics s’associen a un 85% i el 96% de tumors pediàtrics. Malgrat el que ocorre en l’àmbit terapèutic, on els avanços relacionats amb la supervivència de la població infantil afectada de càncer han estat evidents, no succeeix el mateix en l’aspecte preventiu. De fet, molts factors de risc mediambiental segueixen sent desconeguts.

Prevenció, poca

Malalties respiratòries, com a asma i al·lèrgies, per contaminació de l’aire; trastorns neurològics de desenvolupament per contacte amb metalls pesats com a dioxines i plaguicides; càncer infantil per exposició al fum del tabac en el nucli familiar o exposició dels progenitors a dissolvents i efectes del sistema endocrí són alguns dels exemples de malalties lligades íntimament al medi ambient.

Centrada en la interacció del medi ambient en aquestes patologies, la UE ha engegat la iniciativa ‘Science, Children, Awareness, Legal instrument, Evalualion’ (SCALE), d’aplicació progressiva i el primer cicle de la qual, centrat en la població infantil i juvenil, va de l’any 2004 al 2010. Els experts preveuen aprofundir en el coneixement i buscar mesures adequades que redueixin la incidència d’aquests factors així com disposar de les dades necessàries que permetin establir polítiques sanitàries comunitàries. A més, en el Pla d’Acció Comunitari sobre Medi ambient i Salut el Consell Europeu es reconeix la necessitat de crear Unitats Clíniques de Salut Mediambiental Pediàtrica.

Molts contaminants

Els hospitals destaquen com la quarta font emissora de mercuri al medi ambient

Dades de la UE assenyalen que el 40% d’aquestes patologies recauen en la població infantil, encara tenint en compte que solament constitueixen el 10% de la població general. El motiu, adonen els experts, és la gran vulnerabilitat per la ingesta de més aliments i líquids i per respirar més quantitat d’aire contaminat per quilogram de pes que els adults. Això vol dir que incorporen més substàncies tòxiques amb l’agreujant que no disposen de mecanismes encara desenvolupats per neutralitzar-les o eliminar-les.

També respiren compostos orgànics volàtils més densos i pesats que l’aire, per estar més prop del sòl, a més dels contaminants que persisteixen a la terra o el sòl. Actualment, i segons dades de les Agències Internacionals de Protecció Ambiental, existeixen més de 100.000 substàncies químiques contaminants i prop del 10% poden tenir efectes adversos sobre la salut infantil i juvenil.

Sostenibilitat hospitalària

Cada vegada més els centres sanitaris, a resultes de l’especialització, veuen ampliats els seus parcs tecnològics i, alhora, els seus nivells de contaminació. Un exemple són les ones electromagnètiques que emeten alguns aparells i alguns materials utilitzats per a la realització de proves diagnòstiques, entre els quals es troben el plom i el mercuri, i que podrien ser perjudicials per a la salut.

De fet, els últims estudis efectuats assenyalen els hospitals com la quarta font emissora de mercuri al medi ambient. Tot això origina l’aparició de nous reglaments per establir la forma d’eliminar totalment el mercuri de l’activitat sanitària per ser una substància altament tòxica, sobretot per al cervell en desenvolupament. No obstant això, la majoria de les estratègies venen afavorides des de la UE.

Pel gran devessall de recomanacions, experts de la Societat Espanyola d’Electromedicina i Enginyeria Clínica, SEEIC, s’han reunit recentment a Còrdova per donar a conèixer els últims avanços científics i de la sostenibilitat en hospitals. A més, els especialistes han conjuminat forces per aconseguir un nexe d’unió, i de llenguatge, entre tots els sectors implicats, com a empreses proveïdores, tècnics d’electromedicina i professionals assistencials, entre uns altres.

LES UPA

ImgImagen: Matthew Oliphant
Les Unitats de Salut Mediambiental Pediàtriques (UPA), situades dins dels serveis de pediatria dels hospitals, estan especialitzades en el risc mediambiental associat a la infància. Formats per equips multidisciplinaris, són unitats clíniques on pediatres especialitzats, juntament amb altres experts, sanitaris o no, busquen la millor manera d’abordar les patologies associades. Espanya, pioner en la seva implantació a Europa, ja compta amb dues d’aquestes unitats als hospitals públics de València i Murcia.

Els experts posen de manifest que la creació de les UPA és una resposta del món sanitari a la progressiva inquietud dels ciutadans davant les possibles implicacions sanitàries derivades de problemes o catàstrofes mediambientals. Des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’estimula el desenvolupament d’estratègies relacionades amb la salut mediambiental pediàtrica, on facultatius especialitzats recomanin accions preventives a progenitors i, així mateix, per recolzar canvis en les polítiques sanitàries.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions