Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Malalties reumáticas amb mal temps

Encara que la meteorologia adversa no provoca malalties reumáticas, és un factor que incideix en l'agreujament dels símptomes als afectats, com el dolor o la rigidesa de les articulacions
Per Montse Arboix 12 de març de 2014
Img lluvia hd
Imagen: Craig Allen

La pluja, el fred o les baixes pressions ocasionen certs malestars en moltes persones, sobretot, si pateixen alguna malaltia reumática. Molts assenyalen que els provoca augment del dolor o de la rigidesa de les articulacions. Els dos processos més afectats pels fenòmens atmosfèrics són el fenomen de Raynaud i els quadres de dolor miofascial. En aquest article s’explica com influeix la meteorologia en les patologies reumatológicas i s’aporten alguns consells per sobrellevar millor els dies de mal temps en cas de sofrir síndrome de Raynaud o dolor miofascial.

Meteorologia i malalties reumáticas

El fred, el vent, la pluja, la variació de les temperatures, les baixes pressions, la calor extrema, la densitat de l’aire… són multitud els fenòmens atmosfèrics que tenen certa influència en la salut i el benestar de les persones. Els qui són molt sensibles poden notar que s’aveïna un canvi de temps, perquè els dol una antiga fractura o una cicatriu. Cada vegada són més els experts que li donen més importància a l’influx de la meteorologia sobre la salut i la malaltia. Fins i tot, encara que la Real Acadèmia Espanyola no la contempla, alguns psicòlegs utilitzen el terme “ciclonopatía” per descriure la sensació de malestar que s’experimenta per canvis de temps o de la pressió atmosfèrica.

Els qui són molt sensibles poden notar que s’aveïna un canvi de temps, perquè els dol una antiga fractura o una cicatriu
De la mateixa manera, es coneix que hi ha factors atmosfèrics que agreugen els símptomes de certes malalties, com succeeix en les dolències reumatológicas. No obstant això, la Societat Espanyola de Reumatología (SER) adverteix que no són la causa d’aquestes patologies, sinó que les persones senten més síndrome de Raynaud es caracteritza per comprendre tres fases (pal·lidesa, habitada i vermella) conseqüència dels canvis vasculars. “El fenomen de Raynaud és una alteració de la coloració de la pell dels dits de mans i/o peus desencadenada per les baixes temperatures. En les persones que ho pateixen, quan baixen les temperatures, les artèries que porten la sang als dits es tanquen, en un mecanisme exagerat de guardar la calor corporal i, com a conseqüència de la falta de reg sanguini, la pell es posa pàl·lida”, explica el Dr. Jesús Tornero, portaveu de la Societat Espanyola de Reumatología i cap de Secció de Reumatología de l’Hospital Universitari de Guadalajara. “Després, per l’estancament i la falta d’oxigenación, la sang acumulada es torna molt fosca i el dit es posa azulado. Quan es recupera la temperatura i la sang arriba de nou als dits, la pell d’aquests es torna vermella”, afegeix aquest expert.

En més de la meitat dels casos el fenomen de Raynaud és primari; és a dir, que no està relacionat amb una altra malaltia. Sol donar-se en dones joves. “Si la persona s’abriga bé, no fuma i evita l’exposició a temperatures extremes, no té major repercussió. No s’aconsella que els afectats treballin en cambres frigorífiques ni a la intempèrie, o que viatgin a latituds extremes o pugin a becs alts de muntanyes a l’hivern”, assenyala l’especialista, que afegeix que tampoc són massa recomanables la pràctica de l’esquí ni del patinatge o un altre esport que es realitzi sobre gel.

El dolor miofascial

El dolor miofascial és habitual a la zona que correspon a l’esquena, el coll i les espatlles. Es caracteritza per un dolor constant que pot donar-se a la zona cérvico-cranial, la zona de l’escàpula i la zona lumbar, i que pot aconseguir fins i tot el múscul del glúteo. El seu origen cal buscar-ho en tendinitis, bursitis i altres síndromes que poden afectar a teixits tous (músculs, tendons, grassa o gots sanguinis) o a una barreja d’ells. Les causes més freqüents són una mala postura, exercir moviments repetitius que incloguin aquesta àrea, tensió en els teixits tous a causa d’una articulació o os/os mal posicionat, o altres dolències com artritis reumática o gota i, fins i tot, per reacció al·lèrgica a un medicament.

El tractament es basa a alleujar el dolor i la inflamació i evitar les recurrències. L’especialista sol indicar una combinació de descans, antiinflamatorios, aplicació de fred (les primeres 48 hores) i calor (a llarg termini). En ocasions, també recomana aparells ortopédicos que permeten descansar l’àrea afectada fins que disminueixi el dolor, encara que no cal abusar d’ells, ja que si no, a la llarga, es veuen afectades la mobilitat i la força.