Amb l’arribada de l’època tardorenca moltes persones senten tristesa i cansament. En aquest canvi, que ve propiciat pel pas de les vacances a la rutina, té també un paper important la reducció en la intensitat i les hores de llum. Així com la llum del sol, segons les estacions, intervé en les activitats dels animals, també pot afectar als éssers humans i modificar el seu rellotge biològic i influir en la vida quotidiana. En aquest article s’explica què és el trastorn afectiu estacional i quin altres malalties poden rebrotar en els mesos tardorencs.
Trastorn afectiu estacional, una mica més que malenconia
Ja ho deia Hipócrates: “En totes les estacions apareixen malalties de tota espècie, però hi ha dolències que són més freqüents i greus en uns temps que en uns altres”. Amb la tardor arriba la malenconia i la reagudització de problemes de salut que havien romàs latents. Aquesta alteració en l’ànim, coneguda com a trastorn afectiu estacional (TAE), està relacionada amb canvis a nivell de la melatonina, una hormona que participa en una gran varietat de processos neuroendocrinos, com el ritme de somni-vigília i els estats d’ànim. Una de les característiques més rellevants de la Helicobacter pylori, un bacteri l’erradicació del qual permet guarir la majoria dels casos. És en aquestes situacions, en què l’úlcera està relacionada amb la presència del bacteri, quan es produeixen els brots estacionals.
Encara que es desconeix el motiu, els pacients amb úlcera péptica també sofreixen recaigudes simptomàtiques durant la primavera i la tardor
La ingestió d’antiinflamatorios és la segona gran causa d’úlceres pépticas, amb fases d’activitat que coincideixen amb els moments d’ingestió dels fàrmacs.
En general, quan una úlcera evoluciona amb brots d’exacerbación després d’una temporada sense símptomes, els pacients intenten relacionar aquestes recaigudes amb estrès o amb el consum d’alguns aliments o begudes, però no pot afirmar-se que siguin factors desencadenants dels brots ulcerosos, encara que sí poden provocar una major percepció dels símptomes.
Fa anys es considerava que la dieta constituïa un dels pilars fonamentals del tractament de l’úlcera péptica. No obstant això, no sembla tan important; el que sí influeix és l’hàbit tabáquico, que retarda la curació i influeix en les recidivas.
L’evolució de malaltia ulcerosa pot portar amb si certes complicacions potencialment greus. Una de les més freqüents són les hemorràgies, que s’estima que les pateixen el 25% dels afectats en algun moment de l’evolució de la malaltia, ja sigui de forma aguda o crònica.
La tècnica d’elecció per al diagnòstic i el seguiment de la malaltia ulcerosa és l’endoscòpia digestiva. Atès que el 90% de les úlceres són positives a Helicobacter pylori, si es confirma el diagnòstic, cal realitzar tractament amb antisecretores i antibiòtics per erradicar el bacteri. En l’actualitat, la malaltia ulcerosa té molt poques indicacions de cirurgia.
Molts pensen que amb la finalitat de la primavera i de l’estiu s’acaben els malsons per als al·lèrgics, però la realitat és molt diferent. Al·lergògens com els àcars de la pols no solament no desapareixen amb l’arribada de la tardor, sinó que és precisament en els mesos tardorencs quan les condicions d’humitat i temperatura faciliten la seva proliferació. L’inici de les pluges amb el consegüent increment de la humitat ambiental, la posada en funcionament de les calefaccions i una menor ventilació dels habitatges fan possible que els àcars mantinguin el seu cicle vital i aguditzin els processos al·lèrgics.
Els àcars són uns organismes microscòpics que viuen en la pols domèstica, en concret, en llençols, edredons, mantes, butaques, coixins, catifes, cortines, tapisseries, peluixos i matalassos. Els seus excrements es troben inicialment solidificados i units a les fibres del teixit però, amb el temps, es desfan en partícules més petites que es localitzen en la pols de la casa.
Encara que els àcars són inofensius per a l’ésser humà, els seus residus fecals posseeixen un elevat poder alergénico. La inhalació de partícules proteïques, presents en la seva femta i en menor mesura en el seu cos, són causa de rinitis i asma al·lèrgiques. S’estima que els àcars són l’agent ambiental que amb més freqüència provoca al·lèrgia respiratòria al món.
Per reduir la seva presència i disminuir els símptomes de rinitis i asma, així com les necessitats de medicació i les malalties associades, és important una neteja exhaustiva sense aixecar pols (i, sobretot, en absència de l’afectat), la ventilació diària (en particular del dormitori) i evitar tot el que pot facilitar l’acumulació de pols (moquetes, catifes i peluixos).
