Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Malament ús dels antibiòtics

La mala utilització d'aquests medicaments activa mecanismes defensius en els bacteris que perjudiquen la nostra salut i la dels qui ens envolten
Per miren 8 de febrer de 2005

El consum inadequat d’antibiòtics està directament relacionat amb l’aparició de resistències bacterianes. La resistència a aquests antimicrobians és un mecanisme natural de defensa que adquireixen els bacteris, agents de moltes malalties infeccioses, que les fa immunes a les substàncies emprades contra elles. L’automedicació amb antibiòtics, l’incompliment de les dosis, de l’horari de les preses o la durada del tractament, així com un elevat percentatge d’abús en la prescripció facultativa d’aquests medicaments són responsables, en gran manera, d’aquest problema de salut pública que es pot evitar i que es manifesta amb complicacions en les patologies tractades, augment de les hospitalitzacions, contagis i recaigudes.

Problema de salut pública

Resulta paradoxal que 60 anys després de la introducció dels antibiòtics nombroses infeccions bacterianes, sobretot les de les vies respiratòries, “no sols no s’han controlat sinó que resulten difícils de tractar, acaben complicant-se i requereixen hospitalització”, reflexiona Vicente Palop, metge de família de l’Hospital de la Ribera d’Alzira (València) i membre de Grup d’Ús Racional de Fàrmacs de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC). “Es tracta d’un problema de salut pública que a Espanya és encara més preocupant que en altres països del nostre entorn”, afegeix.

L’any 2000, 20 de cada 1.000 pacients espanyols rebien tractament antibiòtic diari. Diversos estudis sobre el consum d’antibiòtics a la Unió Europea posen de manifest que el nostre país és un dels quals més antibiòtics consumeix, concretament el segon d’Europa en 1997, per darrere de França. I si bé al país veí es consumeixen més antibiòtics, és a Espanya on es desenvolupen més resistències bacterianes. Això es deu a la mala utilització que fem de les substàncies considerades el major avanç mèdic de tots els temps.

“Si un malalt s’automedica o rep un tractament inadequat amb antibiòtics per a un quadre víric, com el de la grip, i dins de tres mesos contreu una pneumònia bacteriana, té un 40% de possibilitats d’haver desenvolupat resistències a les penicil·lines. Aquesta resistència anul·laria l’eficàcia de nombrosos tractaments”, adverteix Palop.

A més, la resistència dels bacteris enfront dels antibiòtics pot presentar-se, segons el president de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC), José Ibáñez, per una cosa tan comuna com deixar a mig fer la caixa de sobres o comprimits de l’antibiòtic que el metge ens ha receptat, o per no respectar l’horari prescrit per a prendre cada dosi. Com a conseqüència, pot resultar que la majoria d’aquests microorganismes causants de la infecció que ha motivat la ingesta de la medicina hagin mort, però tal vegada uns altres hagin aconseguit mutar, crear un sistema defensiu i resistir. En aquests casos el pacient continua albergant aquests bacteris, que li poden causar una recaiguda, i a més les transmet.

Els bacteris es defensen

En paraules de Jesús Blázquez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) del Consell Superior de Recerques Científiques, “el desenvolupament de resistència als antibiòtics és un procés natural, inherent a una de les propietats fonamentals de la vida: l’evolució basada en el canvi (mutació) i la selecció del millor adaptat (el resistent)”.

El fenomen es deu a “la variabilitat natural que es dóna entre els éssers vius”, en opinió de García dels Rius, director de la Secció de Microbiologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Sant Pau CEU. Perquè ho entenguem tots, aquest professor ens recorda que tots els éssers humans, encara que pertanyem a una mateixa espècie, tenim caràcters que ens diferencien els uns dels altres; podem ser més alts, més baixos, diabètics, rossos, etc. En els bacteris, agents de moltes malalties, “la següent generació apareix en minuts”. Vegem per passos un exemple d’aquest cicle amb el qual ens il·lustra:

  • Un sol bacteri que es reprodueixi cada 30 minuts, al cap de 10 hores (20 generacions) haurà donat lloc a 1.048.576 individus de la mateixa espècie.
  • No tots seran exactament iguals, com ocorre en animals o vegetals, pot ser que un d’ells hagi sofert una modificació que ho faci resistent a un antibiòtic.
  • Si sotmetem a aquesta població a un tractament amb l’antibiòtic, moriran 1.048.575 bacteris (les sensibles) i quedarà 1 (la resistent).
  • Si es continua aplicant a aquesta població al tractament amb el mateix antibiòtic, excepte excepcions, aquest únic bacteri donarà lloc en altres 10 hores a 1.048.576 individus resistents.

La resistència als antibiòtics pot afectar qualsevol persona o animal que sofreixi una malaltia infecciosa”, afirma el professor de la Universitat Sant Pau CEU. No obstant això, ara podem comprendre per què el doctor Blázquez subratlla que la resistència als antibiòtics és una propietat dels microorganismes i “mai del pacient tractat”.

Els antibiòtics i la seva prescripció

La resistència bacteriana, no obstant això, es posa de manifest quan es tracta amb un antibiòtic a un pacient d’una malaltia infecciosa i aquest no respon al tractament. En condicions normals l’administració d’un antibiòtic adequat pot eliminar la major part de la població bacteriana, “mentre que la petita part resistent pot ser eliminada sense problemes per les nostres defenses naturals”, assegura Blázquez. No obstant això, puntualitza, la infecció “es pot complicar” si les nostres defenses es troben “seriosament disminuïdes”.

Les malalties infeccioses d’origen bacterià (com algunes faringitis, amigdalitis, bronquitis, otitis, infeccions d’orina…) es poden vèncer mitjançant la combinació d’un antibiòtic i les defenses de la persona afectada, o bé, a vegades, només amb les defenses del pacient, sense cap tractament. García dels Rius explica que en el procés terapèutic els antibiòtics van destruint o inhibint als microorganismes causants d’una malaltia infecciosa, amb la col·laboració de les pròpies defenses del pacient. Juntament amb l’antibiòtic, el metge a més pot prescriure altres medicines per a pal·liar els símptomes (inflamació, deshidratació, febre…), però aquestes, per si soles, no curen la malaltia infecciosa.

Els antibiòtics actuen “específicament” sobre estructures o processos que només existeixen en els bacteris. Si la malaltia està produïda per un altre microorganisme, fong o virus, els antibiòtics antibacterianos no tenen cap efecte. “En aquests casos caldria recórrer, en cas que existeixin, als corresponents antifúngics o antivírics”, explica José Esteban García dels Rius.

“Els virus són gèrmens més petits, encara que no per això han de ser menys agressius. Manquen de la membrana cel·lular, els ribosomes o els processos reproductius que ataquen els antibiòtics”, aclareix Palop. No obstant això, aquest doctor vol subratllar que el nostre organisme és un “nínxol biològic” en el qual existeix un “equilibri” que pot trencar-se per la utilització abusiva d’antibiòtics. Palop aclareix que aquesta és la raó, “no mesura però constatada clínicament”, de moltes malalties, com les candidiasis vaginals o infeccions per fongs que solen aparèixer quan una dona rep antibiòtics amb més freqüència de la deguda.

Només un professional qualificat com el metge està capacitat per a valorar un problema de salut i prescriure un tractament, sobretot quan es tracta d’una infecció, assevera José Ibáñez, preocupat pels diversos estudis que asseguren que en les farmàcies espanyoles es continuen dispensant antibiòtics sense recepta. A Espanya la dada sobre l’adquisició sense recepta d’antibiòtics és molt variable, depenent de qui i com realitzi l’estudi pot oscil·lar del 4% al 54% del volum de vendes.

Bandejar mals hàbits

Els experts coincideixen que la utilització excessiva i inadequada d’antimicrobians i l’aparició de resistències bacterianes estan relacionades directament. Vegem on radica aquest abús i mal ús dels antibiòtics:

  • Automedicació. Usar els antibiòtics sense haver estat prescrits pel metge. El malalt pot tenir en la seva farmaciola restes de tractaments anteriors per a problemes de salut que ell considera similars. A més, a Espanya, a pesar que la legislació obliga a dispensar els antibiòtics només amb recepta, la seva adquisició sense recepta en les farmàcies és freqüent. Les xifres de vendes sense recepta poden rondar entorn del 30% de la dispensació d’aquests compostos, encara que segons qui elabori l’estudi les dades varien.
  • El grau de compliment dels tractaments. El malalt desconeix que un pacient insuficientment tractat pot tenir recaigudes i acabar prenent medicació en major mesura. Perquè sigui eficaç, el tractament ha de ser respectat en tots els aspectes prescrits. A saber:
    • Les dosis han de ser les correctes.
    • Han de respectar-se els intervals de temps entre les preses.
    • Cal seguir les indicacions quant a la durada i condicions de les preses. Si el tractament és de 7 dies cal seguir-lo fins al final, sense interrompre’l en cessar els símptomes, i si cal mantenir el preparat a baixa temperatura caldrà guardar-lo en la nevera, per exemple.
  • Les prescripcions inapropiades d’antibiòtics. El 36,5% de les receptes d’antimicrobians en Atenció Primària no són apropiades i, quan ho són, es recepten sense interrogar al pacient sobre els seus antecedents personals; en el 18,8% no es donen instruccions al pacient sobre el seu ús; en un 30% el facultatiu no indica la dosi o aquesta és incorrecta, i en més del 70% dels casos la durada del tractament és errònia. Una altra dada reveladora apunta que el 70% de les visites a Atenció Primària Espanya no requereixen antibiòtics però que es prescriu sense necessitat en el 40% d’elles.
  • La utilització d’un 40% del consum total d’antibiòtics per a afavorir l’engreixament del bestiar i prevenir malalties agrícoles. Així els microorganismes resistents es disseminen entre la població humana i la resta de la naturalesa. Pot comprovar-se clínicament, segons el doctor Palop, en fer els mapes de resistències o antibiogramas (anàlisis d’orina, sang o esputs que s’efectuen als hospitals a les persones malaltes) en els quals apareixen resistències, per exemple, a les quinolonas, antibiòtics que gairebé cap pacient ha pres conscientment però que s’administren en petitíssimes dosis al bestiar boví.
  • L’ús d’antisèptics i desinfectants domèstics. Encara que no hi ha estudis sobre això, els experts consideren que els productes de neteja “antibacterias” també poden provocar que desenvolupem una resistència comuna enfront d’alguns antibiòtics.

Conegudes les causes de les infeccions per bacteris resistents, és evident que podem evitar en gran manera la seva aparició si seguim els següents consells a l’hora de consumir antibiòtics:

  • No recórrer mai a l’automedicació, encara que es consideri que es tracta del mateix procés infecciós que ja es va produir en un altre temps. Aquesta és una màxima per a tots però és especialment important per als ancians, nens i persones polimedicadas o amb malalties cròniques.
  • Només se sol·licitaran en la farmàcia sense recepta les especialitats farmacèutiques publicitàries (EFPs). El millor professional de farmàcia és aquell que, en contra dels seus interessos econòmics, es nega a dispensar les medicines que requereixen recepta sense ella.
  • Demanar una exploració mèdica i, si el facultatiu considera necessari prescriure antibiòtic, respectar el tractament en tots els seus aspectes: dosi, intervals de temps, durada i condicions de les preses, encara que hagin desaparegut els símptomes.
  • Portar a la farmàcia per a la seva destrucció l’antibiòtic que ens quedi en acabar un tractament, en lloc de guardar-lo en la farmaciola. Els professionals sanitaris sensibilitzats amb les resistències bacterianes reivindiquen dels laboratoris una adequació dels envasos d’aquestes medicines als diferents tractaments, perquè el pacient només hagi d’adquirir la quantitat estrictament necessària.

Si es té en compte aquesta informació es pot evitar agreujar un problema de salut pública que es manifesta dia a dia amb l’increment de malalties infeccioses, una major mortalitat i demanda sanitària, i un augment del cost dels tractaments, perquè són precisos antibiòtics de síntesis d’última generació per a combatre aquestes resistències. Medicaments en general moltíssim més cars i amb major capacitat de generar al seu torn resistències bacterianes.