Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Malament ús dels antibiòtics

La mala utilització d'aquests medicaments activa mecanismes defensius en els bacteris que perjudiquen la nostra salut i la dels qui ens envolten

El consum inadequat d’antibiòtics està directament relacionat amb l’aparició de resistències bacterianes. La resistència a aquests antimicrobians és un mecanisme natural de defensa que adquireixen els bacteris, agents de moltes malalties infeccioses, que les fa immunes a les substàncies emprades contra elles. L’automedicació amb antibiòtics, l’incompliment de les dosis, de l’horari de les preses o la durada del tractament, així com un elevat percentatge d’abús en la prescripció facultativa d’aquests medicaments són responsables, en gran manera, d’aquest problema de salut pública que es pot evitar i que es manifesta amb complicacions en les patologies tractades, augment de les hospitalitzacions, contagis i recaigudes.

Problema de salut pública

Resulta paradoxal que 60 anys després de la introducció dels antibiòtics nombroses infeccions bacterianes, sobretot les de les vies respiratòries, “no sols no s’han controlat sinó que resulten difícils de tractar, acaben complicant-se i requereixen hospitalització”, reflexiona Vicente Palop, metge de família de l’Hospital de la Ribera d’Alzira (València) i membre de Grup d’Ús Racional de Fàrmacs de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFYC). “Es tracta d’un problema de salut pública que a Espanya és encara més preocupant que en altres països del nostre entorn”, afegeix.

L’any 2000, 20 de cada 1.000 pacients espanyols rebien tractament antibiòtic diari. Diversos estudis sobre el consum d’antibiòtics a la Unió Europea posen de manifest que el nostre país és un dels quals més antibiòtics consumeix, concretament el segon d’Europa en 1997, per darrere de França. I si bé al país veí es consumeixen més antibiòtics, és a Espanya on es desenvolupen més resistències bacterianes. Això es deu a la mala utilització que fem de les substàncies considerades el major avanç mèdic de tots els temps.

“Si un malalt s’automedica o rep un tractament inadequat amb antibiòtics per a un quadre víric, com el de la grip, i dins de tres mesos contreu una pneumònia bacteriana, té un 40% de possibilitats d’haver desenvolupat resistències a les penicil·lines. Aquesta resistència anul·laria l’eficàcia de nombrosos tractaments”, adverteix Palop.

A més, la resistència dels bacteris enfront dels antibiòtics pot presentar-se, segons el president de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC), José Ibáñez, per una cosa tan comuna com deixar a mig fer la caixa de sobres o comprimits de l’antibiòtic que el metge ens ha receptat, o per no respectar l’horari prescrit per a prendre cada dosi. Com a conseqüència, pot resultar que la majoria d’aquests microorganismes causants de la infecció que ha motivat la ingesta de la medicina hagin mort, però tal vegada uns altres hagin aconseguit mutar, crear un sistema defensiu i resistir. En aquests casos el pacient continua albergant aquests bacteris, que li poden causar una recaiguda, i a més les transmet.

Els bacteris es defensen

En paraules de Jesús Blázquez, investigador del Departament de Biotecnologia Microbiana del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB) del Consell Superior de Recerques Científiques, “el desenvolupament de resistència als antibiòtics és un procés natural, inherent a una de les propietats fonamentals de la vida: l’evolució basada en el canvi (mutació) i la selecció del millor adaptat (el resistent)”.

El fenomen es deu a “la variabilitat natural que es dóna entre els éssers vius”, en opinió de García dels Rius, director de la Secció de Microbiologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat Sant Pau CEU. Perquè ho entenguem tots, aquest professor ens recorda que tots els éssers humans, encara que pertanyem a una mateixa espècie, tenim caràcters que ens diferencien els uns dels altres; podem ser més alts, més baixos, diabètics, rossos, etc. En els bacteris, agents de moltes malalties, “la següent generació apareix en minuts”. Vegem per passos un exemple d’aquest cicle amb el qual ens il·lustra:

  • Un sol bacteri que es reprodueixi cada 30 minuts, al cap de 10 hores (20 generacions) haurà donat lloc a 1.048.576 individus de la mateixa espècie.
  • No tots seran exactament iguals, com ocorre en animals o vegetals, pot ser que un d’ells hagi sofert una modificació que ho faci resistent a un antibiòtic.
  • Si sotmetem a aquesta població a un tractament amb l’antibiòtic, moriran 1.048.575 bacteris (les sensibles) i quedarà 1 (la resistent).
  • Si es continua aplicant a aquesta població al tractament amb el mateix antibiòtic, excepte excepcions, aquest únic bacteri donarà lloc en altres 10 hores a 1.048.576 individus resistents.

La resistència als antibiòtics pot afectar qualsevol persona o animal que sofreixi una malaltia infecciosa”, afirma el professor de la Universitat Sant Pau CEU. No obstant això, ara podem comprendre per què el doctor Blázquez subratlla que la resistència als antibiòtics és una propietat dels microorganismes i “mai del pacient tractat”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions