L’edat avançada no ha de ser el criteri exclusiu que regeixi l’accés de les persones majors amb una malaltia cardiovascular a rebre un tractament mèdic o una intervenció mitjançant cateterismo. No obstant això, estudis recents, com el PEGÀS, demostren que això està passant a Espanya. Els pacients no accedeixen tot el que seria desitjable a tractaments que poden reportar-los enormes beneficis i allargar-los la vida. La crisi econòmica ha implicat una reducció de l’accés a aquests tractaments, encara que els professionals sanitaris s’esforcen a seleccionar bé als pacients i evitar que morin de malaltia cardiovascular mentre esperen en la llista d’espera per rebre un tractament, segons explica en aquesta entrevista Manuel Martínez-Sellés, cap de la secció de Cardiologia de l’Hospital Gregorio Marañón (Madrid), professor titular de la Universitat Europea de Madrid (UCM) i president de la Secció de Cardiologia Geriátrica de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC).
Aquestes malalties són la primera causa de mort en tota la població i, de forma molt particular, en persones d’edats avançades, ja que el 50% de les morts en majors de 65 anys té una causa cardiovascular. Les malalties cardiovasculars que tenen més prevalença són la hipertensió i l’arterioesclerosi , i la seva prevalença augmenta de forma exponencial amb l’edat avançada.
“L’edat avançada no ha de ser un criteri discriminatori para determinades teràpies cardiovasculars”Avui dia la cirurgia cardíaca, comparada a altres moments històrics, no té un paper predominant. En l’actualitat, representa menys del 5%. La majoria de les malalties cardiovasculars es resolen amb tractaments mèdics o amb intervencions percutáneas, a través de cateterismos. Cada vegada més malalties de les artèries coronàries, com la cardiopatia isquémica (estrenyiment de les artèries del cor), o les valvulopatías, es poden resoldre amb tractament mèdic i un procediment per cateterismo. Cada vegada hi ha més tractaments farmacològics i tractaments percutáneos.
Aquests procediments no es poden considerar de cirurgia mínimament invasiva (CMI), perquè es realitzen a partir d’una burxada en l’engonal o en la nina, mentre que la CMI són intervencions amb petites ferides quirúrgiques. En aquest cas, ni tan sols es practiquen ferides quirúrgiques, sinó que es realitzen petits cateterismos, mitjançant petits tubs, per corregir la patologia existent i, per tant, són menys invasius que la CMI. Des del punt de vista clínic, s’ha obert el ventall de pacients majors que es poden beneficiar del tractament de les malalties cardiovasculars.
“La majoria de les malalties cardiovasculars es resolen amb tractaments mèdics o amb intervencions percutáneas”La crisi econòmica el que ha fet, més que dificultar els tractaments, és que el nombre de pacients que poden optar a ells es redueixi. Això ens porta, des del sentit mèdic, a triar bé els casos que poden beneficiar-se. Des de criteris economicistas hi ha hagut certa tradició a considerar que les persones majors necessiten tractaments més costosos i que no té sentit. El primer que cal tenir en compte, en cas de patologia cardiovascular, és que és més freqüent en persones de més edat, que també són les que més es poden beneficiar d’aquests tractaments. Si es mira solament el criteri econòmic, caldria pensar quant temps ha cotitzat a la Seguretat Social el pacient ja que, segons est, les persones majors tindrien més drets als tractaments. En la situació actual, de recursos limitats, cal seleccionar quins són els tractaments que beneficien als pacients, i l’edat avançada no ha de ser un criteri discriminatori para determinades teràpies cardiovasculars.
Quant a l’esperança de vida, és elevada. L’esperança mitjana d’una nena en néixer, avui a Espanya, és de 85 anys. A una dona de 80 anys, no és que li quedin cinc anys de vida, sinó almenys deu anys més d’esperança de vida: pot arribar als 90. Podem fer molt pels pacients i aquests poden viure molts anys, tant des del punt de vista mental com a físic. No cal limitar les tècniques diagnòstiques ni els tractaments a persones majors per criteri exclusiu de l’edat, sinó, en tot cas, solament si hi ha alguna altra malaltia a causa de la qual el pacient no hagi de ser candidat.
“Si es nega o posposa el tractament varis mesos, el pacient major pot morir”En el cas que un pacient major amb una de les patologies citades necessités un tractament i se li negués, indubtablement. Són patologies que provoquen gran mortalitat. Si se li nega o posposa aquest tractament varis mesos, per descomptat que la persona major pot morir. Cal intentar evitar-ho i, per a això, seleccionar de forma adequada als malalts i tractar-los abans que arribin a aquesta situació.
Sens dubte. Però per res volem dir que hagin d’obrir-se més serveis de cirurgia cardiovascular o més laboratoris d’hemodinámica. En l’estudi PEGÀS (“Pronòstic de l’Estenosis Greu Aòrtica Simptomàtica de l’Octogenari”), realitzat a nivell nacional, hi havia hospitals que, sense tenir aquest tipus de serveis, referien als pacients a altres centres. No és necessari que hi hagi en tots els hospitals. El que sí succeeix és que molts pacients estan atesos per cardiòlegs, internistas o geriatres amb un tractament conservador que els aboca a un pronòstic molt dolent, quan la majoria de pacients podria sotmetre’s a una intervenció que ampliaria de forma notable el marge de millora.
No és tant que tinguin por com que aquests pacients no arriben a l’especialista. El metge de capçalera no ho deriva al cardiòleg perquè li realitzi una intervenció. Els professionals sí que estan capacitats per desenvolupar aquestes intervencions, però hi ha una necessitat de remetre a aquests pacients.
En medicina cada vegada es fa més partícip de la presa de decisions al pacient. Una patologia típica en el pacient d’edat avançada és l’estenosis aòrtica severa. L’afectat ha de saber que, en comptes d’una intervenció quirúrgica convencional, pot beneficiar-se d’un tractament menys agressiu, que consisteix en una burxada en l’engonal per dirigir-se amb un catèter a la vàlvula estreta i realitzar-li un implant de pròtesi aòrtica, tècnica denominada TAVI. En diversos casos, hi ha pacients que trien que no els operin, sinó que els solucionin el problema per cateterismo. Avui dia, els pacients tenen més possibilitats de triar. En la Comunitat de Madrid, fins i tot, com hi ha lliure elecció de metge, si una persona té una patologia i pensa que no li han derivat o que està rebent un tractament que no li satisfà, sempre té l’opció de canviar de metge.
“L’estudi PEGÀS és un registre a nivell nacional d’estenosis aòrtica severa, una patologia molt prevalente entre els octogenaris. S’estima que, entre les persones de 80 anys o més, el 8% la pateixen, i que té molt mal pronòstic si no es practica una intervenció”, informa Manuel Martínez-Sellés.
Segons explica aquest cardiòleg, “la majoria dels afectats, una vegada que sorgeixen els símptomes, viuen un o dos anys més. Requereixen un tractament per millorar aquest pronòstic, com una intervenció mitjançant cirurgia o cateterismo, que es realitza a partir d’una burxada en l’engonal i mitjançant el qual s’introdueix una nova vàlvula aòrtica. En tots dos casos, els pacients milloren de forma notable, així com la seva supervivència”.
“Aquest registre d’accés a aquestes intervencions ens ha revelat una sorpresa: que els pacients segueixen sense accedir a les intervencions que necessiten i que se’ls tracta de forma conservadora. I no solament això: els qui no reben aquests tractaments tenen una mortalitat molt superior a els qui es tracten amb tècniques quirúrgiques o percutáneas. Les conclusions alerten de la necessitat de practicar l’intervencionisme a aquests pacients perquè no tinguin un mal pronòstic”, insisteix Martínez-Sellés.
