Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Maquillatge permanent, bona idea o capritx amb risc?

Abans d'abandonar el llapis d'ulls o el pintalabios diari i passar per les agulles, és necessari pensar-ho bé i posar-se en bones mans

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 28 de Juliol de 2018
img_maquillaje permanente cejas eye liner

Els tatuatges no passen de moda. Uns 60 milions d’europeus els porten, segons dades de la Comissió Europea. I des de 2003, el seu percentatge ha augmentat un 7 %. No solament hi ha tatuatges colorits que busquen decorar la pell. A aquesta tendència s’uneix una altra molt puixant: la del maquillatge permanent d’ulls, celles i fins i tot llavis. En altres casos, és reparador i fins i tot ajuda a reconstruir l’areola del pit de dones amb càncer de mama. Però, aquest maquillatge ni és tan permanent com promet el seu nom, ni està exempt de riscos, com es veu a continuació.

El maquillatge permanent, o micropigmentació, és més superficial que el tatuatge i dibuixa celles, contorns de llavis i fins i tot marca la línia dels ulls amb la promesa de gaudir d’una mirada magnètica sense haver de recórrer al maquillatge diari

Mentre que els tatuatges són dibuixos que s’aconsegueixen en injectar tintes de colors sota la pell i la seva característica principal és que són per sempre, això no ocorre amb el maquillatge permanent. Dibuixa celles, contorns de llavis i fins i tot marca la línia dels ulls (eyeliner) amb la promesa de gaudir d’una mirada magnètica sense haver de recórrer al maquillatge diari, però, al contrari del que suggereix el seu nom, el dibuix no és permanent, sinó que desapareix amb el temps, en general, en un o dos anys.

El maquillatge permanent -tècnicament conegut com a micropigmentació– també acoloreix la pell, però solament la seva capa més superficial (epidermis). A més, les tintes que usa contenen excipients (glicerina, aigua…) que fan que vagi sent assimilat per l’organisme. També varia la composició dels colors, que no són tan vius com en els tatuatges, sinó més semblats a les gammes emprades en el maquillatge.

No hi ha xifres oficials del sector, ni sobre el nombre de centres ni del de professionals que realitzen el maquillatge permanent a Espanya, com confessen i lamenten els propis professionals. Però els experts sí reconeixen que és una tendència que creix. I no solament entre dones, sinó també entre els homes. I quines zones són les més demandades? Els ulls, seguits de les celles (que s’emplenen per augmentar el seu volum) i llavis.

La tècnica de la micropigmentació, popularitzada per la seva aplicació com a mètode de maquillatge facial semipermanente, també s’empra per corregir cicatrius i cremades i, fins i tot, per reconstruir l’areola a les dones amb càncer de mama. Però els preus no són aptes per a totes les butxaques: oscil·len entre els 300 i els 500 euros. I encara cal comptar amb les sessions de repàs.

Maquillatge que guareix

La micropigmentació mamària reconstrueix l’areola i mugró a dones amb càncer de mama

El maquillatge permanent pot tenir un objectiu purament estètic però també pot ser reparador. Amb aquesta tècnica, la qual cosa era un embalum passa a ser un pit. Ho aconsegueix la micropigmentació mamària, una coloració semblant al tatuatge que reconstrueix l’areola i mugró a dones amb càncer de mama, i que des d’abril forma part dels tractaments pagats per la sanitat pública.

La pràctica ja la realitzen alguns centres hospitalaris espanyols, entre ells, el Ramón y Cajal o l’Hospital Universitari de Torrejón, tots dos a Madrid. Però aviat podrien ser més.

I de vegades el maquillatge permanent pot ser fins i tot solidari. És el cas de la iniciativa #AreolaSolidaria, de l’Associació Espanyola de Micropigmentació Estètica, Paramédica i Oncològica (Amepo), que realitza la reconstrucció de mugró totalment gratuïta a totes aquelles persones que han sofert una mastectomia. I no estan sols: tatuadores (en aquest cas de tatuatge permanent) de tota Espanya s’han agrupat en la plataforma Tatuatge solidari amb el càncer de mama per ajudar a les dones malaltes també de forma gratuïta.

Un capritx amb risc?

Abans de llançar-se a les mans d’un maquillador permanent per pura estètica, els professionals aconsellen meditar-ho i no deixar-se portar per l’impuls. Si decideix fer-ho, deixarà a un costat el llapis de llavis durant un temps. Però si no li agrada el resultat, el pigment pot trigar fins a cinc anys a ser eliminat per complet i, durant aquest temps, la pigmentació pot variar el seu color inicial.

El Ministeri de Sanitat, a més, recomana cerciorar-se que la clínica escollida usa productes autoritzats, compleix els requisits legals i compta amb un professional qualificat i unes condicions higièniques adequades.

D’altra banda, com tots els procediments estètics, l’art de la persona que ho realitza exerceix un paper important en el resultat final, ja que pot ser molt natural o, per contra, cridar l’atenció per la seva artificialitat.

Finalment, el maquillatge permanent implica fer petites burxades amb una agulla en la pell, per la qual cosa ha de saber que la zona pot inflamar-se i aparèixer una lleugera crosta. Els professionals per això reiteren: sempre cal buscar a un maquillador experimentat, demanar la documentació i exigir unes condicions mínimes d’higiene.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions