Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

María José Fernández, coordinadora del Grup de Cures Pal·liatives de la Societat Espanyola de Medicina General

El 60% de les persones que moren cada any a Espanya necessiten cures pal·liatives

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29 de Juny de 2010

Al voltant de 200.000 persones que moren en un any a Espanya, és a dir, el 60%, necessiten rebre cures pal·liatives durant la fase terminal de la vida. La majoria d’ells, el 81%, prefereixen que se’ls dispensin al domicili i molt pocs sol·liciten fer-ho als centres hospitalaris. I és que, segons María José Fernández, coordinadora del Grup de Cures Pal·liatives de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG), el repte en les cures pal·liatives és que els malalts tinguin dret a morir com vulguin i on vulguin. Fernández, que també treballa en cures pal·liatives com a metge de l’Equip de Suport d’Atenció Domiciliària a Gijón, ho explica amb detall en aquesta entrevista.

En què consisteixen les cures pal·liatives?

Són capellans essencials que alleugen tant el sofriment del malalt com el de la seva família durant el període o situació terminal de la seva malaltia.

Quin percentatge de persones necessiten rebre cures pal·liatives a Espanya?

Un total de 386.000 persones moren a l’any al nostre país, de les quals, el 60% necessiten cures pal·liatives durant el procés final de la vida. És a dir, unes 200.000.

I totes aquestes persones moren després d’un procés de deterioració lenta?

Sí, al que poden arribar per una insuficiència orgànica: cardíaca, renal, pulmonar o malalties degeneratives, com l’Alzheimer, neurològiques o el càncer.

Quins professionals integren els equips mèdics que realitzen aquestes cures?

“El control dels símptomes és un dels pilars de les cures pal·liatives” Són equips multidisciplinaris formats, sobretot, per metges, infermers, auxiliars clínics i, en ocasions, psicòlegs i treballadors socials. El psicòleg i el treballador social, en el nostre cas, no forma part de la unitat sinó del sistema sanitari.

Quin és la situació a Espanya dels equips de cures pal·liatives? Quin és la comunitat millor dotada?

La comunitat que està millor és Catalunya, ja que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha impulsat allí una experiència pilot de cures pal·liatives a domicili i d’hospitalització. Fa uns anys hi havia 105 equips en la comunitat catalana que, actualment, té 135 unitats plenament desenvolupades. En la resta de comunitats, la situació varia però, per sort, la quantitat d’unitats i la conscienciació sobre la importància d’aquestes cures són cada vegada majors, tant per als polítics com els professionals i la societat. En els últims deu anys s’ha millorat molt, encara que encara ens queda molt per fer.

Què altres comunitats s’estan desenvolupant més?

A més de Catalunya, Extremadura i Andalusia. A Astúries es comença ara a implementar l’Estratègia de Cures Pal·liatives que es va aprovar l’any passat. A l’abril teníem sis equips i a l’octubre hi haurà dos més.

Les cures pal·liatives, es presten al domicili i a l’hospital?

“El repte és que cada malalt pugui morir on ell vulgui i en les millors condicions possibles” Es presten en funció de les necessitats de cada malalt, de la complexitat de la seva situació o del grau de recolzo en el domicili. En general, quan se’ls pregunta als malalt tots diuen que volen estar a les seves cases. Però, de vegades, el mal control dels símptomes o la mancada ajuda al domicili porta a atendre’ls a l’hospital.

Què significa “falta de suport”?, es refereix a persones que viuen soles?

Soles, o en les quals la complexitat de la seva situació fa inviable que es pugui controlar a domicili i, fins i tot, per la pròpia voluntat del pacient. Molts no volen ser una càrrega per als seus familiars, perquè són totalment depenents o perquè tenen por i prefereixen veure’s més abrigallats per professionals les 24 hores del dia. Però insisteixo que és un percentatge molt petit el del malalt terminal que necessita ser hospitalitzat. Un treball que es va publicar en “Medicina Pal·liativa”, realitzat durant els últims cinc anys, demostra que el 81% dels malalts que s’han atès en l’Equip de Suport d’Atenció Domiciliària (ESAD) moren al domicili.

Quins són els principals temors als quals s’enfronta un pacient en aquest període al final de la vida?

La mort dona respecte a tothom però, sobretot, la qual cosa més por els dona és el dolor, l’abandó dels seus sers estimats, la falta de control dels símptomes i no tenir a una persona amb qui esplaiar-se.

Davant aquesta situació, quins són les estratègies de les cures pal·liatives?

“Els cuidadors i familiars són els que millor reflecteixen el grau de satisfacció de cures, després de la defunció del pacient” Els pilars fonamentals de les cures pal·liatives són el control dels símptomes, el suport emocional i la comunicació.

Hi ha estudis comparatius dels beneficis d’aquestes cures pal·liatives?

Els estudis en l’àmbit dels pal·liatius són complicats per raons òbvies: per inconvenients de tipus ètic i pel temps, ja que la temporalitat de la vida és breu als moments finals. Sotmetre a aquests pacients a preguntes i comunicacions, i entrar a valorar si unes medicacions són millors que unes altres, no és factible.

Però, cap la possibilitat de comparar els efectes positius de les cures pal·liatives segons les autonomies disposin o no d’unitats.

Crec que el que millor reflecteix el grau de satisfacció, en moltíssims casos, són els cuidadors i familiars després de la defunció del pacient. Basant-nos en aquest principi, el grau de beneficis de les cures pal·liatives és molt alt. No tindrien per què dir què els va agradar el final si no fos veritat. Est és un bon mesurador. Sobre aquest aspecte s’ha fet un estudi a l’Hospital Clínic de Valladolid en els quals es va fer un qüestionari als familiars, després de la defunció, sobre el grau de satisfacció, les fallades advertides en l’atenció i els beneficis. Els resultats van revelar un alt grau de satisfacció. Des del nostre equip, ens coordinem amb els equips d’atenció primària, ja que parteix del nostre treball és formar a altres professionals en el maneig de pal·liatius per prestar una atenció contínua durant les 24 hores. El seguiment dels pacients és molt positiu ja que, en molts casos, ajuda a prevenir incidències, desajustaments i contribueix a un millor control.

Això permet que els pacients morin sense dolor i que tinguin menys complicacions al final de la vida?

“Les cures es realitzen a l’hospital o domicili segons les necessitats i la complexitat de cada malalt” Sí, és el pilar de les cures pal·liatives, com el control de símptomes. Quant millor és l’atenció al llarg d’aquesta malaltia, millor és el final d’aquests malalts. No obstant això, ens preocupen tant els malalts, com els familiars i el seu futur. Parem esment a les famílies i cuidadors de manera que, quan es doni per tancat el programa d’atenció, malgrat sentir la pèrdua del seu afí, no tinguin assignatures pendents, com sentir que hi ha hagut falta d’atenció o de control. Evitem incidències específiques com les crisis per dolor, l’angoixa, la dispnea o la falta de control dels símptomes, la qual cosa suposa un mal glop tant per als malalts com para els seus cuidadors.

Quins són els reptes en l’atenció de les cures pal·liatives?

Jo ho resumiria en una frase: el malalt té el dret a morir on ell vulgui i en les millors condicions possibles. Aquest és el gran repte dels pal·liatius.

EL MAPA DE LES CURES PAL·LIATIVES

Espanya ocupa el setè lloc dels 27 Estats membres d’Europa quant al mapa de dispositius i recursos de cures pal·liatives, segons dades de Juan Romero Cotelo, metge adjunt en la Unitat del Dolor i Cures Pal·liatives de l’Hospital Verge de les Neus (Granada). El nostre país explica, en l’actualitat, amb 424 equipo s de cures pal·liatives, un 62% més respecte a fa només cinc anys enrere. Segons informació de la SEMG, incrementar-los en un 30% permetria millorar l’atenció al final de la vida a unes 50.000 persones més.

No obstant això, els equips no estan distribuïts per igual al territori. Catalunya és la comunitat que ha registrat un major augment (43%) dels equips de cures pal·liatives en els últims anys. Altres autonomies que han fet importants esforços en la mateixa adreça són Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Aragó, Madrid, Andalusia i Murcia. Per contra, entre les comunitats pitjor dotades figuren Castella-la Manxa, Castella León, la Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla -que en cures pal·liatives depenen del Ministeri de Sanitat i Política Social- i Navarra.

Un dels reptes a l’àrea de les cures pal·liatives per als propers anys no només és incrementar el nombre d’unitats, sinó crear unitats especialitzades, com en el cas dels nens, ja que s’estima que uns 1.500 menors espanyols les requereixen cada any.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions