Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mario Gestoso, director mèdic de la Fundació Kovacs, especialitzada en la cura de l’esquena

«El 90% dels casos de dolor d'esquena es poden resoldre amb tractaments poc agressius»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 28deMaigde2007

El dolor d’esquena no sempre té un origen apreciable en una radiografia. Per aquest motiu s’estiguin desenvolupant mètodes per millorar tant la valoració del dolor com la seva progressió en els pacients, encara que cap radiografia reveli el focus de la dolència. Quan els fàrmacs analgésicos no són efectius és possible aplicar una nova tècnica, la intervenció neurorreflejoterápica, que permet el control del dolor amb èxit en un alt percentatge de casos, segons detalla Mario Gestoso, director mèdic de la Fundació Kovacs, especialitzada en la cura de l’esquena.

Quan es va fundar la Fundació Kovacs i quins són els seus objectius?

La Fundació Kovacs es va crear fa més de 20 anys, a la fi de 1985, amb tres objectius fonamentals: la recerca mèdica, l’assistència sanitària i la promoció de la salut pública.

A quants pacients han atès des de llavors?

Aproximadament a 130.000 pacients amb dolències de l’esquena, però també hem realitzat programes de prevenció per més de 80 milions de beneficiaris de més de 100 països. La Fundació té un laboratori de promoció de la salut pública i una web de l’Esquena, amb activitats, a nivell internacional, tant per als professionals de la salut com per a la població en general. En ella s’expliquen quins són les dolències de l’esquena, com diagnosticar-les, quins són els seus símptomes i el seu tractament. Aquesta web bilingüe, en anglès i en espanyol, realitza una labor important.

És cert que la Fundació també finança un percentatge important de les recerques sobre l’esquena?

Efectivament. Quan comencem teníem poca capacitat d’autofinançament, depeníem de patrocinadors. Ara, a través de les nostres pròpies activitats, hem aconseguit autofinançar el 83% del nostre pressupost anual. També donem cobertura a la major part de la recerca que es fa a Espanya en dolències de l’esquena. I coordinem la Xarxa Espanyola d’Investigadors en Dolències de l’Esquena, REIDE.

Estem assistint a un autèntic boom de les dolències d’esquena?

És cert que les dolències d’esquena estan augmentant i que són molt freqüents. El 80% de la població està afectada en algun moment de la seva vida i tenen un cost d’entre 1,7% i un 2,1% del Producte Interior Brut (PIB) en països europeus. Cal dir que la societat moderna i els països desenvolupats generen sedentarisme i mancada activitat física, que són elements primordials en l’augment de patologies com les dolències de l’esquena i aquestes, al seu torn, motiu fonamental de baixes laborals. Són les dolències cròniques més freqüents, el primer motiu de consulta mèdica i tenen un gran cost sociosanitari. Això explica que calgui buscar mesures terapèutiques i preventives eficaces per controlar un tipus de malaltia que, si ben no escurça la vida, sí repercuteix en la qualitat de vida de qui la pateix.

De quines dolències de l’esquena estem parlant?

De qualsevol dolor mecànic com les cervicalgias, dorsalgias i lumbàlgies. Aquest és un calaix de sastre on figuren l’artrosis, escoliosi i hèrnies discales, entre unes altres. En la majoria dels casos de lumbàlgia, l’estudi radiològic no és esclarecedor. Són lumbàlgies inespecífiques, degudes a una mala postura i insuficiència muscular. De fet, és suficient tenir una simple contractura muscular per sofrir dolor d’esquena que, si no es tracta, pot arribar a cronificarse. El concepte de cronificación varia en funció dels dies. Fins als 15 dies, el dolor d’esquena es considera agut; entre els 15 i els 90 dies, subagudo; i a partir de 90 dies, dolor crònic. El pronòstic canvia quan aquest dolor d’esquena es cronifica. Cal intentar detectar-ho a temps.

Llavors, vulgues això dir que aquestes persones no simulen encara que no es produeixi cap troballa radiològica?

El concepte del dolor és una experiència subjectiva i, algunes vegades, paguen justs per pecadores. Sempre existeix un percentatge de simuladors que sí fan conte. Però també hi ha un percentatge de pacients dels quals sempre es pensa que fingeixen i que no ho fan. Els simuladors, que falsifiquen les manifestacions d’una malaltia amb la finalitat d’enganyar, volen obtenir algun tipus de benefici familiar, particular o laboral. El dolor d’esquena és complex i no n’hi ha prou amb fer una prova radiològica.«Entre el 85% i el 90% dels pacients tractats amb NRT aconsegueixen el control total o parcial del dolor»

Com s’avalua, doncs, el dolor d’esquena?

S’estan intentant utilitzar escales i qüestionaris que permetin objectivar-ho. No és per comparar a un pacient amb un altre. Són escales i qüestionaris que es presenten per escrit als pacients que valoren el grau de discapacitat que els provoca la dolència i que van a permetre avaluar com progressa el seu dolor. Encara que no tenim una seguretat total, podem conèixer millor les característiques del dolor i el grau d’incapacitat del dolor per a la vida diària.

Però tots reaccionem de manera diferent enfront del dolor.

De fet, estem treballant en un projecte de recerca relatiu a la catastrofización del dolor, és a dir, estudiem què persones tenen una actitud més activa enfront del dolor o qui es queixen més. Davant un dolor de les mateixes característiques, els factors psicològics tenen un paper molt important. Hem d’intentar educar en l’àmbit el dolor d’esquena a les persones perquè tinguin una actitud més activa, ja que així el dolor pot evolucionar millor.

En què consisteix la intervenció neurorreflejoterápica (NRT) que estan realitzant?

Aquesta tècnica és un tractament que consisteix en la implantació de material quirúrgic sobre terminacions nervioses de la pell, sense intervenir ni anestesiar al pacient. Generalment, el dolor que se sent és similar al de la burxada d’una vacuna o d’una injecció. La implantació d’aquest material millora la dolència del pacient. Disminueixen la inflamació, el dolor i la contractura muscular propis d’aquestes afeccions siguin cervicals, dorsals o lumbars. El material es porta entre 15 i 90 dies, després dels quals es realitza una consulta de valoració. cal dir que aquestes grapes quirúrgiques són d’acer inoxidable d’un o dos mil·límetres i es col·loquen a nivell superficial, a manera de sutures quirúrgiques de la pell.

Quan està indicada aquesta tècnica?

Està indicada en persones que tenen dolències de l’esquena com a lumbàlgies o lumbociatálgias. Pot ser útil per tractar el dolor que es localitza en la part inferior de l’esquena; el dolor de coll que s’irradia cap al braç o el mal de cap a causa de contractures cervicals. No s’aplica en casos de dolor agut, que es tracta amb fàrmacs. En general, aquest procediment està indicat en persones que tenen un dolor d’esquena subagudo -de més de 15 dies-, si el tractament farmacològic no ha funcionat i si no està indicada una cirurgia urgent.

De quin percentatge de pacients estem parlant?

Pràcticament de tots, ja que entre el 80% i el 90% dels casos de pacients amb dolor d’esquena es poden resoldre amb tractaments menys agressius com els farmacològics. I si després de 15 dies amb tractament medicamentoso es valora que no és efectiu, s’aplica la NRT.

En quins pacients estaria contraindicada?

Estaria contraindicada en pacients amb dolor agut, quan no hagin transcorregut 15 dies de l’aplicació dels tractaments farmacològics o quan tinguin problemes dermatológicos com a al·lèrgia als tractaments. Encara que és poc freqüent i el material que s’implanta és hipoalérgico, hi ha algunes persones que sofreixen dermatitis al·lèrgica. Per aquest motiu, és important fer una primera visita per conèixer l’historial i antecedents d’al·lèrgia, ja sigui medicamentosa o als metalls. Però no existeix una contraindicació específica. Una vegada acabat el tractament i retirat el material queda una marca hiperpigmentada, encara que afecta poc a la pell.

Però què ocorre amb els pacients que tenen queloides?

Com en qualsevol altra intervenció sobre la pell, pot ser que en les persones amb tendència a formar queloides (cicatriu hipertrofiada) quedi una petita marca. En aquests casos, realitzar la intervenció o no depèn de la importància estètica que aquesta cicatriu tingui per al pacient. Hi ha pacients que prefereixen ser intervinguts per millorar el dolor i uns altres no. Dependrà de cada cas. De totes maneres, com en totes les intervencions, sempre es demana el consentiment informat al pacient.

RESULTATS

La intervenció neurorreflejoterápica és una tècnica desenvolupada a Espanya per tractar el dolor subagudo d’esquena en pacients amb artrosis, hèrnies discales o escoliosis, entre altres dolències. En general, es tracta d’un procediment molt bé tolerat ja que només en el 2% dels casos cal retirar el material quirúrgic (grapes) que s’implanta sobre la zona dolorosa abans del previst. Als tres mesos, es realitza una primera avaluació del pacient intervingut.

Els resultats d’aquesta tècnica, si se seleccionen bé els pacients, segons informa Gestoso, són els següents: el 60% dels pacients es guareix, el 30% experimenta una millorança i el 10% no presenten cap alleujament. Globalment, entre el 85% i el 90% dels pacients que reben aquest tractament aconsegueixen un control total o parcial del dolor, encara que cal destacar que el dolor tractat és el mecànic (i no l’a causa d’altres causes, com les d’origen infecciós o per malalties reumáticas, per exemple).

En les Illes Balears, on la NRT és accessible a tots els pacients del Servei de salut des de 2004, l’efectivitat de la tècnica se situa entre el 86,4% i el 91,9%, segons resultats aportats per la pròpia Conselleria de Salut, i ha estalviat 9.350.416 euros a l’erari públic balear. Altres conselleries com Madrid, Astúries i Catalunya han començat a implantar-la.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions