Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Massa cesàries

Un millor ús d'instruments d'ajuda intraparto i la major formació dels ginecòlegs evitaria l'excés de cesàries que es practiquen en l'actualitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 07 de Novembre de 2006
img_cesarea_portada

En els últims vint anys el nombre de cesàries s’ha incrementat de manera notable, i no només als països desenvolupats sinó també entre els quals es troben en desenvolupament. Moltes d’elles, no obstant això, es podrien evitar. Aquesta és la conseqüència que pot extreure’s d’un recent estudi dut a terme pel Real Col·legi d’Obstetras i Ginecòlegs del Regne Unit en el qual s’assegura que un millor i més profitós ús d’instrumental adequat (fórceps, espàtules o ventoses) durant el part, així com una major preparació dels especialistes més joves, reduiria el nombre d’aquest tipus d’operacions.

El nombre de cesàries s’ha disparat davant l’augment de parts múltiples, el de l’edat materna o els embarassos d’alt risc. Segons Marsden Wagner, ex-director del Departament de Salut Matern-Infantil de l’Organització Mundial de la Salut, a Espanya es realitzen prop de 36.000 cesàries que podrien ser evitades, i que en moltes ocasions es practiquen per indicacions que no estan estrictament relacionades amb criteris mèdics.

Tant és així que, com assegura Jordi Bellart, especialista sènior del Servei de Medicina Matern-Fetal de l’Hospital Clínic de Barcelona, en l’actualitat cada vegada més intervencions d’aquest tipus es practiquen «a demanda», a petició de la pacient per motius extramédicos.

Ús escàs d’instrumental intraparto

Un 36% del total de parts es realitzen amb cesària. Aquesta dada pertany a Brasil, el país que presenta una taxa més elevada de naixements per cesària, segons indica l’especialista català. Encara que no tan altes, les xifres són similars en la resta de països desenvolupats o en desenvolupament. A Espanya, la taxa global de cesàries en 2000 era del 21,7%, amb xifres que oscil·len entre el 15% del País Basc i el 25% de la Comunitat Valenciana. Les diferències són notables també entre els centres adscrits a la sanitat pública i la privada, sent aquesta última on més cesàries se solen practicar. Com assegura el metge de l’Hospital Clínic, a Catalunya l’any 2002 la taxa de cesàries en hospitals públics va ser del 22% mentre que en clíniques privades va ascendir fins al 36%.

El 35% de les cesàries que es realitzen es deu a la falta de progressió en el treball de part

Necessària i útil en moltes ocasions, la cesària és una solució a la qual s’ha recorregut al menys des de l’antiga Roma, mitjançant la qual s’aconsegueix el naixement d’un fetus a través de l’abdomen matern. I, segons els experts, només s’ha de recórrer a ella quan existeix alguna contraindicació perquè es produeixi el naixement per la via natural, que és la vaginal, i mai sobrepassar el 15% dels parts totals, segons recomana l’OMS.

La intervenció suposa un gran avanç per a la medicina i la seguretat del fetus i la mare en els parts complicats, però és una opció a la qual es recorre en massa ocasions, i no sempre amb motius fundats. Un recent estudi dut a terme pel Real Col·legi d’Obstetras i Ginecòlegs a Regne Unit assenyala que més de la meitat d’aquestes intervencions es realitzen sense haver-hi si més no intentat el naixement dels nens per via vaginal mitjançant l’ús de fórceps, espàtules o ventoses.

Segons l’informe, el 35% de les cesàries que es realitzen es deu a la falta de progressió en el treball de part; i en una quarta part dels casos a causa d’una dilatació incompleta. Les estadístiques s’han elevat també en els últims anys per al cas dels parts gemelares, en els quals «sense un obstetra experimentat i hàbil», relata l’estudi, «prop del 10% dels segons bessons neixen per cesària després que el seu germà [el primer gemelo] ho hagi fet de manera natural», un percentatge que duplica al de fa una dècada, quan en aquest mateix cas només el 5% dels segons bessons naixia per cesària.

Cesàries a demanda

La cesària és una bona opció per reduir la mortalitat de la mare, del fill, o de tots dos, en situacions complicades durant el part. Però aquest risc és, potencialment, molt menor en l’actualitat que fa dues dècades, a causa dels avançaments mèdics i tècnics que s’han desenvolupat en aquests anys. Si bé és cert que la mortalitat materna i fetal han disminuït de manera clara, les raons no es troben en l’augment de cesàries practicades, sinó especialment en les millores en el diagnòstic de certs processos patològics i en l’arsenal terapèutic disponible, així com en el major nivell socioeconòmic de la població i les prestacions de l’estat de benestar. «Encara que la cesària és un bon mètode per reduir la morbi-mortalitat matern-fetal en situacions mèdiques concretes, el seu augment indiscriminat no condueix a una disminució progressiva de la mateixa», explica Jordi Bellart.

Per què es recorre llavors a aquesta intervenció de manera insistent? No existeix una sola explicació per comprendre l’augment continu de la taxa de cesàries. Els especialistes sènior del Regne Unit assenyalen en el citat estudi que, entre altres raons, pot trobar-se el fet d’una menor habilitat i formació en l’ús d’instrumental intraparto per part dels metges més joves, de manera que, recomana, haurien de ser formats per tractar de practicar menys cesàries en els parts complicats i recórrer a altres solucions, sempre que es mantingui la seguretat de mare i fetus.

Per la seva banda, l’expert de l’hospital Clínic de Barcelona indica, a més, que existeixen factors àmpliament relacionats amb l’increment de cesàries, com l’augment de l’edat materna per tenir el primer fill, el major nombre de parts gemelares i l’increment d’embarassos d’alt risc, a més d’altres factors mèdics. Però existeixen també factors extramédicos, entre els quals cal destacar l’anomenada «medicina defensiva», amb la qual el facultatiu pretén evitar les demandes judicials en cas de mal resultat perinatal.

Així mateix, és cada vegada més freqüent la pràctica d’aquesta intervenció per altres motius extramédicos, com les cesàries «a demanda», que es realitzen sovint des de fa diversos anys quan l’embarassada la sol·licita per una o una altra causa. I tampoc han d’oblidar-se els factors socials, fonamentals també per comprendre l’increment d’aquests parts no naturals, ja que com assegura Jordi Bellart, la societat actual no tolera la incomoditat, sigui del tipus que sigui. «Un part no és precisament còmode, amb una durada d’entre 12 i 24 hores, com a mitjana», diu. «El temps de part es redueix contínuament i les cesàries creixen al mateix ritme ja que, quan es perllonga entre 6 i 12 hores, es produeix una enorme pressió de l’entorn familiar de l’embarassada que porta en la major part dels casos a finalitzar els parts per cesària».

Només quan sigui necessari

Encara que són moltes les dones que desitgen que se’ls practiqui una cesària per por del dolor o a les possibles complicacions del part, aquesta és una intervenció quirúrgica i, com a tal, té els seus riscos, per la qual cosa els experts recomanen que, sempre que sigui possible, el part es realitzi per via vaginal, que és el natural. Algunes vegades es pot preveure la necessitat de realitzar aquesta intervenció ja des de l’embaràs (cesàries programades), i en aquest cas la decisió es pren, generalment, entre dues setmanes i deu dies abans de la data prevista de part. Aquesta intervenció es practica en casos concrets, com quan la pelvis de la mare és massa estreny perquè el fetus pugui sortir (després de realitzar una radiopelvimetria, que mesura amb precisió la talla de la pelvis); també si el nen és massa gran, o es presenta de natges; en cas d’embaràs múltiple (trillizos o mes) i en certs prematurs, així com quan es detecta un sofriment fetal abans de la data prevista del part, o el factor RH de la mare i del nen són incompatibles.

Així mateix, Jordi Bellart assenyala que es procedeix de manera regular a realitzar aquesta intervenció si existeixen problemes o malalties de la mare que contraindiquen un part vaginal, com l’existència de placenta prèvia, que pot recobrir el coll de l’úter i ser un obstacle per al pas del nen, La intervenció quirúrgica tampoc és dubte quan la mare pateix herpes vaginal, que pot contaminar greument al bebè en sortir, si sofreix hipertensió (pugues haver-hi risc vital per a mare i fill), si és diabètica o en cas d’úter cicraticial, que pot comportar un risc d’hemorràgia per a la mare. També, a les dones a les quals s’han practicat dues o més cesàries anteriors o que tenen un antecedent previ d’intervenció quirúrgica sobre el múscul uterí (com miomectomía o reconstrucció uterina).

De la mateixa manera, l’expert pot decidir fer una cesària al moment del part quan considera que el fetus o la mare estan sofrint durant massa temps. També pot decidir-se practicar una cesària intraparto si existeix una dilatació insuficient del coll de l’úter, si el bebè es presenta en una mala postura o si és massa gran i no aconsegueix baixar.

No sol haver-hi contraindicacions per realitzar una cesària, doncs la majoria de les patologies maternes la permeten encara que, de vegades poden ser d’elevat risc. Les complicacions més importants que pot tenir aquesta intervenció poden afectar tant a la mare com al nen. La mare pot sofrir hemorràgies que requereixin fins i tot transfusió de sang, o lesions de la bufeta urinària, de rosteixes d’intestí o dels urèters. Després de la cirurgia, poden aparèixer vòmits, anèmia, peritonitis, infeccions urinàries, tromboflebitis, tromboembolia o fístula vesicouterina. Entre les complicacions fetals ens trobem amb la depressió i la síndrome de sofriment respiratori del nounat, encara que apareixen amb una freqüència molt baixa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions