Medicina alternativa: per a quan la tradicional no funciona

Cada vegada són més les teràpies que prometen curar o millorar una determinada patologia amb procediments que, fins al moment, han estat al marge de la medicina avalada per la ciència.

Què és? L’anomenada medicina natural o alternativa està formada per diferents disciplines, algunes d’elles mil·lenàries, que tenen un denominador comú: totes consideren que cos i ment són un tot sobre el qual cal treballar l’equilibri per a vèncer o evitar les malalties. O cosa que és el mateix, totes estan basades en la creença de la capacitat del cos per a autocurarse. Els seus remeis procedeixen de la naturalesa: propietats de l’aigües, olis i essències florals, principis actius de les plantes,… De la relació entre el físic i el natural, dels colors i de la música.

Teràpies que mouen milionsUna gran majoria de la població, a Espanya (segons dades de la Societat Espanyola de Medicina Naturista, un de cada quatre ciutadans fa ús d’aquestes teràpies complementàries, que són practicades al nostre país per més de 2.000 metges, a raó d’entre 4.000 i 10.000 pessetes per consulta) i en altres països, ha recorregut alguna vegada a un terapeuta que no està avalat per les autoritats sanitàries. També la majoria ha provat o presa habitualment algun remei suposadament curatiu que no ha passat els controls que s’exigeixen als fàrmacs. A tot el món, l’anomenada medicina alternativa mou milers de milions de dòlars. Als Estats Units cada any el 30% dels malalts que han visitat en un primer moment a un metge tradicional, acaba provant la medicina alternativa. Només els productes homeopàtics mouen en aquest país 25.000 milions de pessetes a l’any.

Les més acceptadesEl concepte de Medicina Alternativa agrupa procediments molt dispars, però només alguns, com l’acupuntura, la quiropràctica o les herbes medicinals han demostrat la seva eficàcia per a tractar diverses patologies. I de totes elles, l’homeopatia és la més acceptada pel profà, la que gaudeix de major crèdit entre els metges i, en definitiva, la principal alternativa a la medicina oficial. Un exemple de l’acceptació de la farmacopea homeopàtica el tenim a França: un de cada quatre metges gals prescriu remeis homeopàtics.

Objectiu: salut amb garanties En el que estan d’acord els uns i els altres, defensors i detractors, és que la medicina complementària ha de sotmetre’s a una regulació estricta que controli la qualitat dels seus productes i la preparació dels seus professionals per a oferir total garantia als quals vulguin recórrer a ella.

Qualsevol que sigui l’opció triada: homeopatia, naturoterapia, acupuntura, hidroterapia,.. cal exigir sempre el suport d’un metge titulat. L’objectiu no és un altre que garantir un coneixement científic. Es tracta de saber distingir entre una cefalea persistent d’un tumor cerebral.

Alguna cosa està canviant Un estudi revela que el 80% dels espanyols faria ús d’aquestes teràpies si estiguessin dins de la Seguretat Social. Les raons del Ministeri de Sanitat per a no incloure aquestes teràpies en la Seguretat Social són tres: no són especialitats concordes a la normativa europea, el real decrets de prestacions de 1985 no esmenta la medicina alternativa i les competències acreditadoras són de les comunitats autònomes.No obstant això, alguna cosa està canviant i alguns països ja han incorporat en les seves facultats de medicina assignatures sobre fitoteràpia i acupuntura i, en uns altres, la quiropràctica ja és una carrera universitària. Fins i tot les assegurances privades i els sistemes sanitaris de gran part d’Europa cobreixen els tractaments quiropràctics prescrits per un especialista. Al nostre país, la medicina naturista compta amb una vocalia en el Col·legi Oficial de Metges de València, i la pròpia Universitat valenciana, en col·laboració amb la de Cuba, organitza un curs específic de postgrau.

Les teràpies de la medicina natural es poden dividir en dos grans grups: les teràpies físiques i les d’energia vital. Les primeres inclouen, entre altres disciplines, la hidroterapia, la fitoteràpia i l’aromaterapia. Entre les teràpies d’energia vital destaquen la reflexoterapia, l’homeopatia i les flors de Bach. A més, hi ha una altra sèrie de teràpies que també estan íntimament relacionades amb l’anomenada medicina alternativa. Són les teràpies de moviment (ioga, taitxí,…) i les teràpies psicològiques (de relaxació i creatives).

• Acupuntura. Estimula el sistema nerviós i els òrgans interns mitjançant l’aplicació d’agulles sota la pell, que es deixen actuar durant uns minuts (de 5 a 30). Indicada en casos d’artrosis i estrès, i com a tractament preventiu i d’ajuda en els primers estadis de dolor en afeccions agudes.
• Aromaterapia. Aplicació d’olis essencials per via oral, tòpica, inhalacions o banys, a fi d’aconseguir beneficis a nivell mental i emocional.
• Cromoterapia. Cerca provocar reaccions en l’organisme a través de les ones o vibracions que emeten els colors. El color verd té propietats relaxants i alleuja el dolor; el vermell aporta vitalitat i millora la circulació sanguínia; el blau té propietats sedants,…
• Fitoteràpia. Cura a través del principi actiu de les plantes medicinals, administrat per via oral en forma de tisana, extracte, fluid o oli essencial. Útil per a tractar símptomes menors (restrenyiment, insomni,…) o com a complement en malalties agudes o cròniques (depressions,…).
• Flores de Bach. Tractament que estimula les emocions positives i elimina les negatives a través de les propietats que tenen 38 essències extretes de flors o brots de les plantes. Indicat per a tractar pors, fòbies, gelosia, ansietat,…
• Hidroterapia. Aplicació terapèutica de l’aigua (termalisme i talasoterapia), tant a nivell extern (banys, vapor) com a nivell intern (beguda, inhalació, ènemes). Complement als tractaments convencionals en cas de problemes respiratoris, reumàtics, d’insomni,…
• Homeopatia. Els remeis homeopàtics estimulen el sistema immunològic amb un tipus de medicaments, hi ha prop de 1.500 substàncies homeopàtiques, que tenen un efecte similar a la malaltia o afecció que és tractada amb ells. Per a l’homeopatia “l’igual cura l’igual”, però en dosis mínimes. Actua eficaçment enfront de les al·lèrgies, els maldecaps crònics, l’otitis, la depressió, en processos al·lèrgics, etc.
• Iridiología. Diagnòstic de les malalties a través de l’observació de l’iris.
• Musicoteràpia. Utilitza la música (melodies, instruments musicals, cant) per a estimular el sistema nerviós i afavorir així l’estat general del cos o determinats símptomes. Indicat per a tractar estats anímics negatius, estrès, nerviosisme, ansietat, etc.
• Osteopatía. Actua sobre les malalties mitjançant massatges, estiraments i manipulacions òssies. Indicada per a dolors d’esquena, restrenyiment, migranyes, dolors menstruals,…
• Quiropraxia. Alinea les vèrtebres i els nervis associats a elles mitjançant la manipulació o pressió sobre un punt concret. Alleuja els maldecaps, les inflamacions de la columna vertebral, els dolors d’esquena, etc. Útil en la recuperació de lesions esportives o d’accidents.
• Reflexoterapia podal. Palpació i pressió en les terminacions nervioses dels peus que reflecteixen les diferents parts del nostre organisme. Alleuja els dolors més diversos.