La meningitis és la inflamació de les meninges, membranes que recobreixen el cervell o sistema nerviós central. Quan tal inflamació es produeix a través d’un virus es presenta una meningitis benigna que en la majoria dels casos no entranya majors complicacions. Si, per contra, la causa de l’alteració de les membranes és un bacteri, el perill augmenta i existeix risc de mort. Malgrat ser una malaltia amb una baixa incidència a Espanya, els experts adverteixen de la necessitat de diagnosticar-la a temps. Els nens solen ser les víctimes més freqüents, per això la vacunació és imprescindible.
Origen de la meningitis
Existeix una diferenciació clara entre les causes que originen la meningitis. Aquesta malaltia es pot produir per l’acció d’un virus o d’un bacteri que s’adquireix per diferents vies, sobretot l’aèria. Una meningitis vírica produeix els mateixos símptomes que una meningitis bacteriana, encara que són menys intensos i el risc no és el mateix. En el primer cas (la vírica), segons explica Rosa Ramírez, cap del Servei d’Epidemiologia de la Comunitat de Madrid i Vicepresidenta de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, sol haver-hi rigidesa de clatell, mal de cap i vòmits. Però normalment la malaltia evoluciona cap a la curació sense complicacions o seqüeles. De fet, alguns especialistes coincideixen que és probable que un pacient pugui haver sofert una meningitis vírica que va ser catalogada com una grip molt forta. Aquesta modalitat de meningitis és la més freqüent.
El perill real està en una varietat de meningitis bacteriana que es coneix com a malaltia meningocòccica i que no sols afecta a les meninges sinó que també produeix una invasió dels bacteris en el torrent sanguini. Alguns d’aquests microorganismes poden ocasionar la mort. Els tres tipus de meningitis bacteriana més comunes, segons explica la doctora Ramírez, són el meningococ, l’haemophilus influenzae i el pneumococo. Hi ha diferents tipus de meningococ: A, B, C, i W135. D’aquest grup el més freqüent és el tipus B, que pot ser mortal i per al qual encara no existeix vacuna.
La meningitis és una malaltia que pot presentar-se a qualsevol edat, però la major incidència es dóna en els nens menors de sis anys perquè aquests tenen el seu sistema immunològic en plena fase de desenvolupament. Els adolescents, diu la doctora Ramírez, tenen comportaments que faciliten la transmissió de meningococs, (comparteixen ampolles, es besen més entre si, etc.) però a diferència dels nens petits, tenen més defenses per a protegir-se.
La infecció per meningococ, diu el doctor José López Aldeguer, cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital La Fe de València, pot donar-se fins als 20 anys, mentre que els pneumococos ataquen en poblacions de més de 50 anys.
Confusió inicial
Per al doctor Fernando Del Castell Martín, Cap de Servei de la Unitat de Pediatria-Malalties Infeccioses de l’Hospital La Paz, de Madrid, “la meningitis no sempre és greu”. El risc, diu, està en l’etiologia del microbi que causa la malaltia. En un primer moment, diu el metge Castillo, la meningitis es pot confondre perquè en la seva etapa inicial es presenta de “manera banal”. Hi ha una febre sense focus conegut i és bastant probable que els pares d’un nen afectat no pensin que es troben davant un cas de meningitis.
El doctor Del Castell explica que quan es presenten aquests símptomes -febre d’origen desconegut, mal de cap, vòmits i malestar general-, el més important és fixar-se en alguns detalls de l’estat general del nen, sobretot. “Si el petit té febre però està despert i si roman somrient malgrat això, és poc probable que es tracti d’una meningitis. L’element fonamental és consultar sempre a un especialista davant aquests estats, però molt més si el petit es veu abatut o amb una pal·lidesa molt evident. Això sí que és preocupant. El somriure del nen és molt important”, subratlla aquest especialista.
Quan es parla de meningitis, les primeres hores, explica el doctor José López Aldeguer, “són crucials”. “El 95% dels nens es cura en aquest moment sempre que s’hagi arribat a temps. Jo crec que aquí els pares han de saber que es tracta d’una malaltia important i que genera preocupació, però quan aquesta es diagnostica a temps es cura”, afirma López Aldeguer.
Baixa mortalitat
La mortalitat de la meningitis és relativament baixa. Segons un estudi de l’Institut de Salut Carles III, en la temporada 2002-2003 es van notificar a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica 954 casos de meningitis bacteriana o malaltia meningocòccica i es van produir 94 defuncions, 43 menys que en la temporada anterior. De les defuncions, 40 es van deure al meningococ tipus B. Com a exemple de la baixa letalidad d’aquesta malaltia el doctor López Aldeguer assenyala el cas de la comunitat valenciana, on en els últims sis o set anys només hi ha hagut 40 morts. A Madrid, diu la doctora Ramírez, la incidència és de 2,06 casos per cada 100.000 habitants.
En l’actualitat els casos de meningitis han disminuït considerablement respecte a altres anys. L’última gran epidèmia que va viure Espanya, segons el doctor José Antonio Gómez Campderá, membre del Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria, va anar en 1979-1980 amb una gran presència de la malaltia meningocòccica del tipus B. A partir de 1990, no obstant això, aquesta incidència va disminuir considerablement i es va aplicar en 1997 una primera vacuna contra la variant meningocòccica del tipus C.
Aquella vacuna, diu el doctor Gómez Campderá, contenia només proteïnes de la paret del meningococ, creant anticossos enfront d’aquestes proteïnes. No obstant això aquestes defenses duraven poc temps (1 a 3 anys). En 2000, no obstant això, es va aplicar una vacuna conjugada que produeix defenses més duradores i que és la que actualment apareix en el calendari de vacunació. Una recomanació fonamental per als pares de nens petits és que compleixin al peu de la lletra les indicacions mèdiques quant a vacunes .
Contra la meningitis (meningocòccica C i contra meningitis per haemophilus influenzae), s’apliquen tres dosis: una als 2 mesos, una altra als 4 i una altra als 6. Als 18 mesos s’aplica un altre reforç. Aquestes vacunes se subministren en la Seguretat Social. La vacuna contra la meningitis neumocócica, en canvi, no està inclosa en el calendari infantil. Però sí per als majors de 65 anys, perquè és la població on les taxes d’incidència per aquesta varietat de meningitis són més altes. Malgrat no ser obligatòria, els metges recomanen vacunar als petits també contra la meningitis neumocócica. La vacuna s’aconsegueix en les farmàcies a un preu aproximat de 70 euros i ha d’aplicar-se als nens menors de dos anys. “Jo crec que la meningitis és una malaltia greu i mai cal baixar la guàrdia. Seria convenient que els nens estiguin protegits”, opina Gómez Campderá.
En tractar-se d’una malaltia de declaració obligatòria els sistemes de vigilància de les comunitats estan sempre alerta enfront de la meningitis bacteriana. Quan es produeix un cas en una escola, els especialistes d’aquestes unitats, explica la doctora Rosa Ramírez, es traslladen fins allí per a atendre els nens que han tingut contacte amb l’afectat i per a evitar que es converteixin en portadors. “Hem de localitzar a les persones que han estat en contacte directe amb el pacient i fer-los una quimio-profilaxi, que és l’aplicació d’un antibiòtic que elimina el bacteri”, assenyala Ramírez.
Seqüeles
Un dels aspectes més delicats de la malaltia meningocòccica és el de les seqüeles. Conseqüència d’aquesta patologia pot ser la pèrdua d’audició, així com un dèficit en la mobilitat. Però les seqüeles, segons Rosa Ramírez, “són excepcionals”. “Depèn de la rapidesa del tractament, de l’estat immunitari del pacient i de la virulència del germen”.
Segons el doctor José Antonio Gómez Campderá, la malaltia meningocòccica dels tipus B i C pot arribar a afectar alguns òrgans i en situacions extremes pot ser molt greu i produir necrosi de teixits, la qual cosa es pot traduir en l’amputació de cames o braços. Encara que- matisa- és una situació “excepcional”.
Quan a un pacient se li diagnostica una malaltia meningocòccica és bastant probable que hagi de romandre hospitalitzat almenys deu dies. Però això dependrà també de la resposta que de l’organisme al tractament amb antibiòtics. “Si es tracta en el primer moment la persona evoluciona bé i no hi ha cap seqüela”, explica el doctor Gómez Campderá. Si és un menor convé que els pares preguntin als especialistes per la mena de bacteri que ha atacat al seu fill. Enfront de la meningitis el missatge dels especialistes se centra en que quan aparegui la simptomatologia (febre, vòmits, mal de cap i malestar general) s’acudeixi immediatament al metge. No cal pensar necessàriament que es tracta de la temuda malaltia, però convé assegurar-se. Amb les vacunes que se subministren des de la més tendra infància “la probabilitat d’emmalaltir a Espanya és petita”, tranquil·litza la doctora Ramírez.
