Menjar ràpid i acabar sadollat en cada menjar fa que una persona tingui més probabilitat de sobrepès i, fins i tot, d’obesitat. En una societat en la qual els hàbits alimentaris estan canviant, els experts estan d’acord en què és necessari fomentar l’educació nutricional, sobretot en els més petits, per detenir l’epidèmia de l’obesitat. La forma insana que tenim de menjar és un hàbit adquirit en la infància que podria canviar-se, encara que no sigui fàcil.
Imagen: Kashfia Rahman
Els experts ja sospitaven que menjar amb voracitat no era un hàbit saludable. “Menja a poc a poc i mastega cada mos 20 vegades”, promulga la dita popular.Ara, una recerca realitzada a Japó demostra que això és cert. Per a l’estudi s’ha comptat amb una mostra de 3.287 individus d’entre 30 i 69 anys d’edat, als quals es va interrogar sobre els seus hàbits alimentaris posant l’accent en la velocitat a la qual solien menjar (s’havia de triar entre molt lent, lent, mitjà, ràpid i molt ràpid). També es va preguntar si, de forma habitual, menjaven fins a sadollar-se i es va determinar el pes ajustat per l’altura (índex de massa corporal, IMC).
Massa ràpid
Prop del 50% dels participants va reconèixer menjar fins a sentir-se ple, i un 45,6% dels homes i el 36% de les dones van afirmar que menjaven de forma molt ràpida. Els resultats van mostrar que tant els que menjaven amb rapidesa com els quals ho feien fins a afartar-se multiplicaven per dues la probabilitat de ser obesos, però que quan es donaven ambdues coses alhora, el risc encara s’incrementava més. Els individus que menjaven ràpid i fins a sentir-se plens ingerien un major nombre de calories, tenien un major pes i tres vegades més probabilitats de tenir sobrepès en comparació dels quals menjaven pausadament i sense sadollar-se.
Estudis previs ja havien demostrat que prendre els aliments a molta velocitat i sadollar-se en cada menjar provocava sobrepès. No obstant això, aquesta recerca ha donat un altre pas avanci en comprovar que quan estan presents alhora tots dos hàbits, el risc de sobrepès es multiplica.
Els mecanismes de la sacietat
Si es menja molt ràpid, l’estómac no té temps d’enviar el senyal de sacietat i s’ingereix una major quantitat
La regulació de l’apetit és un procés complex del que cada vegada hi ha més informació. Les anomalies en els sistemes que li indiquen al cos quan cal deixar de menjar semblen ser en part responsables d’alguns casos d’obesitat.Quan mengem, la distensió gàstrica és una dels primers senyals de sacietat. Aquest senyal és transmès pel sistema nerviós vegetatiu fins a l’hipotàlem, centre regulador que es troba en el cervell.
Si consumim molt ràpid els aliments, no donem temps a l’estómac perquè enviï el senyal de sacietat, per la qual cosa s’ingereix una major quantitat. L’apetit, com la majoria dels processos de l’organisme, també està regulat per hormones. A més de la insulina, una de les primeres a ser identificada va ser la leptina, que es produeix en el teixit adipós i té propietats supresoras de la gana. Més tard va ser la grelina, coneguda com l’hormona “de la gana” per la seva funció oposada: augmenta l’apetit.
Més hormones involucrades
La colecistokinina també és una hormona de la sacietat secretada per cèl·lules duodenals en resposta a la presència d’aliments, sobretot de greixos. Es creu que actua inhibint el buidatge gàstric, la qual cosa contribueix a tenir sensació d’estar ple. El pèptid intestinal YY (PYY), sintetitzat en la porció distal del tracte digestiu i en el sistema nerviós central i perifèric, és una altra de les hormones que intervenen per regular el que mengem.
Més recentment s’ha descobert l’obestatina, que també regula el pes i la ingesta d’aliments, i l’oxintomodulina, secretada per unes cèl·lules de la mucosa de l’estómac i que actua suprimint l’apetit. El sistema nerviós també juga un important paper en la regulació de l’apetit. En l’hipotàlem, una estructura situada en el cervell, es troba el centre de la gana i de la sacietat. Diverses substàncies de les esmentades abans actuen sobre aquests nuclis.
La sensació de sacietat també sembla que, d’alguna manera, està genèticament determinada. Un estudi efectuat per científics britànics ha posat de manifest que el FTO, un gen que es relaciona amb l’obesitat, actua inhibint la sensació de sacietat. Investigadors de l’University College i del King’s College, de Londres, van examinar a 3.337 nens entre els 8 i 11 anys per estudiar si els que eren portadors de la variant d’alt risc del gen tenien l’apetit alterat. Els resultats van mostrar que el gen sí que actua sobre l’apetit, i que els nens amb dues còpies de la variant d’alt risc tenien més dificultat per sentir-se sadollats havent dinat.
És indubtable que els hàbits alimentaris estan canviant. Les societats del benestar tenen a la seva disposició gran quantitat de menjar, molt elaborada i de fàcil preparació. Disposem de poc temps i sovint mengem ràpidament. Cada vegada hi ha menys famílies que mengen juntes i més nens que ho fan solos davant del televisor. Cada vegada es fa més èmfasi en la importància dels hàbits alimentaris com una de les claus en l’epidèmia d’obesitat, remarcant la importància de treballar per fomentar una alimentació saludable en els nens, com menjar de forma lenta, mitjançant racions adequades i en família.
De la mateixa manera, la forma en què mengem està sent una de les àrees clau en la recerca de l’obesitat. També s’estan estudiant tractaments que incorporin substàncies que afavoreixin la sensació de sacietat. En aquest sentit es dirigeix una recerca britànica, de l’Imperial College de Londres, per desenvolupar un fàrmac amb una hormona saciante, el polipèptid pancreàtic. El seu objectiu és elaborar un tipus de medicament que pugui absorbir-se per la boca per poder introduir-ho en un xiclet.
Una altra opció seria administrar-ho a través d’un inhalador nasal. Els primers assajos han mostrat resultats satisfactoris: dosis moderades d’aquesta hormona poden reduir d’un 15% a un 20% la quantitat de menjar ingerit. Probablement, el menjar ràpid és un hàbit adquirit en la infància que podria canviar-se, encara que no sigui fàcil.
Alguns petits consells poden ajudar a evitar menjar de forma ràpida fins a la sacietat:
1. No saltar-se els menjars i fer un petit tentempié a mitjan matí o a mitjan tarda. Això evita arribar a la taula amb molta gana.2. Menjar a poc a poc i en ambients tranquils, sense distraccions, com la televisió.3. Triar aliments que necessitin més temps de masticació, com a amanides i verdures, en lloc de purés.4. Esperar una mica entre el menjar i les postres. En la majoria dels casos, les postres ja no es pren perquè apareix la sensació de sacietat.
