Alimentar-se bé o fer esport durant l’adolescència no només ajuda a sentir-se bé i a tenir un millor rendiment a l’escola. Són hàbits saludables que prevenen malalties futures en l’edat adulta, com a diabetis, hipertensió, patologies cardiovasculars, osteoporosis, problemes neurològics i alguns càncers. A curt termini poden reduir, a més, la tan molesta com a habitual cefalea, típica d’aquesta franja d’edat.
Imagen: Rachel Johnson
El mal de cap és una de les principals queixes físiques dels adolescents. Ho sofreixen de forma recurrent entre el 30% i el 40% dels joves i, en general, s’ha relacionat amb problemes d’estrès . Els tipus més habituals de cefalees són les degudes a contraccions musculars (tensionales) i les migranyes. Aquestes últimes poden ocasionar molt malestar general i, fins i tot, vòmits si no es tracten de forma adequada. En nombroses ocasions, obliguen a faltar a classe o al treball.
Els canvis hormonals també són un factor comú, sobretot en les noies, que els pateixen en moments concrets del període menstrual. Altres causes de cefalea són algunes malalties subjacents i la deshidratació, romandre un temps perllongat davant la televisió o la pantalla de l’ordinador, sons massa forts, falta de somni, cops en el cap o llargs viatges. Els especialistes en neurologia també posen l’accent en l’hàbit de fumar, la ingesta excessiva d’alcohol, la cafeïna i una mala alimentació. Un nou estudi publicat en ‘Neurology’ corrobora que aquests últims factors estan més que relacionats amb les cefalees en adolescents, encara que afegeix dos factors més fins ara no tinguts en compte: la falta d’activitat física i l’excés de pes.
Factors desencadenants
La recerca, realitzada a Noruega amb gairebé 6.000 adolescents de 13 a 18 anys, conclou que els qui fumen de forma freqüent, practiquen exercici menys de dues vegades a la setmana i tenen excés de pes són tres vegades més propensos a desenvolupar cefalea tensional, migranya o un altre mal de cap no classificat. El 55% dels enquestats que concentraven aquests tres factors de risc sofrien aquest malestar de forma recurrent, enfront del 25% d’els qui mancaven d’aquests símptomes. El treball conclou que canviar certs hàbits poc saludables relacionats amb els factors de risc reduiria el nombre de malestars i ajudaria a prevenir-los en els qui encara no els sofreixen. A causa que la migranya té un factor genètic de pes, són els adolescents amb antecedents familiars els més propensos, si no controlen els factors de risc.
Canviar certs hàbits poc saludables reduiria el nombre de malestars i ajudaria a prevenir-los en els adolescents que encara no els sofreixen
Les dades són preocupants, ja que l’obesitat es considera un problema de salut mundial i una epidèmia a Espanya. En l’última Enquesta Nacional de Salut, presentada en 2008 amb dades de 2006, només un 64% dels joves entre 16 i 24 anys assegurava realitzar activitat física de forma habitual. Les noies baixen la mitjana, amb un 55%. Si a l’escassa pràctica esportiva se sumen els mals hàbits alimentaris, és fàcil entendre l’augment entre la població infantil i juvenil -de 2 a 24 anys- dels casos d’obesitat, que ascendeixen ja al 13,9%, i de sobrepès, fins al 12,4%.
En el cas de la xocolata, un aliment destacat per la seva relació amb la cefalea, la seva ingesta habitual tant en la infància com en l’adolescència obliga a controlar el seu consum en aquestes etapes.
Segons l’estudi, l’obesitat afavoreix la inflamació en l’organisme i, com concloïa una recerca prèvia, es relaciona amb tot tipus de malestars. La inflamació recarrega els sistemes esquelètic i vascular i, en conseqüència, eleva el risc de formació de coàguls i el desenvolupament de multitud de malalties. El treball noruec afegeix que una substància podria influir en la relació obesitat-mal de cap: el pèptid relacionat amb la calcitonina. Aquesta es produeix en majors quantitats en persones obeses.
Respecte a l’esport, si bé en diverses ocasions s’ha relacionat amb la migranya, l’activitat física moderada no només aporta els coneguts beneficis en l’estat de salut general sinó que, fins i tot, pot tenir un efecte beneficiós sobre la freqüència, la intensitat i la durada del mal de cap. També l’hàbit tabáquico influeix, però amb l’efecte contrari: la nicotina provoca alteracions en els nivells d’òxid nítric en el cervell, relacionades de forma directa amb la cefalea. És un vasodilatador cerebral que provoca un malestar similar a les migranyes. No obstant això, segons l’Enquesta Nacional de Salut, gairebé el 27% dels joves de 16 a 24 anys fumen diàriament i prop del 5% ho fan de forma ocasional.
Tractar el dolor
El dolor pot arribar a distorsionar la rutina diària. Les persones amb migranya recurrent es queden sovint a casa a causa d’un dolor intens que no se supera ni tan sols amb fàrmacs. Descansar en silenci i en la foscor es converteix en una necessitat. Amb freqüència, el malalt pateix nàusees i vòmits que es tracten amb fred (tovalloles en el front) i repòs. Davant situacions com aquesta, cal acudir al metge o especialista perquè determini les circumstàncies que porten a desenvolupar el dolor.
Cal definir els fàrmacs útils, ja que els analgésicos d’ús comú poden agreujar els símptomes. Altres recomanacions són: reduir l’estrès, dormir de forma regular, romandre en ambients ventilats i amb temperatures agradables, sense sorolls i amb bona il·luminació.
Imagen: Duncan HarrisL’estudi recent estableix de forma clara la relació entre el mal de cap i l’obesitat, des de fa anys associada amb el desenvolupament de malalties cardiovasculars. Un nou treball dut a terme a la Universitat d’Islàndia, publicat en ‘British Medical Journal’, destaca el vincle proper entre cefalea, sobretot migranya, i cor. Els investigadors apunten que el risc de malaltia cardiovascular al que s’enfronten els qui sofreixen migranyes recurrents és baix, per la qual cosa els esforços per reduir les morts per aquestes patologies han de centrar-se en els factors de risc tradicionals (pressió arterial alta, tabaquisme i colesterol alt), amb independència de l’estat de la migranya.
De totes maneres, reclamen més estudis que comprovin si la reducció de la freqüència dels atacs de migranya podria funcionar també com a tractament preventiu. Si es té en compte que la migranya pot ser conseqüència de mals hàbits de vida, la principal prevenció passa per portar un estil de vida saludable en tots els sentits.
