Menys de la meitat dels pacients amb gota -malaltia causada per dipòsit de cristalls d’urato en el cos, sobretot en les articulacions i els teixits tous- està tractat de forma correcta, malgrat ser una de les poques patologies reumáticas que es pot guarir. Ho va destacar així el coordinador del grup per a l’estudi de les Artritis Cristal·lines de la Societat Espanyola de Reumatología (GECACSER), el doctor Fernando Pérez, en el marc del XXXVII Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Reumatología (SER), celebrat recentment a Màlaga.
En aquesta trobada també es va donar a conèixer que menys d’un 10% d’aquests malalts controla el seu nivell d’àcid úric adequadament amb nivells de salut general. Segons Pérez, aquests malalts han de prestar “especial atenció als excessos en l’alimentació i mantenir una dieta similar a la mediterrània”. També va insistir que han de “controlar els excessos dietètics, si els hi hagués”. “La correcta dietètica no redueix els nivells d’àcid úric en més d’1 mg/dl, la qual cosa és similar a la dosi més baixa de medicació que es pugui utilitzar. És més important l’impacte que causa sobre el risc cardiovascular que sobre els nivells d’àcid úric”, va precisar.
En la majoria dels pacients, la causa de la hiperuricemia que produeix la gota és una dificultat selectiva per part del ronyó per eliminar l’àcid úric de la sang. Una causa “freqüent” d’hiperuricemia és la ingesta de begudes alcohòliques o de cervesa, fins i tot sense alcohol, així com de proteïnes d’origen animal, excepte els derivats làctics.
Quan un obès amb hiperuricemia redueix el seu pes al desitjable, el seu nivell d’àcid úric pot normalitzar-se en alguns casos. D’altra banda, en aquest grup de pacients sol haver-hi a més alts nivells de greixos en sang, major freqüència d’hipertensió i un risc elevat de malaltia coronària. “Els avantatges d’aprimar, realitzar una dieta equilibrada i restringir l’alcohol són, per tant, múltiples”, van explicar des de la SER.
També van advertir que algunes medicines, com els diuréticos per tractar la hipertensió o la insuficiència cardíaca o renal, poden afavorir la hiperuricemia i la gota.
La gota és la forma d’artritis aguda més freqüent en els adults i afecta a entre cinc i deu persones per cada 1.000 habitants, la qual cosa representa el doble que l’artritis reumatoide. És més freqüent entre homes i bastant comú entre les dones després de la menopausa. El doctor Pérez va apuntar que la durada de la gota se sustenta en “la consecució de nivells d’uricemia en sang baixos de forma mantinguda, la qual cosa implica que el tractament ha de prescriure’s, emplenar-se i monitorar-se de forma estricta durant anys”.
