Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mercedes Pavlicevic, Centre de Musicoterapia Nordoff-Robbins. Londres, Regne Unit

«La música succeeix a tot arreu»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 30deJuliolde2007

Pionera en l’aprofitament dels recursos musicals amb finalitat terapèutica, aquesta investigadora va impartir a l’abril un seminari sobre musicoterapia comunitària en la Universitat Ramon Llull (Barcelona). Expliquen els psicoanalistes que la música és una projecció simbòlica de continguts inconscients del propi jo, però a Pavlicevic li preocupen més els problemes de la gent que les teories conceptuals. Subratlla que la seva comesa és bàsicament psicosocial. «Els qui més es beneficien de la musicoterapia comunitària són les persones que pateixen alguna forma de marginació, bé pel fet de ser immigrants i haver estat educats en una altra llengua i una altra cultura, bé per patir algun tipus de malaltia incapacitant; vinc d’Àfrica, on he pogut constatar els avantatges que la música ofereix a aquestes persones», explica.

Ens envaeix la febre del MP3. Pot un iPod exercir de musicoterapeuta?

Parlem d’una disciplina científica forjada a la Universitat de Michigan a mitjan segle passat i en la qual un musicoterapeuta qualificat utilitza la música i els seus elements (ritme, so, melodia o harmonia) a fi d’habilitar o rehabilitar capacitats funcionals tant físiques com, sobretot, mentals.

De vegades, n’hi ha prou amb escoltar una cançó per estar ben i oblidar-se del dolent…

És un efecte de la música, però no és el propòsit de la musicoterapia. La nostra pretensió és la d’estimular l’expressió i la comunicació dels individus entre si, desenvolupar capacitats cognitives (com l’atenció i la memòria), reforçar la pròpia identitat, l’esquema que un té del propi cos i la seva orientació a l’espai (amb el moviment, la dansa); prodigar diferents habilitats motrius, cognitives i emocionals, promoure la interacció entre les persones.

Què va aprendre a Àfrica?

Vinc d’una trobada internacional de musicoterapia comunitària a la Universitat de Pretòria (Sud-àfrica) i una investigadora local em va parlar d’un treball amb nens de 10 anys. A les classes de l’escola convivien nens i nenes de diferents ètnies i, en preparar un ball de finalització de curs semblava difícil unificar l’estil musical que aquest ball hauria de tenir. Espontàniament, els nens van plantejar ballar músiques d’ètnies contràries a la seva; com si intercanviessin les seves sabates, cadascun ballava els ritmes característics de l’ètnia del company, des de tonalitats d’arrel folklòrica a música rap.

La música forma part de la vida quotidiana.

La música redueix conductes disociativas o perturbadoras, i millora les habilitats de socialitzacióA Àfrica vaig aprendre que la música succeeix a tot arreu: taxis, mercats, curacions i pregàries; experiències en contextos urbans i rurals, de dia i de nit, per lluna plena i a ple sol. Vaig comprendre que si la musicoterapia no és capaç de globalitzar-se corre el risc de fracassar. Necessita sonar, ser cridada, notada i escoltada; en cas contrari pot quedar inaudible, sense existència ni il·lusió.

Però la música va molt unida als orígens i a la identitat, a la pròpia cultura…

Molts pobles que han patit opressió i han vist perseguida la seva cultura han utilitzat històricament la seva música o les seves danses per reivindicar clandestinament la identitat. És alguna cosa que, lamentablement, segueix formant part del quotidià. Els nens d’aquella escola sud-africana, no obstant això, ens ensenyen a tots com superar una etapa i universalitzar uns orígens que en un altre temps van córrer l’amenaça de desaparèixer. Atrevim-nos per fi a visitar i aprendre la música dels altres! L’experiència musical sol propiciar la cooperació i la integració entre membres ben diferents d’un mateix grup. Un dels valors més acceptats de la música és que brinda l’oportunitat de compartir una experiència estètica, i el plaer estètic brinda una oportunitat per enriquir la vida de la persona.

Les músiques boniques entristeixen; pot, llavors, que estiguin contraindicadas en la depressió.

Grups de musicoterapeutas cubans porten temps treballat la depressió amb cançons gens lletges. Expliquen aquests terapeutes que les respostes afectives a la música podrien emergir de l’activació de mecanismes bàsics de percepció i excitació. En els seus treballs s’evidencia una reducció de conductes disociativas o perturbadoras, la millorança del funcionament social i de les habilitats de socialització. La música estimula la comunicació i l’expressió emocional, alguna cosa molt positiu per als estats depressius. Ballar, per descomptat, també ajuda.

Un estudi ha demostrat que ballar perllonga més la supervivència dels malalts cardiovasculars que la mera pràctica d’exercici físic.

No m’estranya, i la música té tant d’emocional com de mocional (de l’anglès motion, moviment, ball). La resposta emocional a la música és probablement una de les característiques més importants per al seu ús en un context terapèutic de salut mental. La musicoterapia s’ha emprat amb èxit en pacients psiquiàtrics tant adolescents com a adults, observant resultats molt positius en individus amb esquizofrènia.

Què més pot guarir-se amb música?

L’insomni. Hi ha musicoterapeutas que se serveixen de seleccions musicals amb un contingut relaxant seleccionat especialment o confeccionat per aconseguir que el pacient dormi. L’aplicació de fragments melòdics de ritme molt lent o gairebé imperceptible, amb espais de repetició i concurs d’instruments de corda o elements naturals (com a ocells, aigua, pluja i ones de mar, entre uns altres) dona molt bons resultats en pacients insomnes.

I en centres hospitalaris, s’ha provat?

Si, i hi ha hospitals que han obtingut resultats molt bons en els pacients anestesiats per a cirurgia amb seleccions musicals ideades per musicoterapeutas per distreure, tranquil·litzar, relaxar profundament i reconfortar al malalt intervingut. El ritme dona al ball l’organització, l’energia i l’estructura interna que permeten que sigui una experiència de participació en grup. Es tracta d’una experiència de la qual poden participar persones de diferents nivells socials i amb diferents característiques de funcionament psicològic. L’experiència pot ser des de molt senzilla fins a molt complexa i es pot adaptar a les necessitats de cada persona.

SOCIALITZAR AMB MÚSICA

Img
L’esquizofrènia és un trastorn mental incapacitant en l’àmbit social i laboral. El tractament farmacològic sol ser la base de la intervenció terapèutica amb aquest tipus de pacients; però no és menys cert que el funcionament psicosocial i general sol millorar de manera significativa quan el tractament farmacològic es combina amb tractaments psicològics i psicosocials del tipus de la musicoterapia. Conduïdes per un musicoterapeuta, hi ha sessions musicals en les quals el pacient escolta o interpreta música amb la finalitat d’aconseguir canvis tan desitjats com millorar la comprensió de si mateix i del món que li envolta, aconseguint una millor adaptació a la societat.

Per les seves característiques, la música és una forma de comunicació no verbal que, en el context terapèutic, permet treballar amb diferents tipus de pacients i, al mateix temps, expressar emocions a través d’estructures musicals. En aquest marc, la música permet l’expressió d’emocions més intenses i més diverses de manera socialment acceptable i propicia una forma d’expressió emocional que els pacients solen no tenir o no han trobat viable. D’altra banda, ajuda a expressar idees i emocions que no es poden manifestar a través d’un llenguatge verbal convencional.

Una vegada que la persona s’ha involucrat en el quefer musical, sostenen els musicoterapeutas, la seva conducta s’orienta a aquesta realitat. La relació amb la música també requereix respostes als estímuls auditius, als instruments, a les instruccions del terapeuta i a la participació dels altres, tot la qual cosa implica un contacte intens amb la realitat.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions