Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Metges i cuidadors davant la Llei de Dependència

Experts mèdics i sanitaris reclamen un major esforç de coordinació i prevenció per assegurar el correcte desenvolupament de la Llei de Dependència

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 23deMaigde2007


Cuidar a una persona amb discapacitat física o psicològica, segons s’està constatant en els serveis d’atenció primària o en estudis epidemiològics recents, pot acabar convertint-se en un factor de risc per al cuidador. Però no només per les seves implicacions en forma d’augment d’incidència de patologies, especialment les associades a la salut mental, sinó també pels problemes plantejats en altres àmbits de la vida com els econòmics, els laborals o els familiars. Bona part d’aquests problemes, encara que passen desapercebuts en l’entorn immediat de malalt i cuidador, solen ser detectatados pels especialistes d’atenció primària. Així es desprèn del Fòrum de Debat sobre la Llei de Dependència i la seva Aplicació en l’Àmbit Sanitari, celebrat recentment a Madrid. En la reunió, els metges d’atenció primària van assegurar trobar-se en una “situació privilegiada” per detectar situacions de risc, avaluar els seus diferents graus i elaborar els plans de cures adequades a cada cas.

En paraules de Rafael Rodríguez Martín, vocal de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), els metges de família «estan sempre al capdavant de la cura i de l’atenció del pacient depenent al seu domicili o entorn social». Amb l’organització d’aquest fòrum a Madrid, el febrer passat, SEMERGEN es va proposar reforçar i potenciar el compromís que aquesta àrea de la medicina té adquirit amb els pacients depenents i el seu entorn, els cuidadors.

Van participar també en el Fòrum el vice-president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), Jesús Aguirre, i el president del Fòrum Español de Pacients, Albert Jovell, al costat de representants de diferents associacions de pacients, els grups de treball de Medicina Legal, Atenció a l’Ancià i Cures Pal·liatives de la SEMERGEN, representants de les diferents conselleries autonòmiques de Salut, presidents de col·legis de metges i una nodrida representació de metges de família.

Marco jurídic

La Llei aprovada tracta de regular condicions bàsiques de promoció de l’autonomia personal i de l’atenció a persones en situació de dependència mitjançant la creació d’un sistema nacional que, a més de servir de nexe entre les diferents administracions, permeti optimitzar els recursos públics i privats disponibles i organitzar-los en els diferents nivells d’intervenció. En aplicació d’aquesta llei, cada comunitat autonòmica haurà de dissenyar a partir d’ara el seu propi Pla d’Acció Integral.

«Encara que es comença a tenir en compte el paper del cuidador, encara fa falta que se li donin majors facilitats en tots els àmbits de la seva vida laboral o familiar»

Per al president de la SEMERGEN, Julio Zarco, «és un assoliment important per a la societat espanyola haver estat capaces de constituir entre tots el quart pilar del benestar: un sistema d’atenció a la dependència que garanteixi les cures sociosanitàries dels ciutadans depenents, ja sigui per motiu de la seva edat o bé per la patologia invalidant que presentin». No obstant això, Zarco critica que l’actual llei hagi focalitzat la seva atenció sobre els aspectes socials dels ciutadans depenents, no desenvolupant els aspectes sanitaris de les cures que hauran de ser objecte.

La situació ha vingut propiciada, en opinió de Zarco, perquè la Llei «ha estat gestada bàsicament en el Ministeri de Treball, sense ser debatuda pel col·lectiu sanitari». Zarco va advocar en el Fòrum per que siguin els metges d’atenció primària els qui centrin i coordinin les cures integrals del ciutadà depenent, reconeixent que el paper de la infermeria d’atenció primària és així mateix una peça clau en aquest procés. «Donada la joventut de la Llei i la seva infradesarrollo en els aspectes sanitaris, volem generar un fòrum de reflexió professional i que els metges d’Atenció Primària donin la seva opinió sobre aquest tema», insisteix.

Tots amb els cuidadors

Una altra crítica al redactat de l’actual Llei de Dependència procedeix del fet de no haver tingut en compte l’opinió del Fòrum Español de Pacients, que representa a més de 600 organitzacions de malalts de tot el país. Segons el seu president, Albert Jovell, «es tracta d’una declaració d’intencions que caldrà comprovar si està dotada econòmicament de manera adequada (molts consellers autonòmics de Salut ja han afirmat que no) i si els seus resultats han de ser avaluats». Ara com ara, subratlla Jovell, es tracta només d’una norma teòrica. I, «encara que es comença a tenir en compte el paper del cuidador, encara fa falta que se li donin majors facilitats en tots els àmbits de la seva vida laboral o familiar», afegeix.

Els canvis socials propis del segle XXI, juntament amb l’envelliment creixent de la població han portat a una modificació dels sistemes de suport familiar clàssics, fent cada vegada més difícil la tasca de cuidar a un familiar malalt o incapacitat. Aquesta és una qüestió de plena actualitat, com demostra la recent aprovació de la Llei de Dependència. «La tendència hagués de ser, d’una banda, la de garantir les cures a les persones depenents i, per un altre, reconèixer la important labor que realitzen els cuidadors familiars», assenyala Jovell.

Segons han demostrat nombrosos estudis epidemiològics, existeix un cos cada vegada major de costos directes i indirectes relacionats amb l’activitat del cuidador familiar. A més, «apareixen conseqüències tals com el desgast emocional i la despersonalització de l’assistència; la insatisfacció personal per haver d’estar sempre pendents d’una tercera persona i una certa consideració de marginalitat social», explica l’expert.

A Espanya, segons una enquesta recent sobre deficiències, discapacitats i estat de salut, viuen avui més de tres milions i mitjà de persones depenents (aproximadament el 9% de la població total). Gairebé dues terceres parts d’aquesta població presenten una edat superior als 65 anys. En la majoria dels casos (més del 80%) les persones depenents són ateses a les seves cases per cuidadors familiars els qui, a més, s’encarreguen de pagar les despeses derivades de la seva atenció. La despesa social a Espanya (20% del PIB, la qual cosa suposa una quantia de 3.253 euros anuals per persona) és un dels menors d’Europa, només per davant d’Irlanda i molt allunyat de Suècia (que, amb un 36%, ocupa el primer lloc continental).

DEPENDENTS, PER LLEI

Img ley1
La Llei 39/2006 de 14 de desembre, també cridada de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, consta de 47 articles i un plec de disposicions addicionals, transitòries i finals. Té per objecte regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l’exercici del dret subjectiu de ciutadania a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència mitjançant la creació d’un Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), amb la col·laboració i participació de totes les administracions públiques i la garantia d’un mínim comú de drets per a tots els ciutadans en qualsevol part del territori estatal.

La llei defineix l’autonomia individual com «la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure, d’acord amb les normes i preferències pròpies, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària». Per contra, assenyala com a depenents a aquelles persones «que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de l’atenció d’una altra o altres persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres suports per a la seva autonomia personal».

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions