Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Micropenes

Els problemes hormonals són la causa que alguns penis no superin els set centímetres en erecció
Per miren 3 de març de 2006

Es considera que un penis és normal quan mesura 13,5 centímetres en erecció. Una longitud que, no obstant això, alguns penis no aconsegueixen a causa de problemes hormonals i que defineix als denominats micropenes com aquells que en excitar-se mesuren menys de 7,1 centímetres. La grandària del fal·lus és la segona causa de complex en els homes, encara que els experts asseguren que la majoria dels penis tenen una longitud similar quan estan erectes i desmenteixen que una major grandària sigui sinònim d’un major plaer sexual. Els complexos per creure que es té un penis petit vénen derivats, sobretot, per les comparacions amb altres homes, la qual cosa es denomina ‘síndrome del vestuari’. És freqüent que un home pensi que el seu penis és més petit que el de davant. Per a superar aquest complex, alguns recorren a la cirurgia estètica o a la utilització de cremes i determinats artefactes que, segons adverteixen els metges, no sempre tenen uns resultats reeixits i poden provocar importants traumatismes en els atributs.

Mesures

L’Associació Espanyola d’Andrologia (Asesa) considera un micropene al qual no supera els 7,1 centímetres en erecció. Descrit des de temps remots com un signe de virilitat, la grandària del penis és una qüestió que preocupa la majoria dels homes i que pot arribar a causar-los angoixa i baixa autoestima quan no té les mesures esperades. Els experts comparen el desig d’alguns homes per tenir un penis més llarg amb el de les dones per augmentar el volum dels seus pits. Segons Asesa, un penis té la grandària normal quan mesura 13,5 centímetres, encara que les mesures varien per països: a França la mitjana se situa en 16 centímetres, a Itàlia i Rússia aconsegueix els 15, a Alemanya una mica més de 14, al Japó 13, als Estats Units 12,9, a Grècia poc més de 12 i a Corea, considerat un dels països on els homes tenen el penis més petit, la mitjana està en 9,6 centímetres.

Assegura José Luis Sánchez de Cueto, terapeuta de l’Institut Andalús de Sexologia i Psicologia, que “la principal vergonya de l’home respecte al seu cos és la calvicie i, en segon lloc, la grandària del penis”. Probablement, perquè molts desconeixen que la diferència en la mesura és més visible quan el fal·lus es troba flàccid, ja que en erecció la majoria dels penis tenen una longitud similar. “En excitar-se, els penis petits solen créixer més que els grans, que es tornen durs, però tendeixen a mantenir la seva grandària”, apunta Sánchez de Cueto. Des d’Asesa, realitzen la següent classificació respecte a la longitud mitjana d’un penis:

  • Penis petit, quan té entre 12 i 13 centímetres.
  • Penis mitjà, entre 13 i 15 centímetres.
  • Penis normal o ideal, entre 15 i 17 centímetres.
  • Penis gran, entre 17 i 20 centímetres.
  • Macropene, més de 20 centímetres.

Quan no s’aconsegueixen aquests paràmetres, és el metge qui determina si un home té un micropene o, simplement, un penis petit. En aquest sentit, la diferència radica en el fet que els micropenes són, generalment, conseqüència de problemes hormonals, un trastorn orgànic denominat hipogonadismo que comporta un escàs desenvolupament genital per una deficient producció d’andrògens i que pot ser detectat ja en els nens. “En la resta de casos, un penis petit depèn de molts altres factors com, per exemple, la presència de grassa suprapúbica damunt del penis, que fa que aquest sembli més petit”, explica el president d’Asesa, Jordi Cortada. “Moltes vegades el penis sembla més petit quan la persona és obesa, perquè el greix cobreix els voltants d’aquest membre i costa treballo fins i tot trobar-ho. No obstant això, un penis petit no genera problemes urològics i no es pot dir que hi hagi una patologia de grandària petita, tret que impedeixi la penetració”, agrega el president de la Societat Espanyola d’Intervenció Sexológica, Manuel Lucas Matheu.

Els especialistes consideren que qualsevol penis que pugui penetrar en la vagina és normal, independentment que la seva grandària no aconsegueixi la mitjana. La longitud no està renyida amb el plaer sexual i, de fet, recorda Matheu, “està demostrat que el plaer genital de les dones s’aconsegueix al contacte amb el clítoris, en la part externa de l’aparell reproductor femení”. En aquest cas, la vagina sol tenir una longitud màxima aproximada de 14 centímetres i manca de terminacions sensitives en la seva part final, per la qual cosa un penis gran pot arribar a provocar fins i tot dolor en la dona, alhora que una erecció més costosa perquè requereix més sang per a excitar-se. Segons Matheu, el desig de tenir un fal·lus gran és una obsessió que no té cap fonament funcional, sinó estètic. “Igual que un pit més gran no dóna millor llet, un penis més gran no produeix més plaer”, matisa.

Síndrome del vestuari

La majoria dels complexos per la grandària del penis són conseqüència de la comparació, la qual cosa els sexòlegs denominen ‘síndrome del vestuari’. Per al president d’Asesa, Jordi Cortada, “aquesta és la causa més freqüent de complex, perquè els homes es comparen amb els seus companys de vestuari i sempre creuen que el seu penis és més petit que el dels altres”. Al seu judici, aquesta vergonya no té cap sentit, ja que “un penis flàccid pot ser més petit que un altre, però en erecció tots dos s’igualen”. Fins i tot pot ocórrer- segons Matheu- que homes amb un penis de grandària desproporcionada, molt gran, acudeixin a la consulta del metge perquè creuen que el tenen petit. “Són les conseqüències d’una perspectiva que provoca que es vegi més gran el penis que tenim enfronti que el propi i que, en realitat, és més un problema psicològic que físic, un complex que ve de molt antic i que és comú a totes les cultures”, afegeix.

Està demostrat que l’obsessió per la grandària preocupa més els homes que a les dones,

Està demostrat que l’obsessió per la grandària preocupa més els homes que a les dones

malgrat que l’homo sapiens té el penis més gran de tots els primats. “Per exemple, el goril·la només té tres centímetres de penis en erecció”, explica Matheu. Encara hi ha una gran vergonya a mostrar els atributs en públic i la raó sembla tenir el seu origen també en el fet que la majoria dels penis que es mostren davant els altres són generalment de gran grandària. “La conclusió que treuen els homes és que tots els penis del món són més grans que el seu i això suposa un motiu de gran preocupació, malgrat que en la majoria dels casos el complex és infundat. Tan dolent pot ser tenir un penis extremadament petit com tenir-lo extremadament gran”, assegura José Luis Sánchez de Cueto.

El tòpic de la virilitat sembla seguir en el subconscient de molts homes, encara que a la majoria li costi reconèixer-lo. I és que, per a Sánchez de Cueto, “algunes dones tampoc faciliten aquesta situació, en donar una gran importància a la grandària”. Considera que l’opinió desfavorable de la parella és una altra raó per a acréixer el complex masculí i reitera, per això, que en la majoria dels casos la preocupació per la grandària no sol ser un problema físic. “Casos de micropene o macropene hi ha molt pocs, és més una qüestió de cap”, subratlla.

Tècniques d’allargament

La grandària del penis suposa un complex tan gran per a alguns homes, que hi ha qui opta per sotmetre’s a una operació de cirurgia estètica per a allargar-lo. En general, es tracta d’una intervenció que els seus resultats no són encara prou bons i que es realitza a través de la medicina privada, ja que la sanitat pública reserva aquestes operacions per a aquelles persones a les quals la longitud del fal·lus causa un veritable problema psicològic o aquelles que han sofert càncer de penis i la seva amputació parcial o total. En aquest segon cas (amputació total), es pot aconseguir que un home desenvolupi un penis de fins a tres centímetres de longitud, “la qual cosa permet a l’home orinar i mantenir relacions sexuals satisfactòries”, segons Tallada. Quan la intervenció es practica per una causa purament estètica, es poden afegir altres dos o tres centímetres al penis.

Quan la intervenció es practica per una causa purament estètica, es poden afegir altres dos o tres centímetres al penis

No obstant això, la majoria dels metges reconeix les conseqüències negatives i irreversibles que poden tenir aquestes operacions i recorden que, encara que el penis pugui allargar-se, l’estructura erèctil és insubstituïble. “Aquest tipus d’intervencions quirúrgiques són una barbaritat, perquè el penis té una estructura molt sensible i, en estirar els cossos cavernosos, es produeixen ferides, traumatismes o fibrosis que poden fer impossible que aquests cossos s’omplin de sang i es produeixi l’erecció”, assenyala Manuel Lucas Matheu, per a qui aquestes tècniques “són perillosíssimes i gens aconsellables”. “A més -recalca-, quan s’intenta manipular el penis, per exemple, amb pròtesi, es poden produir fractures irreversibles de cossos cavernosos, que deixen unes cicatrius que dificulten l’erecció”. “Com més que es vulgui allargar el penis, més traumes s’aconseguiran”, adverteix.

Per part seva, Jordi Cortada explica que algunes operacions de penis no aconsegueixen que el penis creixi, sinó que sigui més visible. Es tracta d’aquelles intervencions en les quals en lloc d’actuar directament sobre el penis se secciona el lligament suspensor, la qual cosa aconsegueix que caigui més cap endavant, o es redueix el greix situat al voltant perquè, visualment, sembli major. “Aquesta operació és més efectiva perquè no s’opera el penis, sinó que aquest s’ensenya més”, puntualitza. El que sí que cal fer durant els tres o quatre mesos posteriors a la intervenció és emprar un aparell molt pesat d’allargament compost de ferro, que és necessari portar-ho durant una mitjana de deu hores diàries, la qual cosa obliga el pacient a extremar les precaucions i no circular amb moto o fer exercici, davant el risc que es clavi”, indica. “Els aparells d’allargament funcionen per a consolidar l’allargament, però és un procés molt lent. En tot cas, el seu ús ha d’estar sempre sota el control d’un andrólogo”, recomana Tallada.

Altres tècniques d’allargament les constitueixen determinades cremes i alguns aparells d’estirament, com a pesos o dispositius mecànics, que exerceixen una pressió contínua sobre el penis. En aquest sentit, José Luis Sánchez de Cueto adverteix que “la majoria dels ungüents es venen en els sex sohps i són falsos”, alhora que aconsella anar amb compte amb alguns artefactes perquè creen una il·lusió en l’home, que després no es compleix, i poden provocar lesions.