Les facultats cognitives de les persones que pateixen migranya són similars a les d’una persona sana. No obstant això, un estudi acaba de descobrir que, amb els anys, els afectats de migranya sofreixen una pèrdua de memòria menor. Aquests són els inesperats resultats d’un treball publicat recentment en la revista Neurology.
Investigadors nord-americans han evidenciat que les dones que pateixen migranyes tenen menys declivi cognitiu a mesura que envelleixen que les dones que no les presenten. Les troballes de l’estudi han resultat inesperats i sorprenents ja que no s’esperava que una patologia del sistema nerviós pogués tenir, al cap i a la fi, un efecte beneficiós en altres aspectes.
La sospita que les crisis de migranya poguessin provocar algun tipus de lesió neurològica a llarg termini havia motivat estudis previs amb resultats contradictoris: mentre que en alguns no s’havia trobat cap associació, uns altres van trobar que les persones amb migranyes presentaven alguns dèficit en les tasques que requereixen atenció, habilitat verbal i memòria.
Noves troballes
En el nou estudi han participat 1.448 dones, 204 de les quals sofrien migranyes. Totes van ser sotmeses a una sèrie de proves cognitives en 1993, que van ser repetides de nou 12 anys més tard. Els resultats de les proves inicials van ser molt similars en tots dos grups, encara que en alguns aspectes (recordatori de paraules a curt i llarg termini) la puntuació de les quals patien migranyes amb aura era lleugerament inferior (recordaven una mitjana de 0,76 paraules menys).
No obstant això, en les proves que es van realitzar una dècada després el declivi de les dones, de 50 anys o més, amb migranya era molt menor. Entre les voluntàries sanes la seva capacitat de recordar un grup de paraules havia disminuït en més d’1,09 paraules mentre que en l’altre grup només havien reduït 0,25 i les pacients amb aura no havien experimentat cap declivi.
Les troballes de l’estudi demostren que encara que les funcions cognitives de la persona migrañosa semblen similars a les d’una persona sana, amb l’envelliment sofreixen un declivi menor, sobretot quan es tracta de persones que sofreixen migranya acompanyada de símptomes visuals (aura). Els científics llancen algunes hipòtesis sobre el per què d’aquests resultats, encara que creuen que possiblement caldrà tenir en compte el paper dels fàrmacs que utilitzen aquestes pacients per millorar els seus símptomes. Algunes recerques suggereixen que certs antiinflamatorios podrien millorar la memòria.
Els experts assenyalen els canvis vasculars propis de la malaltia com a causa del menor declivi cognitiu
Així mateix, assenyalen que l’estil de vida d’aquestes pacients també pot tenir un rol important ja que solen ser persones més preocupades per la seva salut que tendeixen a no beure alcohol, a dormir més i a prendre més vitamines i complements. No obstant això, els autors, procedents de la Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health (EUA), consideren que la principal explicació està en algun factor biològic de la pròpia malaltia (com a canvis vasculars o diferències subjacents en l’activació neuronal) que provoquen un menor declivi al llarg del temps.
Anomalies en el cervell
Fins ara es considerava que la migranya era un problema funcional que no afectava a l’estructura del cervell però un estudi publicat en PLoS Medicine ha evidenciat que les persones que pateixen aquest trastorn presenten anomalies en dues regions cerebrals; en concret, en l’escorça grisa i la substància blanca. Els investigadors, procedents de l’Harvard Medical School de Massachusetts, han centrat els seus treballs en dues zones de l’escorça (cridades V3A i MT+) que s’associen amb la percepció del moviment.
Per a l’estudi s’han emprat dos tipus de ressonàncies magnètiques per explorar el cervell a 24 persones amb migranya i 15 voluntaris sans. Els resultats assenyalen que ambdues regions de l’escorça cerebral són més gruixudes en els afectats de migranya. L’examen de la substància blanca propera a aquestes zones també presenta anomalies encara que no poden precisar-se les causes que els originen.
Se sap que aquestes dues àrees processen senyals relacionats amb el moviment pel que les troballes podrien explicar el dèficit en la percepció visual de moviments que presenten persones amb migranyes mentre no sofreixen atacs, com a diferències en la sensibilitat a contrastos temporals i espacials o de color. Els autors consideren que els canvis en el grossor de l’escorça reflecteixen una exagerada excitabilidad en les neurones d’aquestes zones, probablement, deguda a un defecte als canals de calci d’aquestes cèl·lules.
Una de les finalitats de l’estudi era esbrinar si existeixen diferències entre els pacients amb migranya amb o sense aura visual, objecte de debat durant anys. S’ha especulat, fins i tot, que podia tractar-se de dues malalties diferents. L’aura és un fenomen de dèficit transitori en la visió (pèrdua d’algun camp visual o llums centellejants, entre altres) que es produeix abans que aparegui el mal de cap. El fet que els dos tipus de pacients comparteixin les mateixes anomalies cerebrals indica que probablement es tracta d’un sol trastorn. Atès que les persones que sofreixen migranya sense aura també presenten aquestes anomalies, els autors creuen que aquests pacients poden experimentar una espècie d’aures silencioses o asintomáticas.
Imagen: Vanessa Pike-RussellUn estudi recent revela que associar sumatriptan i naproxeno, dos fàrmacs utilitzats freqüentment en el tractament de les migranyes, pot oferir alleujament més ràpid i durador del dolor que prendre tots dos medicaments per separat. Els investigadors assenyalen que la teràpia combinada ofereix alleujament per a la cefalea en el termini de dues hores en el 65% dels voluntaris enfront del 28% dels tractats amb placebo. En l’estudi han participat al voltant de 3.000 persones entre 18 i 65 anys amb migranya.
Els pacients van ser assignats de manera aleatòria a un d’aquests quatre grups: teràpia combinada (una sola pastilla que contenia sumatriptan i naproxeno), tractament només amb naproxeno, monoterapia amb sumatriptan o un placebo. Se’ls va demanar que prenguessin la medicació quan el dolor de la migranya fora d’intensitat moderada a severa. Les persones que havien rebut teràpia combinada amb els dos fàrmacs van referir un major alleujament que els que usaven només un dels medicaments o placebo.
Els millors resultats van ser tant a curt termini com a les 24 hores en què s’evidenciava un alleujament sostingut del dolor (fins a un 48% enfront del 35% per sumatriptan, 30% per naproxeno i 18% per a placebo). La tolerància al tractament combinat va ser bona sense que es registrés cap increment significatiu en els símptomes gastrointestinals, encara que cal tenir en compte que en certes patologies digestives no és recomanable l’ús d’antiinflamatorios.
L’autora de l’estudi, Jan Lewis Brandes, neuròloga del Nashville Neuroscience Group i professora en la Facultat de medicina de la Universitat de Vanderbilt en Nashville (Tennessee, EUA), raona el per què dels resultats. «El producte combinat és superior a qualsevol d’aquests dos fàrmacs per si solos ja que actua directament en el procés que ocorre en el cervell durant la migranya: sumatriptan per contreure els gots sanguinis i interrompre el dolor i naproxeno en el procés inflamatorio». Els resultats de l’estudi apareixen en l’edició d’abril de la revista Journal of the American Medical Association.
