Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

MINI, una eina de gran utilitat psiquiàtrica

Aquesta entrevista per al diagnòstic de trastorns psiquiàtrics constitueix una bona eina diagnòstica en atenció primària

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 26deJuliolde2009

El nom MINI deriva de “mini entrevista neuropsiquiátrica internacional” en les seves sigles angleses. Es tracta d’un instrument diagnòstic breu validat encara que la seva viabilitat i acceptació pels pacients no s’ha estudiat encara. Recentment, l’equip de Narsimha R. Pinninti (Nova Jersey, EUA) va decidir administrar el MINI a 111 pacients admesos en un programa parcial, i va cronometrar l’entrevista. Es va administrar, a més, un qüestionari breu per avaluar les opinions dels pacients sobre el test psiquiàtric. Després es van comparar els resultats per buscar acord en els diagnòstics primaris i els trastorns associats.

El temps mitjà per entrevista va ser de 16,4 minuts. Les opinions dels pacients van ser molt positives, i es va considerar l’entrevista el bastant àmplia per cobrir tots els símptomes dels pacients i, al mateix temps, no massa llarga. Encara que els pacients es van sentir còmodes amb el format d’entrevista del MINI, a l’apartat clínic es van registrar desacords entre el diagnòstic primari de la MINI i el diagnòstic de consulta en un 42% dels casos.

L’entrevista MINI diagnostica més trastorns psiquiàtrics associats, i la seva acceptació entre els pacients és bona

En un 33% el desacord era, a més, de significació clínica; l’entrevista MINI va diagnosticar més trastorns associats (una mitjana de 2,05 comparat amb un 0,5 en l’entrevista de consulta). Amb aquests resultats, els experts reconeixen que l’entrevista MINI es pot incorporar de manera fàcil a les entrevistes clíniques habituals en atenció primària, i la seva acceptació entre els pacients és bona.

Resultats fiables

A l’últim congrés anual de l’Associació Americana de Psiquiatria, s’han publicat les dades d’un estudi comparatiu realitzat mitjançant entrevistes psiquiàtriques estandarditzades MINI, en les quals van participar investigadors espanyols com Jerónimo Sáiz (Madrid), Javier García Campayo (Saragossa) i Francisco Collazos (Barcelona). Els resultats, sobri amb una mostra de 3.000 pacients (1.500 espanyols i 1.500 immigrants), assenyalen que els nascuts en aquest costat de l’Atlántico som més propensos a l’abús i dependència de substàncies tòxiques i al trastorn antisocial de la personalitat. No obstant això, els nascuts en el nou continent sofreixen més depressions psicóticas, un subtipo greu de depressió que s’acompanya d’al·lucinacions, deliris i fases maníacas.

Mitjançant l’estudi “Trastorns psiquiàtrics en immigrants llatinoamericans a Espanya en relació amb la població autòctona”, la recerca es va centrar en pacients immigrants adscrits a les consultes d’atenció primària de Catalunya i Aragó entre els anys 2005 i 2007. Segons García Campayo, “els pacients llatinoamericans no sofreixen més depressió o ansietat que els altres pacients; ni més trastorns d’estrès postraumático que la població autòctona”.

Salut psicològica

Al moment d’analitzar les causes de la malaltia psiquiàtrica en immigrants llatinoamericans, Collazos, especialista en psiquiatria transcultural, explica que un dels factors més influents és el temps d’estada a Espanya. “Els dos primers anys són molt durs per als immigrants perquè els costa adaptar-se i hi ha més trastorns psiquiàtrics. Si s’eliminen les traves per a la reagrupació familiar milloraria la salut psicològica dels immigrants i la seva percepció de discriminació (sentir-se discriminat augmenta el malestar psicològic)”.

En relació al consum d’alcohol, els resultats de l’estudi revelen que els homes llatins consumeixen més alcohol que els espanyols, mentre que les dones llatinoamericanes consumeixen quantitats equivalents a les de les dones d’aquí. D’altra banda, entre els immigrants hispanoamericans la bulímia és més freqüent que entre els espanyols. “És un fenomen que ens sorprèn als psiquiatres, ja que la bulímia és una malaltia mes pròpia de països desenvolupats”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions