Més de la meitat de les dones majors de 50 anys té un mioma uterí i un 80% desenvoluparà un en algun moment de la seva vida. No obstant això, en la seva majoria són asintomáticos i es detecten en exploracions pèlviques o en ecografias prenatals. Si s’eliminen a través de les actuals tècniques de cirurgia mínimament invasives, s’evitarà una possible extirpació de l’úter a llarg termini. Els tractaments nous aporten un alleujament dels símptomes i una millora considerable de la qualitat de vida de les pacients.
El mioma o fibroma uterí no és una malaltia greu, però sí una afecció ginecológica freqüent que, en molts casos, requereix intervenció mèdica. La seva taxa de prevalença és elevada: el 60% de les dones majors de 50 anys ho sofreix i un 80% ho desenvoluparà al llarg de la seva vida, segons detalla Miguel Ángel de Gregorio, catedràtic en radiologia i expert en cirurgia mínimament invasiva guiada per imatge.
Tractaments poc invasius
El tractament està indicat solament per tumoraciones majors de quatre centímetres i simptomàtiques, que impliquin dolor i, fins i tot, sagnat. Amb ell, a més de prevenir-se futures complicacions com l’extracció de l’úter a llarg termini, s’han constatat millores en la qualitat de vida de les afectades, en reduir-se els símptomes. Així conclou un estudi recent dut a terme per investigadors de la Universitat d’Harvard i que es publicarà en breu en la revista “Radiology”.
Els investigadors van analitzar tres tractaments: la histerectomía (extirpació de l’úter), l’embolización de l’artèria uterina per mètode mínimament invasiu i un procediment d’ultrasò enfocat guiat per ressonància magnètica i no invasiu. Segons els resultats, la qualitat de vida va augmentar de manera significativa després de cadascuna de les eleccions. Les dues últimes tècniques, poc invasives, van anar molt millor valorades: les pacients que s’havien de sotmetre a histerectomía van assegurar que esperarien 21 setmanes per evitar el procediment i, per contra, a els qui es va proposar una teràpia menys invasiva van afirmar que solament la retardarien 14 setmanes.
Encara que sovint passen desapercebuts, una sèrie de símptomes indiquen la necessitat d’acudir a l’especialista
Miguel Ángel de Gregorio assenyala que una de les formes més eficaces per tractar aquests tumors és l’embolización d’artèries uterines, que consisteix a tancar el seu flux a través d’una petita incisió en l’engonal. Això causa la mort de les cèl·lules del mioma i evita el seu desenvolupament o creixement. Els seus avantatges són múltiples enfront de la histerectomía: no s’extirpa l’úter, no hi ha obertura de l’abdomen, es realitza amb anestèsia local o epidural, l’hospitalització oscil·la entre 24 i 36 hores i la recuperació culmina en menys d’una setmana. Però si bé s’adjudiquen nombroses bondats a aquesta tècnica, també destaca un possible efecte negatiu relacionat amb problemes fetals durant la gestació.
L’ultrasò focalitzat està avalat per la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. Està guiat per ultrasons que faciliten una visió en temps real i indicat també pel fibroadenoma de mama, així com per a tumors de fetge, pàncrees, ronyó i os/os. Se li confereixen altres beneficis, com el fet de no precisar hospitalització, una recuperació molt ràpida (d’1 a 3 dies), risc mínim d’infecció, poc dolor, sense efectes secundaris i una eficàcia avalada a tot el món.
En 2010, l’hospital de Terrassa, a Barcelona, va aconseguir una gestació poc temps després de la intervenció amb ultrasò focalitzat, que permet extirpar el mioma sense intervenció quirúrgica i no deixa cicatriu, a més de no emetre radiacions ionitzants. La pacient va rebre aquest tractament després de sofrir dificultats per quedar embarassada.
La miomectomía, l’extirpació quirúrgica dels miomas, és un tractament important i una alternativa en dones que desitgen preservar el seu úter i evitar la histerectomía. El problema principal és l’hemorràgia excessiva i el fet de perllongar l’estada posoperatoria. Diversos estudis analitzen com minimitzar aquestes conseqüències. Altres complicacions potencials són: infecció en la ferida, nou desenvolupament de fibromes, obertura accidental de l’úter o de l’intestí durant la cirurgia, debilitació de la paret uterina o dolor.
Detectar un mioma
La causa dels miomas no s’ha determinada encara, però la majoria es desenvolupen durant l’edat reproductiva de la dona. Sovint, el seu nombre es redueix després de la menopausa, ja que necessiten hormones femenines per créixer (no es desenvolupen abans que el cos comenci a produir estrògens). Durant l’embaràs, a causa de la major generació d’aquestes hormones, tendeixen a créixer de forma molt ràpida.
Respecte als símptomes, ja que sovint passen desapercebuts, una sèrie de factors delaten el seu possible desenvolupament i la necessitat d’acudir a l’especialista. Entre ells figuren: augment de la grandària de l’abdomen, pressió abdominal o estomacal, dolor pèlvic, restrenyiment crònic amb dificultat o dolor en orinar, menstruació perllongada o forta hemorràgia menstrual que pot provocar anèmia, enrampades durant la menstruació, infertilitat, dolor en les relacions sexuals, hemorroides o dolor lumbar (en els costats o cap a les cames).
Tenir entre 30 i 40 anys, sobrepès o obesitat i no haver donat mai a llum són alguns dels factors de risc de desenvolupar un fibroma o mioma uterí. No hi ha mesures clares per a la seva prevenció, encara que diversos treballs han constatat que són menys probables en els qui es mantenen en un pes adequat i en les dones que practiquen exercici. A causa que els miomas requereixen xifres elevades d’estrògens per al seu desenvolupament, els especialistes recomanen incloure en la dieta aliments rics en isoflavonas, que ajuden a reduir els nivells de les hormones sexuals i regulen el balanç hormonal, a més de ser antioxidants naturals.
Un dels més destacats pel seu contingut en isoflavonas és la soia. En termes d’alimentació, també es recomana evitar els aliments rics en greixos i sucres i ingerir aliments rics en vitamina I (regula la producció hormonal) i vitamina C (redueix les inflamacions i és antioxidant). La mesura de prevenció més efectiva és acudir de forma regular al ginecòleg. Les exploracions pertinents permeten la detecció de fibromes en estadis inicials o, encara millor, la seva prevenció. També pot ajudar considerar els símptomes menstruals massa dolorosos i descriure’ls amb detall a l’especialista.
