Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Miquel Pons, secretari de la Societat Espanyola de Cirurgia de Maluc (SECCA)

L'artrosis i les fractures en persones majors són les causes més habituals de col·locació de pròtesi de maluc

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 01deMaigde2012

Imatge: CONSUMER EROSKI

La recent caiguda del Rei d’Espanya, don Joan Carlos, ha tornat a posar en l’agenda mediàtica tot el concernent a la cirurgia de maluc i les pròtesis per reemplaçar aquesta articulació. Dos són els factors que condueixen a aquest tipus d’intervenció i que fan necessària la col·locació d’una pròtesi: l’artrosis o desgast de l’articulació i les fractures de maluc. Ambdues circumstàncies obliguen a passar pel quiròfan a moltes persones majors. A Espanya, es desconeix amb exactitud la xifra d’afectats i, per això, urgeix realitzar un registre nacional d’artroplastias per conèixer quins funcionen millor. En els últims anys, s’ha comprovat que les formades per dues peces metàl·liques poden provocar efectes indesitjables en l’organisme, explica en aquesta entrevista Miquel Pons, secretari de la Societat Espanyola de Cirurgia de Maluc (SECCA) i adjunt del Servei de Cirurgia Ortopédica de l’Hospital Sant Rafael, de Barcelona.

Quin percentatge de la població necessita una pròtesi de maluc?

No sabem el nombre exacte perquè al nostre país no disposem d’un registre d’artroplastias, a diferència del que ocorre en altres països. A Catalunya s’ha engegat un registre d’artroplastias, però en la resta d’Espanya encara no i és alguna cosa que s’hauria de fer. És cert que, en l’actualitat, es col·loquen més pròtesi de genoll. És possible que sigui perquè es va començar abans a col·locar pròtesi de maluc que de genoll. Però no es pot donar un nombre precís perquè, a més dels hospitals públics, també realitzen aquestes intervencions als centres privats.

Llavors, la primera actuació seria crear un registre nacional?

“Han sorgit efectes secundaris indesitjables de les pròtesis de maluc de metall-metall, que obliguen a una supervisió més estreta dels pacients”És imprescindible crear un registre nacional de cirurgia de pròtesi (artroplastias) de maluc, no solament des del punt de vista de l’administració sanitària, sinó també d’activitat científica, per conèixer què pròtesi van millor, quins cal recanviar més sovint, etcètera. El registre més important és el suec, que compta amb dades de més de 200.000 artroplastias de maluc. El registre de Catalunya es va engegar l’any 2005 i avui ja compta amb dades de més de 25.000 pacients, però encara és incomplet perquè no és de declaració obligatòria. La majoria d’hospitals que envien la seva activitat sobre aquesta cirurgia són públics, mentre que els de medicina privada tendeixen a no declarar-la. Aquesta hauria de ser una qüestió de política o de govern: s’hauria d’implementar un registre nacional d’artroplastias.

Tampoc se sap quantes persones s’operen cada any d’artroplastia de maluc a Espanya?

L’any 2009, a Catalunya es van implantar 8.745 pròtesis totals i parcials de maluc i 14.806 de genoll, segons consta en el registre. Es desconeixen les dades totals a Espanya però, sabent els habitants de Catalunya i els de Espanya, es podria fer una aproximació.

Aquesta cirurgia té una llista d’espera important?

“A Espanya encara no hi ha un registre nacional de cirurgia de pròtesi de maluc”El nombre real en el conjunt d’Espanya tampoc es coneix. A Catalunya, era relativament moderada i, segons el compromís polític, era de sis mesos. No obstant això, la llista d’espera d’aquesta cirurgia ha augmentat i augmentarà més amb les retallades en sanitat a nivell estatal, tal com ja ha passat a Catalunya. Aquesta pot variar entre hospitals, però per descomptat, està influïda per les polítiques que s’apliquen.

En quines situacions es necessita una pròtesi de maluc?

La causa principal és l’artrosis o degeneració del cartílag de l’articulació -per envelliment, traumatismes previs, malformacions o malalties de la infància- i, en persones ancianes, les fractures.

Quin tipus de pròtesi funcionen millor? Un recent estudi publicat en la revista ‘The Lancet’ assenyalava que les de metall-metall provoquen més complicacions.

Un símil: de la mateixa forma que hi ha cotxes de molts tipus -4×4, esportius, familiars- i molts models dins de cada marca, amb diferents accessoris possibles, hi ha molts tipus de pròtesis, marques i models. Per triar una, es valora el sistema de fixació, el disseny o el parell de fricció, entre uns altres. Aquest últim es refereix a les dues peces que constitueixen l’articulació: la bola que substitueix al capdavant femoral i la part particular de la còtila o component de la pelvis, entre les quals hi ha un frec o fricció. Aquest parell de fricció o articulació pot estar compost de diversos materials. Els més utilitzats són el metall-polietilè (un plàstic especial), metall-ceràmica, ceràmica-ceràmica o metall-metall, amb diferents models i composicions. És el cirurgià qui decideix quin és el millor model i parell de fricció per a cada pacient. En l’última dècada, hi ha hagut un augment important de la utilització de les pròtesis de recobriment metall-metall, encara que ara com ara disminueix de manera notable la seva implantació.

Les “pròtesis de recobriment” són el mateix que les “pròtesis parcials” de maluc?

“Les pròtesis de maluc són com els cotxes, hi ha de molts tipus, marques i models”No, a tot moment em refereixo a les pròtesis totals de maluc, que impliquen canviar la part femoral o del fèmur i la de la pelvis. En canvi, les parcials són per recanviar la part femoral sense fer gens en la part pèlvica i s’utilitzen en persones molt majors, pels avantatges que tenen en aquests pacients.

Què ha ocorregut amb les pròtesis de metall-metall?

No és un sistema nou, però en l’última dècada s’ha tornat a utilitzar de forma notable el parell o articulació metall-metall (cap femoral i parteix articular pèlvica metàl·liques) i, malgrat haver-se creat un exagerat alarmisme social sobre els seus efectes secundaris, la veritat és que han sorgit alguns efectes secundaris o indesitjables que obliguen a una supervisió més estreta dels pacients que les porten. Fins i tot hi ha hagut alguna marca comercial que ha retirat del mercat la seva pròtesi amb sistema de metall-metall. Això no vol dir que totes aquestes pròtesis donin complicacions i vagin malament, però sí que s’han de realitzar controls més exhaustius. D’altra banda, també cal considerar que les altres combinacions articulessis (metall-polietilè, ceràmica-ceràmica, etc.) tampoc estan lliures de tenir algun efecte no desitjat.

Quins són aquests efectes secundaris?

En qualsevol articulació o parell de fricció hi ha un desgast. En el cas de les pròtesis amb el parell metall-metall, amb el pas del temps, això implica un alliberament en l’organisme de partícules, com el cobalt i el crom, que poden causar efectes secundaris locals i generals. Això obliga a un estret seguiment dels pacients.

Quin és la vida mitjana de les pròtesis de maluc en l’actualitat?

“La llista d’espera de cirurgia de pròtesi de maluc ha augmentat i augmentarà més amb les retallades en sanitat”Aquest és una dada que ningú pot predir amb exactitud, com tampoc ningú pot predir quant durarà un cotxe, una rentadora o un televisor nou. La vida mitjana, si no hi ha complicacions fins al moment del recanvi, és possible que rondi els 20 anys. Aquesta seria la durada de les pròtesis més modernes, que s’han començat a col·locar no fa molt i de les quals no es disposa de dades clíniques amb el suficient temps d’evolució. Això no vol dir que no hi hagi alguna que s’hagi de recanviar abans. Però en general, els nous models, amb els nous materials i sistemes de fixació, podrien durar 20 anys o més, encara que ningú pugui garantir aquesta supervivència a cap pacient. No obstant això, el seu disseny està en constant recerca quant a materials, sistemes de fixació i parells de fricció.

En aquest cas, la cirurgia de recanvi de les pròtesis de maluc no suposa un problema tan important?

Sí ho és. Tenim moltes més dificultats per realitzar una cirurgia de recanvi que una cirurgia primària de pròtesi de maluc. En altres paraules: és molt més difícil canviar-la que posar la primera, perquè hi ha diversos factors que condicionen aquest tipus de cirurgia.

Què recomana a les persones que estan pendents d’una artroplastia de maluc per sobrellevar l’espera amb menys dolor?

Primer, perdre pes, i després, fer exercici físic moderat per tenir una musculatura i mobilitat acceptable. En els pacients postoperados, la recomanació és la mateixa. El pitjor enemic del maluc artrósica i de la pròtesi és la sobrecàrrega.

VIURE AMB UNA PRÒTESI DE MALUC

Els pacients portadors d’una pròtesi de maluc, en principi, poden “portar una vida completament normal, social, activa, i fins i tot, treballar i practicar esports, encara que les activitats que poden realitzar depenen dels criteris de cada metge i de les pròtesis que portin”, destaca Miquel Pons. No obstant això, en referència a la pràctica esportiva, és millor evitar els esports de contacte, com el futbol o el bàsquet, o d’impacte, com l’escalada o el jogging per terrenys irregulars. En canvi, sí poden practicar marxa nòrdica, natació, bicicleta, golf, i fins i tot, esquiar, segons indica Pons.

Just després de la cirurgia, durant el període de recuperació, es recomanen unes mesures posturals per evitar conseqüències negatives a la zona intervinguda, com la luxació del maluc (quan el cap del fèmur surt de la cavitat pèlvica), la més temuda. Però una vegada recuperat el pacient, “jo no li prohibeixo gens fora del que indiqui el sentit comú”, comenta Pons.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions