Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Miquel Vila, professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)

«Amb manipulació genètica s'evita la mort de neurones en animals amb Parkinson»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 09deJuliolde2007

La malaltia del Parkinson es caracteritza per la pèrdua d’un tipus de cèl·lules del cervell, les neurones dopaminérgicas. Al seu torn, la mort de les neurones es produeix per l’activació d’una sèrie de mecanismes. Un grup de científics ha aconseguit inactivar aquests mecanismes per evitar que morin més neurones però, ara com ara, només en ratolins. Aquest resultat, publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences, PNAS, ofereix pistes de cara a la cerca d’un tractament neuroprotector en humans, segons destaca Miquel Vila, cap de la Unitat de Recerca de Malalties Neurodegenerativas de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron, de Barcelona.

Com defineix la malaltia de Parkinson?

És una malaltia neurodegenerativa en la qual moren neurones. De fet, és la segona més freqüent després de l’Alzheimer. Les neurones que moren són les d’un tipus molt concret: les del mesencèfal. Aquesta regió del cervell produeix una substància, la dopamina, que regula el moviment involuntari.

Quins són les conseqüències d’aquesta pèrdua de neurones?

La conseqüència de perdre aquestes neurones és que hi ha menys dopamina en el cervell i això provoca símptomes bàsicament motors com a rigidesa, enlentecimiento de moviments i alteracions de la marxa.

Se sap quin és la causa del Parkinson?

En la majoria de casos no se sap la causa. No obstant això, entre un 5% i un 10% dels casos tenen component genètic. Per això, la incidència de Parkinson és major en unes famílies que en unes altres. Les alteracions genètiques de Parkinson familiar es coneixen des de fa uns deu anys. Però en molts casos, el Parkinson és esporàdic i es deu a la interacció de factors genètics i ambientals.

A quanta població afecta?

Apareix bàsicament dels 50 als 60 anys. Per sobre dels 65 anys, afecta entre un 1% i un 3% de la població i, fins i tot, més enllà dels 85 anys, a entre el 5% i el 10% de la població. La incidència va augmentant amb l’edat. A Espanya hi ha uns 70.000 malalts de Parkinson, a Europa, uns 500.000 i, a EUA, al voltant d’un milió de casos. A mesura que avança l’envelliment hi ha més malalties neurodegenerativas en general i de Parkinson en particular.

Què se sabia fins ara dels mecanismes pels quals moren les neurones en aquesta malaltia?

Se sabia bastant. Un dels factors principals és la presència d’alteracions en les mitòcondries, un organelo de la cèl·lula encarregat de produir l’energia necessària per a l’activitat cel·lular, en les neurones dopaminérgicas. Això implica dues coses per als pacients que tenen aquestes alteracions de la funció de les mitòcondries: una falta de producció d’energia i un excés de substàncies radicals de l’oxigen que causen un dany oxidatiu.

Què han estudiat en els seus models animals sobre aquests mecanismes?

Els nostres models animals expressen la malaltia del Parkinson. El nostre objectiu és saber com la disfunció de la mitòcondria contribueix a la mort de la neurona. Aquestes alteracions de les mitòcondries condueixen a una oxidació de l’ADN (material genètic) de la neurona i fan que s’activi un programa d’autodestrucció. Hem estudiat les molècules que participen en aquests mecanismes d’autodestrucció. I com inhibint les molècules per manipulació genètica s’evita la mort de les neurones en els animals, en ratolins en aquest cas.

Es refereix a les proteïnes BIM i BAX que surten en el seu estudi? Quin és el seu paper?

El problema del tractament amb levodopa és que no impedeix que les neurones segueixin morintAquestes proteïnes regulen la mort cel·lular programada o apoptosi. BAX té un paper molt important per activar l’apoptosi i BIM ajuda a BAX a activar-se. Aquestes proteïnes es poden inactivar per separat per evitar la mort de les neurones.

S’ha d’inactivar una o les dues per aconseguir-ho?

Amb una és suficient, sobretot BAX.

Com s’inactivan?

Les hem inactivado per manipulació genètica (manipulant els gens dels ratolins). Però per traslladar aquesta troballa als humans cal aconseguir inhibir-les a nivell farmacològic.

Hi ha algun fàrmac que pugui inhibir-les?

No hi ha cap comercialitzat. En la recerca que duem a terme intentem inactivarlas a nivell farmacològic per obtenir el mateix resultat, de moment també en ratolins. Si funciona, llavors es podran realitzar estudis clínics en humans, per obtenir un tractament neuroprotector.

Aquest tractament seria per restaurar les neurones perdudes o per frenar la pèrdua de més?

Fins ara, el tractament de la malaltia del Parkinson s’ha dirigit a compensar la mort de les neurones dopaminérgicas. És un tractament substitutiu o pal·liatiu i consisteix a donar dopamina -levodopa- per restaurar el nivell de dopamina, la qual cosa permet que el pacient millori espectacularment. El problema del tractament substitutiu és que no s’ataca l’arrel del problema, no impedeix que les neurones segueixin morint. Això es podria fer amb un tractament neuroprotector que seria curativo perquè previndria la mort de les neurones. Però hi ha un problema.

Què ocorre?

Quan una persona té simptomatologia pròpia del Parkinson ja ha perdut una gran quantitat de neurones, prop del 60%. Per tant, per tractar aquesta malaltia eficaçment amb neuroprotectores caldria detectar-la al més aviat possible, amb un diagnòstic clínic precoç. De totes maneres, encara en aquests casos, podem salvar el 40% de neurones.

I tenim els mitjans per fer aquest diagnòstic precoç?

Hi ha molts grups científics al món investigant sobre marcadors de processos de neurodegeneración amb tècniques d’imatge o amb mostres de líquid cefalorraquidi, però encara no s’ha obtingut un marcador eficaç que permeti fer aquesta detecció de forma precoç.

Llavors, aquest és un repte?

Sí, i a més és un repte important. I és on s’hauria d’avançar més de pressa si es vol aplicar un tractament neuroprotector.

De funcionar tots aquests estudis, creu que aquest tractament neuroprotector s’aplicaria sol o de forma combinada amb el substitutiu de dopamina?

Farien mancada assajos clínics però bestreta que, com no disposem de diagnòstic precoç, quan es diagnostica la malaltia ja existeix el 60% de la mort neuronal i a més hi ha dèficit de dopamina, caldrà administrar levodopa per mantenir els nivells de dopamina i el tractament neuroprotector per evitar més mort de neurones. El pacient que consulta ja té un dèficit i el tractament neuroprotector impediria que seguissin morint neurones però no restauraria les perdudes.

RATOLINS AMB PARKINSON

Img
El model murino, de ratolins, utilitzat per l’equip de Miquel Vila en les seves recerques és un curiós modelo animal vigent des de fa anys. Segons explica l’investigador, les neurones dels ratolins es maten per mitjà de la substància tòxica trucada MPTP. La raó per la qual s’aplica aquesta substància és perquè, fa uns anys, en un estudi efectuat a 80 drogoaddictes de Califòrnia es va observar que aquests havien desenvolupat una malaltia del Parkinson que no podia distingir-se o desmarcar-se del Parkinson esporàdic habitual.

Es va observar que això era a causa del MPTP, que provocava la mort neuronal. Per aquest motiu es decidís administrar aquesta substància a ratolins per eliminar-los les neurones i produir un model de Parkinson experimental que està sent de gran utilitat per als investigadors.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions