Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Morgellón, una misteriosa malaltia

Els experts investiguen per determinar si existeix realment la síndrome, que no presenta causa física, criteri diagnòstic ni tractament conegut

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 02deNovembrede2006

Alguns experts dubten que la tal síndrome existeixi; suggereixen que es tracta d’una al·lucinació o un deliri i per qualificar-ho d’alguna manera es refereixen a una parasitosis delirant. Els pacients diuen estar envaïts per un paràsit indetectable i refereixen signes de picor de naturalesa neurótica.

La pacient acudeix espantada al seu metge de capçalera, li explica que sent com si «alguna cosa estigués grimpant per dins de la seva pell en braços i cames». La pell reflecteix certa tumefacción o inflor que el facultatiu atribueix a un gratat ininterromput; gens més. La pacient explica horroritzada que en els porus de la pell ha albirat alguna cosa semblat a petits ous blancs i estranys filaments de color blanc, vermell o negre, com a paràsits. Afegeix que es frega contínuament amb vinagre i amb una crema calmant que va adquirir a través d’Internet. El metge no veu gens estrany, després d’examinar la pell amb atenció.

El dolent és que no es tracta de cap cas aïllat. A EUA existeix ja una comunitat virtual d’internautes afectats per aquesta rara síndrome batejada com la malaltia de morgellón que supera els cinc milions d’associats.

Científics desconcertats

Stephen Stone, portaveu de l’Acadèmia Americana de Dermatologia, assegura que «no hi ha una base científica per incloure aquesta síndrome en un catàleg de dermatitis ni de malalties parasitarias» però el Centers for Disease Control (CDC) d’Atlanta s’ha posat a investigar. Donen Rutz (CDC) no desestima ara com ara que la malaltia estigui en l’òrbita dels deliris psíquics, ni que les nafres o pústules detectades en alguns pacients siguin, en realitat, autolesions com a conseqüència d’un gratat enèrgic de la pell.

«No hi ha una base científica per incloure aquesta síndrome en un catàleg de dermatitis ni de malalties parasitarias»

«Sigui real o no, la malaltia impedeix a un nombre gens menyspreable de persones portar una vida normal; les al·lucinacions de cucs movent-se per l’interior del cos poden no correspondre a una realitat objetivable, però són percebudes com a tal pels pacients», explica Rutz. El passat estiu, des del CDC d’Atlanta es va emetre un comunicat segons el qual aquesta agència federal ha posat a la feina i està reunint tota classe d’evidències entorn de la parasitosis delirant coneguda com a malaltia de morgellón.

Origen i controvèrsia

El nom morgellon va ser encunyat en 2002 per la biòloga Mary Leitao (McMurray, Pennsilvània) qui va descriure per primera vegada la malaltia que azuzaba a un dels seus fills i la va relacionar amb una carta que Sir Thomas Browne va escriure en 1690 a un amic. En ella adona d’unes pústules enquistades i pilosas que apareixien en l’esquena d’uns nens de la regió francesa del Llenguadoc i que popularment eren conegudes com morgellons (nom provençal antic per a petita mosca). Corria en aquells dies el segle XVII i no hi ha manera veraç de comparar registres d’aquelles alteracions amb els signes que caracteritzen avui la malaltia de morgellón.

Leitao dirigeix en l’actualitat una fundació destinada a reunir fons per investigar a fons la misteriosa síndrome, fent front a una controvèrsia pilotada per alguns metges que l’acusen de lucrarse a costa d’una malaltia inexistent. Greg Smith, prestigiós pediatre de Gainesville, Geòrgia, assumeix la seva «incapacitat per abusar de la bona fe de les persones i sol·licitar fons per a una malaltia de la qual no existeix encara cap constància científica».

William Harvey (Houston, Texas), en canvi, dona crèdit a Leitao i suggereix que la malaltia de morgellón podria ser, en realitat, una variant de la malaltia de Lyme. Per la seva banda, George Schwartz (Santa Fe, Nou Mèxic) apunta a una malaltia de naturalesa infecciosa desencadenada pel bacteri Stenotrophomonas maltophilia.

Des del CDC d’Atlanta, Donen Rutz assegura que hi ha més d’una dotzena d’investigadors treballant a cor què vols sobre el terreny i en diferents parts del país i no descarta reunir dades suficients com per elaborar un informe oficial a la fi d’any.

DE CINEMA

Img
En l’era d’Internet, les llegendes urbanes circulen a major velocitat que els assajos clínics i no falten candidats a relacionar aquesta estranya malaltia amb la fenomenologia paranormal. Rescatant el guió dels invasors de cossos es recorda que la síndrome es va iniciar en una extensa zona rural al sud de Texas, i una infermera del lloc, Ginger Savely, testifica que els pacients que ha visitat «presenten com motas negres que surten de les seves lesions i petites fibres que esclaten fora de la pell en diferents colors».

Només a Austin, Texas, hi ha registrats ja més d’un centenar de casos. Els malalts parlen d’estranys insectes allotjats sota la seva pell i han provat d’alleujar els seus rars símptomes amb tot tipus de remeis sense aconseguir gens. Savely confessa que la situació viscuda en les consultes «té tots els tints d’una pel·lícula de terror».

Travis Wilson estava tan obsessionat amb les fibres que desprenia la seva pell que va intentar agarrar una amb una pinça i extreure-la com si es tractés d’un pèl o una espina clavada. La seva mare va testificar que no va poder treure’s les fibres de cap manera i que aquestes seguien apuntant pels seus porus amb sorna. La família Wilson es va gastar en un només any 14.000 dòlars en medicines (antiparasitarios) i consultes a l’especialista; fins que Travis no va poder aguantar més i es va suïcidar.

Més del mateix, com per rodar una pel·lícula. Una malaltia amb símptomes molt similars als de morgellón s’esmenta en el primer capítol de la novel·la de Philip K. Dick A Scanner Darkly (1977) i el director de cinema Richard Linklater acaba de rodar una pel·lícula basada en aquesta novel·la, amb interpretacions a càrrec de Keanu Reeves, Robert Downey Jr., Woody Harrelson i Winona Ryder. Com era d’esperar, corren rumors a la xarxa sobre un possible muntatge publicitari per atreure l’atenció sobre la malaltia i, de pas, publicitar la recent producció cinematogràfica.

De nou Donen Rutz (CDC) ha hagut de sortir en defensa dels presumptes malalts i qualificar de «altament inversemblant» que una síndrome d’aquestes característiques pugui haver estat inventat… Continuarà.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions