Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Més al·lèrgies a medicaments

Analgèsics, antiinflamatoris i antibiòtics són els fàrmacs que més reaccions al·lèrgiques medicamentoses provoquen
Per Montse Arboix 17 de juliol de 2008
Img farmacos
Imagen: dima v

Malgrat estar creats amb finalitats beneficiosos, alguns medicaments poden desencadenar efectes adversos de diferent índole. Una part d’aquestes reaccions indesitjables són les al·lèrgies, que es produeixen quan el sistema immunitari del pacient respon de manera anormal a un fàrmac i genera substàncies químiques que ocasionen símptomes que suggereixen algun tipus d’hipersensibilitat, com a rinitis, urticària o asma. Els experts afirmen que aquestes reaccions van a l’alça.

Prop del 15% dels pacients reacciona de manera al·lèrgica davant un medicament, i aquesta situació ja representa la tercera causa de consulta en els serveis d’alergología dels hospitals. Segons dades de la Societat Espanyola d’Alergología i Immunologia Clínica (SEAIC), fa deu anys la xifra rondava el 12%. Entre els medicaments que més problemes d’al·lèrgia provoquen es troben els analgèsics, antiinflamatoris i els antibiòtics betalactámicos, com la penicil·lina.

L’informe “Alergológica 2005”, fet públic en 2007, apunta que les al·lèrgies medicamentoses més habituals es deuen als antibiòtics, entre les quals un 47% es produeixen a causa de la penicil·lina, en un percentatge del 29% les originen els antiinflamatoris no esteroidals -com piroxicam, diclofenao, àcid acetil salicilico o ibuprofeno-, en un 10% les provoquen les pirazolonas -Nolotil® o Buscapina®- i en prop d’un 6%, els anestèsics locals. També, encara que en menor proporció, es donen al·lèrgies a corticoides, alopurinol (per a tractar l’àcid úric), antiretrovirals, anticonvulsivos i medicaments antiarrítmicos.

RAM

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix com a reacció al·lèrgica medicamentosa (RAM) qualsevol efecte perjudicial que ocorre després d’administrar una dosi de fàrmac, utilitzat per a finalitats terapèutiques, diagnòstics o profilàctics. La incidència de casos de RAM no es coneix de manera exacta, encara que les dades que disposa aquest organisme apunten que un 5% de la població adulta podria ser al·lèrgica a un o més fàrmacs.

La RAM és més freqüent en exposicions múltiples i intermitents i a dosis altes i prolongades

No obstant això, un 15% de la població general es defineix a si mateixa com a al·lèrgica a medicaments com a antibiòtics i analgèsics. Cal afegir que la diferència de xifres es deu al fet que, en moltes ocasions, no es distingeix entre “reacció al·lèrgica” i “efectes adversos”, com serien, per exemple, les molèsties gàstriques que produeixen alguns antiinflamatoris.

Existeixen diversos factors que afavoreixen el desenvolupament d’una RAM. Així, dependrà de les propietats fisicoquímiques del medicament, de les vies d’administració -entre les quals la més greu és la via parenteral, que travessa una o més capes de la pell o de les membranes mucoses mitjançant injecció-, i la dosi i durada del tractament (se sap que és més freqüent davant exposicions múltiples i intermitents i a dosis altes i prolongades).

Quant a les característiques del pacient, les RAM apareixen amb major probabilitat en ancians i en adults joves i de mitjana edat, sobretot dones al voltant de la quarta dècada, que són les que prenen més medicaments, majorment antiinflamatoris, de manera discontínua per dolors de menstruació o articulars. Més infreqüent és que es presentin en nens.

De la mateixa manera, les RAM són més habituals en malalties concurrents que requereixen tractaments semblants, com a desnutrició, insuficiència renal i hepàtica, infeccions i immunodeficiències o asma -que no augmenta el risc de RAM però s’associa a reaccions més greus. La teràpia amb betabloqueantes (utilitzats en malalties cardiovasculars) també incrementa la gravetat de l’anafilaxia (reacció al·lèrgica severa) alhora que disminueix l’eficàcia del seu tractament amb adrenalina.

Activació de basòfils

En l’últim congrés de l’Acadèmia Europea d’Alergología i Immunologia Clínica, celebrat recentment a Barcelona, es va presentar un nou test d’activació de basòfils (TAB) com a eina indispensable per a confirmar el diagnòstic d’al·lèrgia a fàrmacs amb total seguretat en aquells pacients que han mostrat sensibilitat prèvia.

El basòfil, un tipus de leucòcit -glòbul blanc-, funciona com a mediador de les respostes inflamatòries, especialment de la hipersensibilitat i sobretot en la resposta immunitària mitjançant l’alliberament d’histamina, serotonina i altres substàncies químiques, que actuen sobre els vasos sanguinis.

La prova, dissenyada en la Clínica Universitària de Navarra, consisteix a extreure una mostra de sang del pacient, realitzar un cultiu “in vitro” de basòfils i estimular-los amb els al·lergògens sospitosos per a procedir, posteriorment, a l’estudi mitjançant citometria de flux. Aquesta tècnica radica a mesurar les característiques de dispersió de llum i fluorescència que posseeixen les cèl·lules quan es passen a través d’un raig de llum. Per a això, les cèl·lules han de trobar-se individualment en suspensió en un fluid.

ANAFILAXIA

ImgDesprés d’estar exposat a una substància per primera vegada, el sistema immune d’un individu es torna sensible i, en una exposició posterior, apareix una reacció al·lèrgica de manera sobtada i severa en tot el cos: l’anafilaxia. Els teixits, en diferents parts del cos, alliberen substàncies com la histamina, que produeix obstrucció de les vies respiratòries a més d’altres símptomes com a dolor abdominal agut, diarrea, confusió, congestió nasal, palpitacions, urticària i pruïja, entre altres, que apareixen en qüestió de minuts i, fins i tot, segons.

Aquesta és una situació d’emergència que necessita atenció mèdica immediata per ser potencialment mortal sense el tractament adequat. Per a la seva prevenció, els especialistes recomanen evitar tots aquells alergenos coneguts i que qualsevol persona que experimenti una reacció al·lèrgica, per petita que sigui, sigui controlada pel seu metge. En general, a individus amb antecedents de reacció anormal a un fàrmac conegut se’ls pot administrar el medicament “responsable” després de rebre tractament previ amb corticoides i antihistamínics.

Aquelles persones amb antecedents d’al·lèrgia a les mossegades o picades d’insectes han de portar sempre amb elles un equip d’emergència que contingui epinefrina injectable i antihistamina masticable, així com un braçalet o collaret identificatiu on s’adverteixi del seu problema de salut.