L’ecografia és un procediment que, a més de no usar radiació, és de molta utilitat per diagnosticar un gran nombre de problemes de salut. A Espanya, s’empra en la medicina d’adults, però no en la pediatria encara quan s’ha demostrat que en aquesta especialitat és més útil. Els experts en l’ús de l’ecografia reclamen que els metges d’atenció primària, sobretot pediatres, es formin en ella i l’apliquin en nens.
Veure o no veure. Aquesta és la diferència entre disposar o no d’una ecografia en la consulta mentre s’està explorant a un pacient. La tècnica, que ajuda a diagnosticar moltes malalties i que és aplicable a gairebé tots els camps de la medicina, s’utilitza molt en adults però poc en nens. Aquest és el panorama actual, segons el pediatre Stephan Schneider, adjunt de la secció d’ecografia del Servei de Pediatria de l’Hospital de Figueres (Girona). L’ecografia és un procediment d’imatge que empra els ressons d’una emissió d’ultrasons dirigida i que permet veure els òrgans del cos humà.
El so es transmet, a través d’una sonda, cap a l’interior de l’òrgan que es vol visualitzar. Aquesta sonda, també cridada transductor, és al mateix temps receptora dels ressons de so (són ultrasons). Un complicat programa informàtic els processa i es transformen en imatges que revelen l’estat de l’òrgan que s’examina.
Dèficit en atenció infantil
A Espanya, l’ecografia la van començar a aplicar radiòlegs i ginecòlegs. Posteriorment, es van ser sumant altres especialistes com oftalmólogos, traumatòlegs, reumatólogos i uròlegs. Però no ha ocorregut el mateix amb els pediatres, «potser per desconeixement», apunta Schneider. Es pot emprar per visualitzar tot tipus d’òrgans, menys els ossos/ossos, ja que el so no pot travessar-los. Tampoc es poden visualitzar els òrgans quan estan plens d’aire, com el pulmó o un intestí amb gasos.
«Encara que la zona del cos preferent d’ús clínic de l’ecografia ha estat i continua sent l’abdomen, no és, ni molt menys, l’única», segons Javier Amorós, president de la Secció d’Ecografia de la Societat Espanyola de Medicina General (SEMG). El camp d’actuació d’aquesta tècnica -a mesura que s’han anat introduint nous equips amb sondes de més alta resolució- s’ha ampliat i ara aquesta prova també es realitza en glàndula tiroide, mames, sistema vascular i musculoesquelético, explica l’expert.
«L’ecografia no està suficientment implantada en atenció infantil, quan en realitat és tremendament útil en les exploracions dels més petits»
La SEMG al costat de la Societat Espanyola d’Ecografia (SECCO), la Societat Europea d’Ecografia de la Mama i l’Escola Mediterrània d’Ecografia, acaben de celebrar el VIII Congrés Internacional d’Ecografia Clínica, a Benidorm. En aquesta trobada d’experts s’ha presentat el llibre 15 anys de l’ecografia clínica a Espanya i s’ha posat de manifest l’existència d’un important dèficit en l’ús d’aquesta tècnica al nostre país. «No està suficientment implantada en atenció infantil, sigui als centres de salut o en els serveis d’urgències, quan en realitat és tremendament útil en les exploracions dels més petits», segons informa Fernando María Navarro, president del comitè científic del congrés.
Dues filosofies
Davant aquesta situació, Schneider explica que, a Europa, coexisteixen dues escoles o filosofies en l’aplicació de l’ecografia. Així, en països com Alemanya, Àustria, Holanda o Suïssa, l’ecografia és una eina que el metge té en la consulta, al costat del pacient, i amb la qual pot explorar-li durant la visita. D’aquesta manera, pot visualitzar l’estat d’un òrgan en temps real, quan ho té davant, i li estalvia acudir a un altre especialista perquè li sotmeti a aquesta exploració.
L’ecografia es considera tan indispensable en aquests països que, per exemple, a Alemanya un pediatre no pot aconseguir el títol d’especialista si no està format en aquesta tècnica, segons Schneider, qui es va formar en Pediatria en aquell país i la utilitza des de fa disset anys. «A Espanya, ocorre tot el contrari. Els pediatres no solen aprendre ecografia, no els formen en aquesta tècnica», declara. Únicament s’aplica a certes àrees de la Neonatología, però de forma molt aïllada, com per visualitzar el cervell dels bebès.
L’habitual perquè un nen sigui sotmès a una ecografia és que el pediatre sol·liciti una interconsulta perquè el radiòleg realitzi l’exploració i remeti els resultats al clínic. El problema d’aquest sistema és que és indirecte i el pediatre no pot avaluar l’òrgan d’un pacient, en temps real, mentre ho té davant.
Avantatges en nens
Una dels avantatges de l’aplicació de l’ecografia en nens és que, en tenir menys grassa, les ones dels ultrasons penetren millor en els òrgans que es volen visualitzar. A més, a causa que són més petits, es poden utilitzar sondes de menor grandària i de major resolució. «Tot això permet obtenir imatges més nítides i visualitzar millor les diferents parts del cos», explica Schneider.
Així, permet diagnosticar tot tipus d’afectacions, especialment renals i del sistema urinari, però també alteracions hepàtiques, hipertròfia del pílor o estenosis pilórica. En el camp de la traumatologia abdominal, després d’un accident, serveix per comprovar que no hi hagi una lesió de l’òrgan intern, segons informa aquest expert. Quan no es disposa d’ecografia, el pediatre ho avalua amb signes indirectes. «Si no té ecografia en lloc de veure, ha d’intuir», diu Schneider. La diferència entre disposar o no d’ecógrafo és «com treballar abans del fonendoscopi i després de la invenció del fonendoscopi o abans de l’otoscopio i després de la invenció de l’otoscopio», comenta.
La falta d’ecografias entre els nens podria anar tocant a la seva fi, gràcies a un projecte de formació impulsat per la SEMG. Aquesta societat científica té, des de fa quinze anys, una Escola d’Ecografia que s’ha convertit en un referent no només per a la formació dels metges d’atenció primària, sinó també dels especialistes. En tot aquest temps ha impartit més de 40 cursos i, per les seves aules, han passat 3.000 metges.
Ara, conscient de la necessitat de formació dels pediatres, impulsarà un programa de formació en ecografia pediàtrica, coordinat per Stephan Schneider i que està considerat com «molt nou al nostre país, pel baix grau d’implantació de l’ecografia en l’atenció infantil», segons Fernando Navarro. Aquest projecte formatiu i l’esforç d’algunes autonomies, com Extremadura i Castella-la Manxa, que també han recolzat la formació i han dotat d’ecógrafos als centres d’atenció primària, permeten pronosticar que arribaran temps millors per a l’ecografia pediàtrica.
