Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Més higiene, menys infeccions urinàries

Prop del 80% de les cistitis podrien prevenir-se amb pràctiques higièniques correctes

Les infeccions urinàries són el segon tipus d’infecció més freqüent en l’àmbit ambulatori, després de les infeccions respiratòries. Les dones són les principals afectades, i s’estima que una de cada tres sofrirà aquest tipus d’infecció en algun moment al llarg de la seva vida. Aquesta major propensió es deu al fet que la uretra (conducte que va des de la bufeta fins a l’orifici exterior) és molt més curta, la qual cosa facilita la penetració dels bacteris. El desè lliurament de la campanya “Recomanacions SEFAC” està dedicada a les infeccions urinàries. La Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària, SEFAC, ha considerat oportú incidir en aquest tema ja que considera que fomentar pràctiques higièniques correctes evitaria un gran nombre d’infeccions.

ImgImagen: Robert McDonald

La infecció més freqüent és la que coneixem com cistitis, en la qual els gèrmens afecten les vies urinàries inferiors (uretra i bufeta). La culpable sol ser, amb molta freqüència, el bacteri “Escherichia coli”, que es troba de forma habitual a les zones distales del tub digestiu. Les relacions sexuals augmenten la probabilitat de patir una cistitis a causa del pas de bacteris cap a la uretra. L’embaràs , la diabetis i els problemes que dificulten el buidatge de la bufeta són altres factors que incrementen el risc d’infeccions urinàries.

Per aquest motiu, a partir de certa edat les infeccions també comencen a ser més freqüents en els homes que pateixen problemes prostàtics. Els símptomes més freqüents són coïssor o dolor en orinar, amb sensació de coïssor i necessitat d’orinar amb freqüència. L’orina pot ser tèrbola i, en ocasions, hemática. La cistitis no sol acompanyar-se de febre alta. Si es presenta amb febre elevada i dolor lumbar ha de sospitar-se una infecció de les vies urinàries altes amb afectació del ronyó (pielonefritis). El diagnòstic s’efectua mitjançant una senzilla anàlisi d’orina, que, gràcies al cultiu, també aporta informació sobre el germen causant i l’antibiòtic més adequat per al tractament.

Infeccions recurrents, un problema habitual

Realitzar miccions freqüents resulta útil en la prevenció d’infeccions d’orina

Les infeccions urinàries recurrents són un problema freqüent, sobretot, en dones joves sexualment actives. Després de sofrir una cistitis, prop del 25% d’afectades pateixen una reinfección, que en molts casos es repeteix de forma periòdica. A pesar que el problema no és greu, suposa un malestar important i també una repercussió econòmica pels costos sanitaris que comporta. En aquests casos no sol haver-hi cap anomalia física que justifiqui les infeccions repetides, encara que en un estudi es va comprovar que aquestes dones tenien una menor distància entre l’anus i la uretra.

En la majoria dels casos les infeccions freqüents són degudes a causes relacionades amb els bacteris les que provoquen (hi ha alguns tipus d’I. “coli” amb major capacitat per fixar-se a les cèl·lules epitelials). També s’han implicat factors genètics que incideixen sobre la facilitat amb la qual els bacteris s’adhereixen a les cèl·lules de l’epiteli urinari i sobre les propietats del moc vaginal. Així mateix, es coneix que les dones amb infeccions urinàries recurrents tenen una major colonització de la vagina i de la zona al voltant de la uretra amb bacteris amb major capacitat per provocar infeccions urinàries.

Recomanacions

Els experts de la SEFAC emeten algunes consideracions per disminuir la incidència d’aquest problema:

  • Si les cistitis són freqüents, pot resultar útil prendre una única dosi d’antibiòtic després del coit o bé efectuar tractament profiláctico continu, amb l’administració periòdica d’antibiòtics. Sempre sota supervisió mèdica.
  • L’ús d’espermicidas pot afavorir les infeccions ja que afecta a la concentració vaginal de lactobacilus, variant el pH i facilitant la colonització de gèrmens uropatógenos.
  • La zona genital ha de mantenir-se neta, realitzant la higiene d’endavant cap a enrere per reduir les possibilitats d’introduir bacteris des de l’àrea rectal a la uretra. És important instruir a les nenes en aquestes pràctiques.
  • Després de tenir relacions sexuals, orinar i netejar la zona genital.
  • Realitzar miccions freqüents pot resultar útil ja que dificulta el creixement que els gèrmens, en impedir que aquests romanguin en la bufeta durant el temps necessari.
  • Beure líquids en abundància, a més de facilitar les diuresis, també ajuda a limitar el creixement bacterià.
  • En anar al bany, intentar que no quedin residus d’orina en la bufeta buidant-la completament.
  • Mantenir l’orina amb un pH àcid a fi de dificultar el creixement bacterià, que s’aconsegueix prenent aliments rics en vitamina C, com el suc de taronja.

NABIUS EN PREVENCIÓ

Des dels temps antics s’ha atribuït als nabius qualitats curativas. Els nadius americans els utilitzaven per al tractament de malalties de ronyó i bufeta i, en l’actualitat, s’han mostrat útils en la prevenció de les infeccions urinàries. A pesar que es considerava que l’alt contingut en àcid d’aquesta fruita era el mecanisme pel qual ajudaven a prevenir el desenvolupament dels bacteris, recerques posteriors assenyalen que és diferent.

Les responsables del seu efecte beneficiós són les proantocinidinas (PAC). Aquestes substàncies químiques impedeixen als bacteris “I. coli” adherir-se a l’epiteli del tracte urinari en inhibir l’adhesió de les fimbrias del germen, tal com han demostrat, en un model artificial, investigadors de l’Institut Politècnic de Worcester (Massachusetts, EUA). Així i tot, els investigadors apunten que el suc de nabius només permet prevenir un determinat tipus d’infecció, i que encara no existeix un model de prevenció per a totes les variants. A més, l’efecte és totalment reversible, doncs al moment que es deixa de prendre el suc, els bacteris recuperen la capacitat infectiva.

Un altre repte per als investigadors és trobar la dosi exacta per millorar l’eficàcia del suc, així com el temps de tractament i la manera d’optimitzar els seus efectes a llarg termini, doncs de moment sembla haver-se comprovat la seva efectivitat, però encara queda molt camí per davant per trobar la dosi exacta. L’eficàcia dels nabius està també provada clínicament. En una revisió duta a terme per la Cochrane Library, es van avaluar deu estudis que incloïen més d’1.000 pacients, la gran majoria dones de mitja edat. En tots ells, els resultats assenyalaven que tant el suc de nabius com els comprimits fets a partir de la fruita reduïen la incidència d’infeccions en les dones.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions