Nacions Unides va reclamar ahir als països membres que prenguin mesurades per controlar el comerç il·legal d’òrgans i fomentar la donació. L’organització va fer aquesta crida durant la presentació d’un informe que analitza el fenomen del tràfic d’òrgans, teixits i cèl·lules. El treball ha estat realitzat en conjunt amb el Consell d’Europa i amb la col·laboració de l’Organització espanyola de Trasplantaments.
El document indica que el tràfic d’òrgans podria estar darrere d’entre el 5% i el 10% de tots els trasplantaments renals que es practiquen cada any al món. El comerç il·legal es planteja entre les persones de països rics de l’hemisferi nord que volen saltar-se la llista d’espera del seu país i nacions en vies de desenvolupament. Pakistan, Filipines, Egipte, Sudan, Veneçuela, Paraguai són alguns dels paradisos de l’anomenat «turisme de trasplantament». La majoria són malalts a la recerca d’un ronyó que viatgen per trobar òrgans de donants locals per una xifra que oscil·la entre els 70.000 i els 160.000 dòlars.
A més, la representant del Consell d’Europa, María Ratanen, va assenyalar que la legislació interna de molts països sofreix d’un “buit legal” en aquesta matèria. L’informe recomana incloure com un principi fonamental en totes les legislacions nacionals la prohibició explícita de generar guanys econòmics amb la venda de cossos o òrgans humans. També es demana promoure la donació d’òrgans i dur a terme mesures concretes per facilitar la seva disponibilitat. En aquest sentit, Nacions Unides va posar com a exemple el model espanyol de trasplantament, basat en donacions altruistes.
Espanya és el major donant d’òrgans europeu, amb 33 donacions per cada milió de persones, seguida de Bèlgica, amb 28,2 donacions, i de França, amb 25,3.
Arthur Caplan, responsable del Centre de Bioètica de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units), va atribuir l’èxit del programa espanyol a l’aplicació del principi de la “presumpció de donant”, per la qual tota persona és un donant en potència mentre no expressi el contrari. A més, va destacar l’existència de molts hospitals amb professionals en la matèria.
