Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Neuròlegs de tot el món confien en noves teràpies per al tractament de l’esclerosi, en una trobada a Alemanya

Reconeixen que cada vegada se sap més dels seus mecanismes patològics i de les possibles vies per atallar-los

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 14deSetembrede2009

Les esperances terapèutiques contra l’esclerosi múltiple s’han vist reforçades en el 25 Congrés del Comitè Europeu per al Tractament i la Recerca en Esclerosi Múltiple, celebrat en Düsseldorf (Alemanya). Fa amb prou feines 15 anys, aquesta malaltia neurològica crònica i degenerativa amb prou feines comptava amb tractaments eficaços.

No obstant això, en l’última dècada i mitjana s’han aconseguit diversos avanços: en 1993, el primer interferón beta-1, betaferón; en 1996, l’acetat de glatirámero, que va inaugurar una altra família inmunomoduladora; en 2006, el primer anticòs monoclonal (natalizumab). Ara s’albira una nova època de teràpies orals, va destacar el neuròleg alemany Han-Peter Hartung, president de la citada societat científica i de la trobada.

En ell s’han reunit 4.728 especialistes de 86 països, que han debatut sobre els mecanismes patològics, les possibles vies per atallar-los i els beneficis i riscos de les teràpies disponibles. La neuròloga espanyola Mar Tintoré, de la Unitat d’Esclerosi Múltiple del barceloní Hospital Vall’d Hebron, va indicar que natalizumab ha millorat l’eficàcia dels seus antecessors (fins a un 70%) i ha deixat oberta una possibilitat per abordar nous reptes, com la neurorregeneración.

També la directora mèdica de la companyia Biogen Idec, Olga Sánchez-Soliño, va apuntar que ja s’ha comprovat en models animals que el bloqueig d’una proteïna anomenada lingo-1 amb un anticòs monoclonal específic (Anti-LINGO1) permet regenerar la mielina, la destrucció de la qual està a la base de la patologia. La mielina és la substància grassa que recobreix i protegeix les fibres nervioses del cervell, la medul·la espinal i el nervi òptic.

Símptomes Hartung va citar com a símptomes inicials típics de la malaltia la fatiga constant, la visió borrosa i el dolor en un o els dos ulls, formiguejo i entumecimiento d’extremitats, pèrdua d’equilibri i dificultats cognitives. Per la seva banda, l’expert nord-americà Frederick Munschauer, de la Universitat de Nova York, va afegir que la malaltia, que provoca discapacitat física i disfunció cognitiva, és la principal causa de desocupació i afecta a les activitats quotidianes i relacions familiars i socials. D’aquí la rellevància de les millores clíniques, funcionals i de qualitat de vida aconseguides per natalizumab, va ressaltar Munschauer.

Respecte als efectes secundaris que van aconsellar reservar el fàrmac per a les esclerosis múltiples més agressives i com a teràpia de segona línia després de fallar l’interferón, Tintoré va destacar la importància de la farmacovigilància. En aquest cas, s’ha consensuat amb les autoritats sanitàries espanyoles i europees un programa de seguiment, TYGRIS, que avaluarà cada sis mesos el benefici-risc del tractament. Encara que el perill és seriós (leucoencefalopatía multifocal progressiva, una infecció que destrueix cèl·lules cerebrals), només ha aparegut en 14 de les 20.000 persones que han rebut natalizumab. A més, estudis publicats fa poc suggereixen que el problema podria ser contrarestat amb la detecció i tractament precoços.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions