Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ángel Luis Gato, professor del Departament d’Anatomia i Radiologia de la Universitat de Valladolid

«Les cèl·lules mare del cervell adult generen neurones»

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 06deMaigde2008

Imatge: CONSUMER EROSKI

Regenerar neurones. Aquest és el gran desig de les recerques que desenvolupa l’equip d’Ángel Luis Gato, professor del Departament d’Anatomia i Radiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Valladolid (UVA) i director del Laboratori de Teratologia del Sistema Nerviós Central, pertanyent a l’Institut de Neurociències de Castella i Lleó (INCYL). El seu grup és pioner a Espanya en la recerca de la capacitat del fluid del cervell-espinal dels embrions per a ordenar a les cèl·lules mare del sistema nerviós central que produeixin neurones. El científic compte en aquesta entrevista en quina fase es troba aquesta apassionant línia de recerca.

Vostè investiga la influència del fluid del cervell-espinal embrionari en el comportament de les cèl·lules mares del sistema nerviós central (SNC) i la seva implicació en el procés de regeneració neuronal. Com ho fa?

Els experiments consisteixen a tractar d’activar la regeneració de les neurones. S’ha vist que les cèl·lules mare del cervell adult generen neurones, utilitzant els estímuls embrionaris que hi ha en aquest fluid. Són estímuls embrionaris molt potents que activen la formació de noves neurones en el cervell en poques setmanes.

Quin tipus de models utilitzen per a això?

Utilitzem models experimentals animals, de rosegadors (rata i ratolí) i pollastre.

Les seves observacions, són extrapolables a l’ésser humà?

Això mai es pot saber fins que no es prova. Però, en principi, pensem que molts dels resultats en rosegadors sí que són extrapolables als humans. Em refereixo als resultats que hem vist en el cervell adult dels rosegadors.

Tinc entès que, recentment, han vist que el paper d’aquest fluid cervell-espinal embrionari és més complex del que creien al principi…

Sí, porto treballant en aquesta línia de recerca 22 anys. Al principi, es pensava que aquest fluid no era rellevant en els humans, però després s’ha demostrat, a nivell científic, que té un paper molt important en el desenvolupament del cervell durant el període embrionari. Els seus components o diferents tipus de molècules actuen sobre les cèl·lules mare embrionàries i en diferents adreces: algunes d’aquestes cèl·lules tenen una funció de replicació, unes altres de supervivència i unes altres d’ordenar la formació de noves neurones a partir d’elles.

A partir de quin moment de la vida embrionària és actiu aquest fluid?

«Hi ha cèl·lules indiferenciades capaces de formar neurones i cèl·lules de la glia»Pràcticament en les primeres setmanes de desenvolupament de l’embrió, el sistema nerviós del qual és una espècie de plaquita que es transforma en un tub (tub neural) que tanca aquest líquid dins i aquest comença a ser actiu.

Des que naixem anem perdent neurones. És possible frenar aquesta pèrdua?

Podria ser. Però nosaltres ens inclinem més per regenerar neurones a partir de les cèl·lules mare que hi ha en el cervell, encara que no descartem que una perfecta protecció no indueixi una mort de les cèl·lules i afavoreixi la seva supervivència.

En quina fase es troba, doncs, la via de regeneració neuronal?

La regeneració a partir de les cèl·lules mare es troba en fase de proves inicials. Sembla que no anem desencaminats: les cèl·lules mare responen a la presència del fluid, però per un sistema molt complex.

Però, se sap amb certesa si aquestes cèl·lules tenen la capacitat de regenerar neurones?

Sí, se sap amb certesa que hi ha cèl·lules indiferenciades capaces de formar no sols neurones, sinó també cèl·lules de la glia (que són les cèl·lules de suport). Existeix aquest potencial, però en els humans molt poc i només en determinades àrees. Hem de reunir els coneixements necessaris per a activar o potenciar aquesta diferenciació a partir d’aquestes cèl·lules mare.

A través dels mateixos mecanismes que té el fluid cervell-espinal de l’embrió?

La idea és conèixer els components del fluid que activen les cèl·lules mare i arribar a generar-los de manera artificial per a actuar sobre elles.

L’objectiu imagino que seria tractar les malalties neurodegeneratives?

Sí, podria arribar a tenir utilitat terapèutica en malalties neurodegeneratives. Des de fa uns anys s’ha obert una nova via per a regenerar teixits perduts o danyats. Hi ha molta recerca en aquest sentit. S’estan tractant de buscar els factors que desencadenen el procés de regeneració a partir de les cèl·lules mare que té un organisme, cèl·lules mare en diferents localitzacions i com respectar-les i controlar-les.

Els seus experiments han estat possibles gràcies a una tecnologia especial que permet estudiar estructures de menys de dos mil·límetres. En què consisteix?

No és un equip tecnològic concret, sinó una sèrie de tecnologies que tenim en el laboratori de la universitat i també en l’INCYL. Tenim una sèrie d’instrumental i aparells especials en el laboratori que ens permeten treballar en embriologia i experimentar amb embrions animals molt petits. Per exemple, podem aplicar microinjeccions de nanolitros i manipular les seves petites estructures amb micromanipuladores, gràcies als quals podem reduir els moviments de les mans a menys de dècimes de mil·límetres. Són, per tant, una sèrie de tècniques molt complexes i característiques. A més, els investigadors estan formats en el maneig d’aquestes tècniques

Actualment, en quines línies d’estudi, dins de la seva línia principal de recerca, estan incidint?

Estem treballant en dues línies. Una consisteix a identificar, dins d’aquest fluid, les molècules principals que fan sobreviure, replicar-se o diferenciar-se a les cèl·lules mare. I l’altra línia de recerca és aplicar aquestes molècules al fluid i veure si les cèl·lules mare responen, primer en l’embrió i després en el cervell adult. Estem en fase de recerca orientada, però que encara no és aplicable a humans. És el més pròxima possible i si trobéssim suficient nombre de coneixements, llavors podríem començar a pensar a fer-ho extrapolable. Però insisteixo que encara es troba en fase de recerca en animals.

EQUIP PIONER

Img
Imatge: CONSUMER EROSKI

L’equip d’Ángel Luis Gato va ser el primer d’Espanya a iniciar aquesta línia de recerca sobre la influència del fluid cervell-espinal en les cèl·lules mare i el potencial d’aquestes per a activar la formació de noves neurones. A Espanya, es va sumar a aquesta línia de treball el professor David Bueno, del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, amb el qual Gat coopera des de fa uns vuit anys. Gràcies al suport de Bueno, es va poder realitzar, amb una tècnica d’anàlisi proteómico complex, una anàlisi més profunda del fluid que va permetre identificar les seves molècules proteiques i que ha aportat noves idees a la recerca.

La pionera, en l’àmbit mundial, va anar Mary Desmond i el seu equip de Philadelphia, que va començar a investigar en el fluid cervell-espinal en els anys setanta amb una altra filosofia: buscaven esbrinar com aquest líquid intervenia en el desenvolupament de l’embrió de manera expansiva. Després, en els vuitanta, Gat va iniciar els seus estudis amb el seu particular enfocament i, des de llavors, el seu grup i el de Desmond han mantingut una estreta col·laboració. Més tard, es va adherir també l’equip de Jaleel Miyan, de la Universitat de Manchester.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions