Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ni anorèxia ni bulímia, trastorns atípics

Els trastorns atípics de l'alimentació ja representen el 40% del total de trastorns de la conducta alimentària

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 10deAbrilde2007

Les característiques de l’anorèxia i la bulímia s’han divulgat de forma notable en els mitjans de comunicació en últims anys i, en certa manera, resulten familiars per a la població. Però existeixen altres trastorns de la conducta alimentària, entre els quals figuren els anomenats trastorns de la conducta alimentària no especificats (TECANE), els trastorns per atracón i casos inicials o parcials d’anorèxia i bulímia. Aquests trastorns atípics són menys coneguts i, no obstant això, cada vegada més freqüents.

Els trastorns atípics de l’alimentació signifiquen gairebé la meitat del total de trastorns de la conducta alimentària (TCA). Van començar a diagnosticar-se com a tals a la fi dels anys noranta. Inicialment, dins d’aquesta categoria de «atípics» s’incloïen casos parcials d’anorèxia o bulímia, això és, que no complien tots els criteris per ser una anorèxia nerviosa o bulímia nerviosa pures. «Era un calaix de sastre», fins que en els últims quatre o cinc anys «s’han anat identificat diferents tipus de trastorns entre els atípics», informa Fernando Fernández-Aranda, responsable de la Unitat de Trastorns de l’Alimentació del Departament de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge, de L´l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

Trastorns atípics

Entre els atípics figuren els trastorns per atracón, que han començat a identificar-se millor en els últims cinc anys i que, abans, passaven desapercebuts. S’estima que el 20% de les obesitats són degudes a un trastorn per atracón emmascarat, afirma Fernández-Aranda. Les persones que ho pateixen acudeixen a l’endocrinólogo o a un dietista per seguir una dieta, però fracassen en el seu intent de seguir-la una vegada i una altra i no aconsegueixen baixar de pes.

Mengen més del compte de forma descontrolada. El 25 % d’aquests afectats són homes (mentre que en altres TCA la proporció d’homes afectes és anecdòtica). El trastorn que sofreixen sol ser recurrent i allargar-se en el temps i es manifesta de forma més tardana que altres TCA, a partir dels 30 anys. Els pacients porten entre cinc i sis anys d’evolució quan acudeixen a una consulta psiquiàtrica, però el resultat del tractament sol ser favorable.

Part dels trastorns classificats com a trastorns atípics de l’alimentació són, en realitat, una anorèxia o una bulímia que es detecten en fases molt inicials, després d’un curt període de durada d’entre cinc o vuit mesos. La bona notícia referent a això és que el trastorn es detecta a temps, quan encara no s’ha desenvolupat de forma completa. Així, els pacients amb una anorèxia incipient tenen millor pronòstic, se solen recuperar amb normalitat i guanyen pes.

Els trastorns atípics se solen donar en homes i majors de 30 anys

Els trastorns de la conducta alimentària no especificats, TECANE, són els trastorns atípics puros. Els afectats no compleixen els criteris ni per ser classificats com anoréxicos o bulímicos i, encara que transcorrin quatre o cinc anys des de l’inici del trastorn, sempre mantenen símptomes parcials, però no tots, d’anorèxia o bulímia. Aquests casos són més resistents al tractament.

En alerta

Els símptomes que han d’alertar als familiars o al propi pacient de l’existència d’un d’aquests trastorns són els propis de qualsevol TCA, com pensar a l’excés en l’alimentació invertint molta energia en això, explicar calories, l’inici de discussions familiars i el retraïment social. Segons el parer de Fernández-Aranda, per comprendre els símptomes dels trastorns atípics, primer cal conèixer els propis de l’anorèxia i la bulímia pures. En referència a la primera, explica que l’afectada o afectat té una gran preocupació pel seu pes, per la seva imatge i un gran temor a augmentar de pes.

En ocasions, sofreix amenorrea (deixa de menstruar) a conseqüència de la pèrdua de pes que pugues tan important que el seu índex de massa corporal (IMC) se situï per sota de 17,5, quan el valor normal està entre 20 i 25. Però quan el trastorn és atípic i no compleix tots els criteris per ser una anorèxia pot ocórrer, per exemple, que la pèrdua de pes no sigui tan acusada. La bulímia es caracteritza perquè la persona té la sensació de perdre el control, com en l’anorèxia, sent una gran preocupació per la seva imatge i el seu pes i es dona dos atracones a la setmana com a mínim, seguits d’una conducta compensatòria, com són els vòmits.

Segons aquests criteris, no és una bulímia pura aquella en la qual la pacient es dona un atracón o s’autoprovoca un vòmit al mes. Però si aquesta situació, encara que mensual, no és esporàdica sinó que es repeteix al llarg del temps, llavors s’estaria davant un TECANE. A diferència de la bulímia, el trastorn per atracón es caracteritza per episodis de sobreingesta després dels quals no hi ha una conducta compensatòria, de manera que l’afectat sol ser obès.

Els atracones no són puntuals, sinó que sofreix episodis de manera regular, una vegada a la setmana. Acudeix al menjar com “una vàlvula de fuita, de forma constant i regular”, segons Fernández-Aranda. “Aquests quadres triguen a diagnosticar-se perquè en ser síndromes parcials repercuteixen menys en la vida de les persones i fa que vengen menys motivades a la consulta. Si no nota les conseqüències del TCA, la motivació és inferior”, afegeix. Com a conseqüència, aquests casos, excepte anorèxies i bulímies que es detecten molt abans, es tracten més tard i la seva resolució no és tan favorable.

TRACTAMENT

Img psico1
Les tècniques per tractar els TCA són les mateixes que s’utilitzen per tractar l’anorèxia i la bulímia. Entre elles figura la psicoterapia d’enfocament cognitiu-conductual, que consisteix que les persones afectades sàpiguen en quines situacions es dispara la seva conducta descontrolada amb el menjar i com afrontar-les. També es treballa amb aspectes motivacionals i pautes d’alimentació. Els primers treballs suggereixen que les teràpies per a anorèxia i bulímia pures també funcionen per tractar els trastorns atípics.

En un recent estudi comparatiu, efectuat pel Departament de Psiquiatria de Bellvitge, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Carolina del Nord, en el qual es va tractar amb el mateix mètode psicoeducativo a 78 pacients dones de les quals 39 tenien un trastorn bulímico complet i altres 39 tenien un trastorn en el llindar de la bulímia, no es van observar diferències significatives en els resultats. Es van abstenir d’un atracón i de vomitar tot seguit el 33, 3% de les bulímicas i el 35,2% de les dones amb un trastorn en el llindar de la bulímia.

Els grups de psicoterapia que es formen per tractar els TCA i els TECANE són homogenis, puntualitza Fernández-Aranda. Així, els pacients de bulímia -molt similar al trastorn per atracón, amb l’excepció que a aquest no li segueix una conducta purgativa- no es barregen amb altres afectats. Això es deu al fet que els primers tenen una por atroç a augmentar de pes i, per tant, resulta contraproduent barrejar-los amb els segons, que poden tenir una obesitat important (poden pesar més de 90 Kg.).

Una altra raó per no barrejar en els grups als pacients amb diferents TCA és que els estudis relatius als TECANE són escassos en la literatura mèdica i fins que es conegui la veritable eficàcia dels tractaments, els especialistes han considerat oportú tractar-los en grups específics. “El tractament és ambulatori. L’adequat és que el pacient afronti el problema ‘in situ’. I no ho és aïllar-ho per tractar-ho, perquè després es trobarà el mateix problema”, diu Fernández-Aranda. No obstant això, l’equip mèdic que tracta el TCA ha de seguir-ho per valorar si l’afectat ha d’acudir a un hospital de dia.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions