Alguns nens deixen de parlar en determinades situacions a pesar que, en general, no tenen problemes per utilitzar el llenguatge oral i comprenen a la perfecció quan se’ls parla. Els experts consideren que la causa principal es deu a un excés d’ansietat del nen davant algunes situacions socials. En aquest article s’exposa quan l’ansietat pot provocar mutisme en els nens i quins són les pautes a seguir per a progenitors i cuidadors davant aquest trastorn. També s’explica que la millor opció de tractament és la teràpia cognitiu-conductual, sense oblidar que la implicació de tot l’entorn cuidador i del personal educatiu.
La característica fonamental del trastorn denominat mutisme selectiu és que un nen que ha adquirit el llenguatge oral, i que en general ho empra de manera correcta, se sent incapaç de parlar en situacions socials en les quals seria esperable. Aquesta absència de parla, a més, interfereix de forma negativa en la seva vida social o en el seu rendiment escolar. En les situacions en les quals es bloqueja, el nen comprèn el que se li diu i, fins i tot, pot assentir o negar amb el cap. Però no parla.
Els afectats dominen el llenguatge oral i no tenen problemes a parlar quan es troben en ambients socials on se senten segurs. D’aquesta manera, és habitual que l’afectat per mutisme selectiu parli amb normalitat a la seva casa, però es bloquegi en el context escolar, amb els seus companys. És un trastorn poc freqüent i sovint s’inicia abans dels cinc anys d’edat. Alguns estudis assenyalen que afecta més als homes.
No parlar per excés d’ansietat
És habitual que l’afectat per mutisme selectiu parli amb normalitat a la seva casa, però es bloquegi en el context escolarEncara que no es pot determinar amb seguretat quin és la causa d’aquest trastorn, la majoria dels experts coincideixen a assenyalar que és probable que sigui un excés d’ansietat. Quan alguns nens tenen ansietat, vocalitzen malament o parlen molt més de pressa del normal. Però en el cas del mutisme selectiu, ocorre tot el contrari: es bloquegen. Molts afectats també sofreixen fòbia social, que es caracteritza per la por o la vergonya a sofrir algun tipus d’humiliació en situacions socials.
En general, acostumen a ser nens molt sensibles, introvertits, ansiosos o perfeccionistes. A més de la tendència a sofrir ansietat, altres factors estresantes poden afavorir el seu desenvolupament, com el divorci o la separació dels progenitors, la defunció d’un d’ells o un canvi de residència. Sobreproteger al petit, reduir la seva vida social o acomodar-se a la seva mudesa i fer d’intèrpret dels seus silencis són aspectes que contribueixen a agreujar el trastorn i mantenir-ho en el temps.
Nens amb mutisme selectiu, què fer?
És fonamental implicar als progenitors i altres cuidadors de l’afectat en el seu tractament. Algunes de les pautes que aquests han de seguir són les següents:
- No sobreprotegerle.
- Eliminar o reduir totes les possibles fonts d’estrès: discussions a casa, excessiva pressió perquè millori el seu rendiment acadèmic, excessives activitats extraescolars, etc.
- Totes les accions que contribueixin al fet que guanyi seguretat personal són benvingudes: atorgar-li cada vegada més responsabilitats en les tasques domèstiques i no estalviar reforços positius quan les realitzi o encarregar-li la cura d’un animal domèstic.
- És essencial que el nen no se senti pressionat per parlar en les situacions en les quals es bloqueja, ja que l’ansietat és la causa que deixi de parlar.
- Si ocorre en el col·legi, quan el nen està amb els seus companys, pot ser una bona idea convidar-los a casa, on és més probable que se senti més segur.
Tractament del mutisme selectiu
La teràpia cognitiu-conductual s’empra amb freqüència per abordar aquest trastorn. Una pràctica habitual és la coneguda “tècnica de maneig de la contingència”, que consisteix a reforçar de forma positiva al nen quan parla i no reforçar-ho quan no parla. Solament s’empra algun tipus de psicofármaco quan l’especialista considera que és necessari per tractar els símptomes ansiosos o depressius. ja que molts nens sofreixen mutisme selectiu en situacions escolars, és de vital importància la col·laboració activa del personal educatiu perquè creu les condicions que afavoreixen la comunicació.
Segons la Societat Espanyola de Psiquiatria, la teràpia cognitiu-conductual és una manera d’entendre com pensa un de si mateix, d’uns altres i de l’entorn, i com el que un fa afecta als seus pensaments i sentiments. Aquesta teràpia pot ajudar a canviar la manera en què un pensa i com actua, i això, ajudar a sentir-se millor. A més, se centra en les dificultats del ?aquí i ara?, en comptes de buscar les causa de l’angoixa en el passat.
Abans d’arribar a la conclusió que un nen que no parla en determinades situacions socials sofreix mutisme selectiu, és necessari descartar que l’absència de parla es degui a altres problemes, com a trastorn del llenguatge o de la veu, lesió cerebral o sordera profunda, que explicarien la seva incapacitat per comunicar-se. A més, cal prestar especial atenció al fet que el mutisme sigui veritablement selectiu, ja que en algunes afeccions greus del desenvolupament, com l’autisme, els nens perden a poc a poc la capacitat de parlar.
