Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Només la meitat dels malalts d’esquizofrènia diagnosticats a Espanya rep tractament

Els especialistes aposten per programes que combinin fàrmacs i psicoterapia

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 14deJunyde2006

A Espanya hi ha 440.000 malalts d’esquizofrènia o altres psicosis, dels quals el 85% està diagnosticat, però només el 50% rep tractament, hagut de sobretot al retard mitjà de tres anys a iniciar-ho. Així ho van assenyalar ahir els promotors del 15 Congrés Internacional per la Psicoterapia de l’Esquizofrènia i altres Psicosis, que reuneix a Madrid a 1.500 professionals sanitaris, treballadors socials i membres d’associacions de familiars.

Aquests experts van destacar la necessitat de programes integrats de tractament que combinin fàrmacs i psicoterapia, que s’han demostrat molt més eficaços: només recau el 15%, enfront del 30% que ho fa, fins i tot prenent la seva medicació, al cap d’un any d’abordatge exclusivament farmacològic. Així mateix, van posar l’accent en la importància de la intervenció precoç, que facilita la implicació del propi malalt, augmenta les possibilitats d’èxit terapèutic i, com va subratllar el president de la Societat per la Psicoterapia de l’Esquizofrènia de Noruega, Jan Olav Johannessen, “redueix en un 50% els intents de suïcidi”.

Reduir l’estrès

Johannessen va advocar per altres tipus de tractament com les teràpies psicològica i les basades en l’art o el teatre. “La part més important del tractament és reduir l’estrès del pacient, i després personalitzar-ho, perquè el que val per a una persona no val per a una altra, i tampoc és el mateix tractar un primer episodi que un cas crònic”, va recalcar.

A aquest especialista el que més li preocupa és la “durada de psicosi sense tractar”, que mesura el període entre el primer episodi i el començament de la teràpia. A Espanya, va remarcar, és de tres a quatre anys, un retard que farà “molt més difícil un tractament eficaç; si es fa al principi, és més fàcil que el pacient participi”.

La intervenció precoç reduiria a la meitat els casos de suïcidi, segons els especialistes

“Com més tard arriba l’ajuda, pitjor és el pronòstic”, va dir, per la seva banda, Manuel González de Chávez, president de l’ISPS-2006. Aquest psiquiatre troba a faltar un sistema com el finlandès, dirigit a la prevenció ja des de la família i l’escola. “A Espanya això no existeix -va reconèixer-, i arriben per les urgències hospitalàries, quan porten dos o tres anys vivint experiències psicóticas, sense anar al metge i amb reticències familiars a reconèixer-ho”.

Entendre les experiències psicóticas

Cada any es detecten 75.000 nous casos. Però també abunden els arguments positius. El psicòleg espanyol Juan Carlos Frare, membre del Comitè Organitzador del congrés, va recalcar que “amb psicoterapia, els pacients necessiten prendre dosis menors, les seves recaigudes són més breus i menys profundes i aprenen a prevenir-les” en comprendre el seu estrès i notar que s’apropa una crisi.

La clau, segons el parer del psiquiatre i president d’aquest ISPS-2006, Manuel González de Chávez, està en què aquella teràpia complementària permet al malalt “entendre les seves experiències psicóticas” i comprendre “per què ha de prendre la seva medicació”, la qual cosa li porta “a establir relacions terapèutiques amb els professionals de salut mental i recórrer aviat a ells” en cas de necessitat.

Els defensors del tractament integrat defensen, a més, la seva rendibilitat econòmica i social. El cost assistencial de l’esquizofrènia a Espanya s’estima en l’1,9% del pressupost sanitari, i Frare va xifrar en el 0,6% del producte interior brut (5.000 milions d’euros) la despesa total anual, incloses medicines, atenció mèdica i pèrdua de productivitat. “El 90% del pressupost es gasta en fàrmacs i només el 10% en psicoterapia”, es va lamentar González, mentre Frare reblava que aquesta última “no és més cara”, perquè gràcies a ella “els pacients necessiten menys fàrmacs i es reintegren abans” a la vida quotidiana.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions