Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Només un terç dels grans hospitals espanyols disposa d’atenció específica per a ancians

Un estudi de la Societat Espanyola de Geriatria constata la falta d'unitats geriàtriques al país

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 12deNovembrede2003

Només un terç dels centres hospitalaris espanyols amb més de cent llits disposa d’atenció específica per als més majors, segons un estudi realitzat per la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) donat a conèixer ahir. Per comunitats, La Rioja i Catalunya són les de major cobertura geriàtrica hospitalària, mentre que Cantàbria i País Basc no disposen de cap recurs específic en els seus principals hospitals.

Dels 216 grans hospitals analitzats per la SEGG en tota Espanya -d’un total de 798, inclosos els de menys de cent llits i els de crònics i llarga estada-, només 70, el 32%, disposen d’assistència geriàtrica o algun recurs específic per al pacient major ingressat per malaltia aguda. D’aquests centres, 21 compten amb unitats geriàtriques completes; els altres ofereixen cobertura incompleta. Els 146 restants manquen per complet d’aquest servei.

Com en altres prestacions sanitàries, les diferències autonòmiques són molt cridaneres. D’acord amb les dades de la SEGG, tots els grans hospitals de La Rioja compten amb unitats especialitzades en geriatria. A Catalunya, el 77% dels centres de més de cent llits disposa d’atenció específica per als més majors, encara que només existeixen cinc Unitats Geriàtriques d’Aguts (UGA) en aquesta comunitat. Li segueixen Madrid (54%) i Castella-la Manxa (50%).

Un segon grup de comunitats presenta una cobertura intermèdia, entre el 25 i el 50%, com Castella i Lleó, Canàries, Aragó, Galícia i Múrcia. Amb atenció geriàtrica hospitalària baixa, menor del 25%, estan Navarresa, Comunitat Valenciana, Balears, Extremadura, Astúries i Andalusia. Mancats per complet de serveis especialitzats: Cantàbria, País Basc, Ceuta i Melilla.

Cura incompleta

L’absència d’unitats geriàtriques no significa desatenció dels pacients majors als hospitals que manquen d’elles, però sí una cura incompleta de malalts d’especials característiques, segons el parer de la SEGG. El seu president, Isidoro Ruipérez, indica que sovint ocorre que un ancià de més de 80 anys arriba a un hospital amb pulmonía, o un maluc trencat, i surt d’allí curat però en cadira de rodes, “més dependent del que va entrar”. “L’edat no és una malaltia, però a edats avançades qualsevol malaltia aguda és d’alt risc de pèrdua d’independència si no hi ha un maneig adequat d’aquests malalts, els més fràgils”, explica.

La SEGG recomana la progressiva dotació de tots els grans hospitals d’unitats i serveis d’atenció geriàtrica especialitzats. “Els 800 especialistes titulats que hi ha a Espanya, més les noves promocions -uns 50 nous a l’any- donarien per a implantar aquestes prestacions de manera gradual”, afirma Ruipérez. “Al costat de nous mitjans econòmics materials, cap també la reconversió dels ja existents”, agrega.

Qualitat de vida

Informes del Parlament Europeu, en línia amb la II Assemblea Mundial de l’Envelliment, indiquen com a objectiu primordial de l’assistència sanitària i de l’atenció a les persones majors, l’aconseguir una bona qualitat de vida amb una elevada autosuficiència, basant-se en la prevenció de la dependència. Aquestes estratègies abastarien tant l’atenció primària com l’hospitalària.

Nombrosos estudis demostren l’eficàcia de les UGA en l’atenció a les persones majors, millorant la seva situació funcional, disminuint la mortalitat i l’alta a residència, amb cost igual o menor en termes econòmics que una unitat d’hospitalització clàssica.

Fa 20 anys només existia una única UGA a Espanya reconeguda com a tal, i avui ja existeixen 21. Al Regne Unit hi ha més de 275, i a Alemanya 89.

En els informes presentats al Parlament Europeu sobre “l’assistència sanitària i les cures de llarga durada per a les persones d’edat avançada”, el principal repte en assistència sanitària que estableix el Govern espanyol és el de la “coordinació del sistema sanitari per a assegurar la cohesió territorial i funcional”, ja que, des de l’1 de gener de 2002, es troben transferides les competències a les comunitats autònomes.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions