Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nova informació sobre la sida

A pesar que el nombre de nous casos va descendir gairebé un 17% en 2007, Espanya és un dels països amb major incidència a Europa occidental
Per Teresa Romanillos 13 de març de 2009
Img diversidad
Imagen: J RAWLS

Amb motiu de la celebració del passat Dia Mundial de la Sida, la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica va remarcar la importància de realitzar la prova del VIH a totes les persones que hagin mantingut relacions sexuals sense protecció. Els experts van recordar la importància de la detecció precoç de la infecció en les fases en les quals el sistema immunitari encara no es troba afectat. Segons les últimes dades disponibles, en un 38,2% dels casos es detecta massa tarda. Aquest retard és especialment preocupant en el grup de persones heterosexuals i, sobretot, en els majors de 55 anys.

La sida és una veritable pandèmia que ha causat la mort a més de 25 milions de persones. Actualment es considera que hi ha uns 40 milions d’infectats a tot el món. El contagi per transmissió sexual és el més freqüent: segons les dades disponibles, set de cada 10 noves infeccions es van adquirir per aquesta via. Entre els homes, el 48% dels casos es van deure a transmissió homosexual o bisexual i el 24% només heterosexual, mentre que en les dones el 74% de les infeccions va obeir a transmissió heterosexual.

Troballes sobre els mecanismes del contagi

És determinant la detecció dels contagis de forma prematura i iniciar el tractament en les seves etapes menys agressives

La constatació que el virus del VIH és capaç de travessar l’epiteli genital femení és una troballa recent i rellevant. Fins ara es considerava que la mucosa normal del tracte genital femení era una barrera que impedia que el virus de la sida pogués penetrar en l’organisme. Es creia que perquè el virus entrés era necessari que la dona tingués lesions en l’epiteli genital com les causades pel virus de l’herpes o per altres malalties de transmissió sexual.

Investigadors de les universitats Northwestern (Chicago, EUA) han aconseguit demostrar com penetra el virus, marcant partícules virals de VIH amb marques fotoactivas fluorescents i cultius de teixit humà -obtingut durant histerectomías- i teixits de micos “Macacus rhesus”. Així s’ha constatat per primera vegada com el virus penetra a través de l’epiteli del tracte genital femení de forma molt ràpida. En tan sols quatre hores, el virus aconsegueix penetrar a una profunditat similar a l’ample d’un cabell on pot localitzar cèl·lules del sistema immune a les quals infecta, propagant-se a tot l’organisme. Est és una troballa important que remarca encara més la importància de l’ús del preservatiu com a mesura preventiva.

A la recerca d’una vacuna eficaç

La cerca d’una forma efectiva de frenar la pandèmia de la sida és una història de petits fracassos. Aconseguir una vacuna eficaç és un dels majors reptes i al moment actual s’estan desenvolupant diversos assajos clínics que encara no han aportat resultats satisfactoris. En aquesta línia, investigadors espanyols han iniciat recentment un assaig clínic amb una vacuna contra la sida. La vacuna està basada en el subtipo de VIH més freqüent, del que s’extreuen quatre antígens amb la idea que puguin activar cèl·lules del sistema immunològic perquè es trobin preparades davant un eventual contacte, amb la finalitat d’impedir el desenvolupament de la malaltia.

Per introduir aquests antígens es necessita un vehicle que, en aquest cas, es tracta del virus modificat d’Ankara, incapaç de multiplicar-se en les cèl·lules humanes. Aquest és una versió modificada del virus emprat com a vacuna en l’erradicació de la verola. S’ha arribat a aquesta fase de la recerca després de dos anys de proves en el laboratori i altres dos més en ratolins i en primats. En aquests animals, als quals es va posar en contacte amb el virus després d’administrar la vacuna, ja ha provat la seva eficàcia i la seva seguretat.

Ara ha arribat el moment de corroborar aquests resultats en humans. Aquesta vegada, són 30 voluntaris sans amb baix risc de ser infectats. Es tracta d’un procés que consta de tres fases amb una durada aproximada de deu anys. En la primera fase, els voluntaris rebran una primera dosi de vacuna i, posteriorment, un record al mes i als quatre mesos. Durant aquest període es realitzaran anàlisi per comprovar els nivells de les defenses generades i el seguiment serà d’un any per comprovar la durabilitat de la resposta a la vacuna.

Si la resposta és satisfactòria, en futurs assajos es comprovarà si són eficaços en la lluita de l’organisme enfront del VIH. En la recerca participen el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC, l’Hospital Gregorio Marañón, de Madrid, i l’Hospital Clínic, de Barcelona. Un dels principals problemes que dificulta la troballa d’una vacuna eficaç és la gran diversitat de la seqüència del virus, la qual cosa dificulta el trobar una vacuna que serveixi per a tots els casos. Una altra de les dificultats radica que el VIH ataca precisament a les cèl·lules encarregades que organitzar les defenses de l’organisme i, a més, ho fa de forma molt ràpida, infectant cèl·lules a les quals resulta impossible que les vacunes arribin.

SIDA: EN PRETÈRIT I EN FUTUR

ImgImagen: WikimediaEn un primer moment es creia que els primers casos d’infecció pel virus de la sida en humans havien tingut lloc en la dècada de 1930, però un nou estudi publicat en la revista “Nature” demostra que la malaltia va poder haver saltat dels simis als humans molt abans. El virus de la immunodeficiència humana (VIH) causant de la sida va ser descobert en 1983. El seu origen ha portat a controvèrsies des de llavors i ha estat l’eix central d’una recerca realitzada per un equip de científics de la Universitat d’Arizona (EUA), que han desvetllat que el contagi va poder haver tingut lloc entre 1884 i 1924.

Aquestes dates han estat obtingudes després de diverses recerques en les quals s’han analitzat mostres de sang de diversos afectats d’Àfrica Central i després s’han comparat aquestes mostres amb altres de sang de simis infectats per la versió del virus en els micos (SIV). Aquestes noves dades revelen que, possiblement, el virus va ser contret per primera vegada a la fi del segle XIX però que no es va convertir en una autèntica epidèmia fins a 70 anys després.

Pel que fa al futur de la malaltia, un model matemàtic creat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que dins de 10 anys es podia haver reduït el contagi de la sida només a un cas entre 1.000 habitants en tot el planeta. El criteri per poder erradicar la malaltia en gairebé la seva totalitat seria proporcionar a la població mecanismes per a la realització de controls anuals, sobretot en els joves majors de 15 anys, per poder així detectar els contagis de forma prematura i poder començar el tractament de la malaltia en les seves etapes menys agressives.

Tal com explica Reuben Granich, del Departament del VIH de l’OMS, “si s’aconseguís l’accés universal a les proves i el tractament, en qüestió d’una dècada es passaria d’una epidèmia endèmica a una en fase d’eliminació, en la qual quedaria concentrada en unes poques poblacions de risc. La incidència del virus, gràcies a aquestes mesures, cauria un 95%”. Un dels principals inconvenients per a la implantació d’aquestes mesures seria l’elevat cost econòmic que suposaria. Es calcula que perquè hi hagués un accés a nivell mundial als diferents recursos proposats per l’OMS en 2015, es requeriria un finançament de 41.000 milions de dòlars.