Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Noves dades sobre la impotència

La freqüència de les relacions sexuals determina la probabilitat de patir disfunció eréctil, segons un estudi
Per Teresa Romanillos 21 de juliol de 2008
Img hombre preocupado

La disfunció eréctil, popularment coneguda com a impotència, és un problema freqüent que sovint no es valora de forma adequada. Aquest trastorn té un impacte negatiu en la qualitat de vida de les persones afectades que, amb freqüència, la viuen en silenci, no transmeten el problema als professionals i desconfien de l’eficàcia dels fàrmacs utilitzats en el seu tractament. Ara, un estudi aporta noves dades en assenyalar a la pròpia activitat sexual com a preservadora de la funció eréctil.

Imagen: Alejandra Mavroski

Tenir relacions sexuals amb regularitat té un efecte protector enfront del desenvolupament de disfunció eréctil (DE) en els homes amb edats compreses entre els 55 i 75 anys. Així conclou una recerca efectuada a la Universitat de Tampere, Finlàndia, sobre una mostra de 989 homes, als quals es va realitzar un seguiment al llarg de cinc anys. Per a l’estudi es van excloure aquells subjectes que presentaven DE L’inici de l’estudi.

Els resultats indiquen que els homes que mantenien relacions sexuals menys d’una vegada per setmana registraven el doble de probabilitats de desenvolupar D’en els següents cinc anys, en comparació dels quals ho feien almenys una vegada a la setmana. I quan es comparaven amb els quals practicaven el sexe tres o més vegades per setmana, el risc era gairebé quatre vegades major. L’estudi, liderat per Juha Koskimaki, ha estat publicat en la revista “American Journal of Medicine”.

Factors determinants

A més de l’edat, es contemplen altres elements com la presència de malalties -la diabetis-, que poden provocar DE. En l’estudi es van tenir en compte aquests elements a fi que no esbiaixessin els resultats i, una vegada tinguts en consideració, la freqüència de l’activitat sexual va seguir sent un factor determinant. Segons els autors, aquest benefici podria explicar-se a través d’un efecte de l’activitat sobre els gots sanguinis del penis. Probablement, l’activitat sexual ajudaria als homes a preservar la seva funció eréctil, igual que l’exercici ens manté en forma.

La disfunció eréctil està considerada un marcador d’alteració vascular generalitzada

La d’és la incapacitat d’aconseguir i mantenir una erecció suficient que permeti una relació sexual satisfactòria. És un problema freqüent que augmenta amb l’edat. L’estudi “Massachusetts Male Aging Study” (MMAS), efectuat entre 1.709 homes sans, va trobar una prevalença de disfunció erectil del 40% en homes de més de 40 anys i del 70% en els majors de 70 anys (el 17% lleu, el 25% moderada i DE completa en aproximadament el 10%). Un altre estudi efectuat a Espanya va constatar que el 12% dels espanyols entre 25 i 70 anys presenten disfunció eréctil.

Nombrosos factors poden alterar els mecanismes fisiològics de l’erecció. El 80% dels casos de DE so deguts a una causa orgànica, i la més freqüent és la malaltia vascular, seguida dels problemes neurològics i hormonals. El 20% restant són de causa psicològica, encara que en molts casos tots dos factors estan implicats. Fins fa poc es considerava que aquest trastorn formava part del procés natural d’envelliment i s’acceptava com a tal.

La disfunció, indicador de salut

En els últims anys, aquest concepte ha anat canviant. L’aparició d’estudis que relacionen la d’amb afectació vascular sistèmica ha provocat que la hi consideri un marcador d’alteració vascular generalitzada. L’erecció és un procés neurovascular en el qual els gots sanguinis del penis juguen un paper important. Així, pacients fumadors, amb malaltia coronària, diabetis o hipertensió, tenen una major taxa d’impotència.

Amb aquesta premissa és lògic pensar que, en certs casos, la de no és només un problema local sinó que pot ser el senyal que alerti de malaltia vascular en altres localitzacions. Això significa que en tot subjecte amb DE deu avaluar-se el risc cardiovascular i, una vegada establert, prendre les mesures apropiades. La de té un impacte negatiu en la qualitat de vida de les persones afectades que sovint la viuen com un tema tabú, i que no transmeten el problema al professional sanitari per diversos motius: per incomoditat i per temor que els medicaments disponibles per al tractament puguin tenir conseqüències cardíaques desfavorables.

Consultar aquest problema amb un especialista pot ser important per detectar si hi ha un risc cardiovascular afegit que convé avaluar. Així mateix, també és important conèixer que el tractament farmacològic per millorar la disfunció eréctil resulta eficaç i segur quan se segueixen les seves indicacions de forma correcta.

TERÀPIA GÈNICA PER A la DISFUNCIÓ

Dos estudis presentats recentment en la reunió anual de l’American Urological Association a Orlando, Florida (EUA), avaluen l’eficàcia d’un nou tractament per a la disfunció eréctil. L’eix central de la recerca és la teràpia amb un gen anomenat Maxi-K, relacionat amb els problemes d’erecció. En els dos estudis s’ha utilitzat un mètode conegut com a transformació, que consisteix en l’alteració genètica d’una cèl·lula mitjançant la incorporació i expressió de material genètic extern (ADN).

El primer estudi va consistir en la injecció d’aquest gen en els penis d’11 pacients de disfunció eréctil que no havien tingut èxit amb altres tractaments, inclòs el sildenafilo (Viagra ®). Els resultats van mostrar que la transferència genètica tenia efectes favorables per als pacients que van tenir una funció sexual normal durant sis mesos, encara que després van tornar al seu estat previ. Es calcula que dues dosis a l’any serien suficients perquè la majoria dels homes mantingués una funció sexual normal.

Segons Arnold Melman, investigador principal de l’estudi i professor del Col·legi de medicina Albert Einstein de Nova York, EUA, “la tecnologia de transferència genètica té el potencial de millorar a llarg termini la disfunció eréctil, millorança que no es té amb els fàrmacs, que només actuen puntualment”. Durant els dos anys de tractament, cap dels pacients va informar sobre efecte secundari advers, per la qual cosa es considera que la teràpia és segura.

El segon estudi ha estat realitzat amb quatre micos, els qui van anar prèviament alimentats amb una dieta rica en greix per reduir el seu apetit sexual. Seguidament se’ls va subministrar el gen Maxi-K i es va estudiar el seu comportament. Els investigadors van observar que el nombre d’ereccions parcials i completes va augmentar en cinc vegades de la mateixa manera que va augmentar també la freqüència d’ejaculacions. La teràpia també va modificar positivament el seu comportament, fent-los més sociables i més comunicatius amb les femelles.