Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Noves formes de radioteràpia contra el càncer

El bombardeig dels tumors amb feixos de protons i de ions s'introdueix en l'àmbit clínic a Europa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 27deDesembrede2007
Img electron listado

Un percentatge significatiu dels pacients de càncer es pot beneficiar de l’hadronterapia, la radioteràpia amb partícules diferents dels rajos X, que compta amb diversos projectes a punt de començar a funcionar en alguns països europeus. Per d’aquí a uns anys, els experts auguren que el tractament amb protons i ions de carboni resultaran més beneficiosos en alguns tipus de tumors.

ImgImagen: Heidelberg University

La radioteràpia és una forma de tractament de molts tipus de càncer molt aplicada als països desenvolupats. Els pacients reben fotons d’alta energia, denominats rajos X, que destrueixen les cèl·lules canceroses en instal·lacions dedicades a aquesta teràpia dins dels hospitals. Dins de pocs anys, per 2010, els experts pronostiquen que a aquestes instal·lacions s’afegiran altres més espectaculars: acceleradors de partícules que produiran protons i ions de carboni, partícules que s’ha demostrat que resulten més eficaces que els rajos X en determinats tipus de tumors.

De les dades experimentals obtingudes a través del tractament de centenars de pacients, sobretot, d’Alemanya i Japó, en els últims 10 anys es dedueix que els ions de carboni són adequats per controlar els tumors de creixement lent, que precisament són els resistents als fotons (rajos X) i els protons, expliquen Ugo Amaldi i Gerhard Kraft, físics promotors de l’hadronterapia a Europa. La teràpia de protons és, no obstant això, la més adequada per a tumors propers a òrgans de risc que no poden ser irradiats.

Feixos d’hadrons

Enlight reuneix a institucions de 20 països, entre ells Espanya, que a partir de 2008 iniciaran un nou projecte de recerca

Els estudis detallats de pacients potencials indiquen que el 1% dels pacients tractats amb rajos X hauria de ser atès amb protons. Un altre 11% s’afavoriria del tractament amb protons, però falten estudis encara per quantificar detalladament aquest benefici. A més, gairebé el 3% dels pacients sotmesos a rajos X es beneficiaria de la teràpia de ions de carboni. «En conjunt, els feixos d’hadrons suposarien un millor tractament pel 15% dels gairebé 20.000 pacients per cada 10 milions d’habitants tractats amb la radiació convencional», afirmen els físics citats en un article que publica ‘Vèrtexs’, la revista de l’organisme públic de recerca espanyol Ciemat.

Àustria, França, Alemanya i Itàlia són els països europeus en els quals s’estan construint ja centres d’hadronterapia, com se’ls denomina, per al tractament del càncer. Però no són els únics països interessats. La xarxa europea Enlight (European Network for Light Ió Therapy o Xarxa Europea per a la Teràpia amb Ions Lleugers) reuneix, en la seva segona fase, a institucions de 20 països, entre els quals es troba Espanya, que a partir de 2008 iniciaran un nou projecte de recerca dins del VII Programa Marco de R+D europeu.

Per part espanyola, a més d’institucions científiques com el propi Ciemat, participen en el projecte centres clínics, com l’Hospital General de Catalunya i l’Hospital La Fe de València, interessats en l’aplicació propera d’aquesta nova teràpia.

Grandària i cost elevat

Un obstacle per a la seva popularització és l’elevat cost i grandària de les instal·lacions necessàries. A Europa el centre més avançat és el Centre de Teràpia de Ions d’Heidelberg (HIT), que està començant el tractament de pacients. Construït per Siemens Medical Systems, consta d’un sincrotrón (un anell accelerador de partícules) que subministra els feixos de partícules (dues horitzontals i el primer pòrtic giratori que es construeix al món). Les lliteres sobre les quals s’instal·len els pacients per sotmetre’s a la radiació van muntades sobre braços.

A Itàlia es construeix en Pave una instal·lació similar que començarà a funcionar a la tardor de 2008. També s’ha aprovat la construcció d’altres dos centres similars, el primer a Àustria (projecte MedAustron), amb una inversió de 120 milions d’euros, i el segon a França (projecte Lió Etoile). A Suècia estan en projecte dos centres, un a Estocolm per a ions de carboni i un altre en Uppsala per a protons.

La iniciativa privada s’ha unit a Alemanya a aquests plans, en la seva major part públics. Una cadena de 40 hospitals alemanys ha encarregat una instal·lació d’hadronterapia, que s’està construint en Marburgo, que ha de funcionar per 2010, data en la qual s’espera que aquesta noves formes de radioteràpia s’hagin consolidat en la clínica europea.

DE LA FÍSICA A la MEDICINA

ImgImagen: Miroslav Kostic
La idea d’hadronterapia es remunta a 1946, quan Robert Wilson, físic i fundador del conegut centro d’acceleradors Fermilab, a EUA, va proposar la utilització de ions per al tractament del càncer. Gairebé 10 anys després van ser tractats els primers 30 pacients amb protons en el Laboratori Lawrence Berkeley. A la fi dels anys seixanta es van realitzar estudis pioners d’aquesta tècnica en el Laboratori Europeu de Física Nuclear (CERN) al costat de Ginebra i, a partir dels anys noranta, el físic italià Ugo Amaldi va començar una vigorosa campanya per desenvolupar nous acceleradors per produir protons i ions, com a centres de tractament mèdic.

En 1999, el CERN, l’organisme GSI d’Alemanya, el MedAustron d’Àustria, Onkologie 2000 en la República Txeca i la fundació Teràpia amb Radiazioni Hadroniche (TERA) a Itàlia es van unir per dissenyar un sincrotrón de ions optimitzat per a aplicacions mèdiques. La teràpia amb protons ha trigat molt a desenganxar però ja s’aplica a EUA, Japó i alguns països europeus.

Des de 1946, s’han tractat 50.000 pacients amb tumors de cap i coll amb bons resultats, en les poques desenes de centres existents al món i, en l’actualitat, cinc empreses ofereixen centres ‘clau en mà’. La teràpia amb ions de carboni va més retardada i és ara, després d’anys de recerca i 3.000 pacients tractats de manera experimental, quan s’aproxima la seva aplicació clínica. S’espera que uns 30.000 pacients anuals afectats sobretot per càncer de pàncrees i de pell es beneficiïn d’elles.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions