Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Novetats en l’administració d’insulina

Un sensor que mesura la glucosa, juntament amb un petit dispositiu que injecta insulina, són avanços que milloren la qualitat de vida dels pacients diabètics

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Diumenge, 29deMaigde2011
Img insulina Imatge: leafbug

La diabetis de tipus 1 representa un 10% de totes les formes de diabetis. Les persones afectades necessiten insulina, des del primer moment, perquè el seu organisme no la produeix. En el 90% dels casos aconsegueixen un bon control dels seus nivells de glucosa (sucre) en sang mitjançant la injecció d’aquesta hormona amb un dispositiu a manera de bolígraf. A més, en l’actualitat, els qui no aconsegueixen controlar-la de manera adequada, poden combinar un mecanisme d’infusió d’insulina amb un sensor, mentre s’investiguen noves solucions terapèutiques, com el pàncrees artificial o l’obtenció de cèl·lules secretores a partir de cèl·lules mare.

La diabetis mellitus tipus 1

/imgs/2011/05/insulina1.jpgLa diabetis mellitus de tipus 1 afecta a entre el 0,1% i el 0,2% de la població. En l’actualitat, representa el 10% de tots els casos de diabetis. De manera tradicional, aquest tipus de diabetis s’ha associat amb el fet de ser nen, adolescent o jove, una relació que només es compleix en la meitat dels casos, ja que el 50% dels diagnòstics de diabetis de tipus 1 es detecten abans dels 15 anys i l’altra meitat, a partir d’aquesta edat. En aquesta última meitat, el 25% dels casos es desenvolupen en l’etapa adulta, bé a partir de 20, 25 o 30 anys, o en qualsevol època de la vida.

Per aquesta raó, fa ja cert temps que en els fòrums científics s’ha descartat referir-se a aquesta diabetis com a infantil o juvenil, segons informa Ignacio Conget, mèdic consultor de la Unitat de Diabetis de l’Hospital Clínic, de Barcelona.

Diabetis de tipus 1 o de tipus 2?

El desenvolupament de la diabetis de tipus 2 està associat a un augment de pes, mentre que la diabetis de tipus 1 es deu al fet que l’organisme no produeix suficient quantitat d’hormona per a disminuir els nivells de glucosa en sang (glucèmia). Això succeeix gairebé des de l’inici de la diabetis, en molts casos, des de la infància. En els afectats, les cèl·lules humanes que produeixen insulina s’han alterat.

Aquest dèficit implica que calgui administrar la insulina des de l’inici de la malaltia, de manera que, sovint, se’ls ha denominat “insulinodependientes”. No obstant això, Conget precisa que, al final de l’evolució de la diabetis de tipus 2 moltes persones també poden necessitar-la, per la qual cosa aquest terme pot donar lloc a confusió i és preferible denominar a cada tipus pel seu nom: diabetis de tipus 1 i diabetis de tipus 2.

Del bolígraf a la bomba d’infusió

Amb l’ús de bolígrafs, s’aconsegueix un correcte control de la glucèmia en la majoria dels pacients amb diabetisEl 90% dels pacients amb diabetis de tipus 1 s’administren insulina amb uns dispositius a manera de bolígraf, proveïts d’un dipòsit i d’una agulla en la punta per a poder injectar-la. La insulina d’acció ràpida s’injecta abans de cada menjar; la insulina lenta o d’acció prolongada, una vegada al dia. Només amb l’ús de bolígrafs s’aconsegueix un correcte control de la glucèmia en la majoria dels pacients.

Quan a pesar que es realitza el tractament de manera adequada no s’aconsegueix un control apropiat, una de les solucions terapèutiques actuals és col·locar al pacient un infusor continu o bomba de perfusió. És un petit dispositiu, similar a un telèfon mòbil, que es penja de la cintura o una altra part del cos i que proporciona insulina. Per a això, està carregat i proveït d’un petit catèter o tub, a través del qual s’administra en petites quantitats de manera contínua, en comptes de fer-ho en moments puntuals del dia.

No obstant això, “la bomba no fa gens de manera automàtica”. És el pacient qui la programa perquè li administri la quantitat que necessita a cada moment, “per la qual cosa ha d’estar ben entrenat”, explica l’expert. En l’actualitat, s’estima que utilitzen aquest sistema de bomba d’insulina entre un 3% i un 4% dels pacients amb diabetis de tipus 1.

Combinada amb glucosensor

Un avanç en el tractament amb bomba d’insulina és la seva combinació amb un glucosensor, encarregat de fer mesures contínues de la glucèmia cada cinc minuts. Aquest aparell consta d’un sensor que es col·loca en el teixit subcutani -que es canvia cada quinze dies- i d’un transmissor de la grandària d’un telèfon mòbil, on es pot veure el resultat dels mesuraments.

El tractament amb bomba d’infusió és una prestació coberta pel Sistema Nacional de Salut, mentre que els sensors no són finançats i són cars. Qui desitgi adquirir un sensor continu de monitoratge ha de pagar-lo. Per aquesta raó, l’ús combinat d’aquest sistema de bomba i sensor és encara anecdòtic a Espanya on, ara com ara, només ho utilitzen unes deu persones, segons informació de Conget.

Els sensors continus de glucosa consten d’un monitor durador, amb un cost entre 1.500 i 2.500 euros; una part fungible, que es canvia cada sis o set dies i que costa entre 60 i 80 euros; i un transmissor, que dura un any o any i mig i el preu del qual oscil·la entre 500 i 800 euros.

Paginació dins d’aquest contingut


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions