Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nutricionistes demanen major control sobre els aliments enriquits

No dubten dels seus beneficis, però volen que s'investiguin els seus efectes

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 11deMaigde2002

Especialistes en pediatria i nutrició van analitzar ahir a Bilbao el paper en la dieta infantil dels productes enriquits, que cada vegada omplen més els rebostos de les llars. No estan sota sospita, asseguren, però encara queden molts dubtes per resoldre.

El debat es va celebrar en el marc del novè congrés de la Societat Espanyola de Gastroenterología, Hepatología i Nutrició Pediàtrica, obert des de dijous passat en el Palau Euskalduna de la capital biscaïna. Més de quatre-cents especialistes analitzen aquests dies qüestionis tan diverses com les últimes tendències en trasplantament de fetge en nens i els avanços que s’han donat, en general, en el camp de la pediatria. En l’apartat de la nutrició, una de les qüestions que preocupen els especialistes és, segons va explicar el doctor Juan Carlos Vitòria, president del congrés, saber si els anomenats aliments funcionals responen a les expectatives que generen.

Cereals i fermentos

La investigadora Ascensión Marcos, del departament de Nutrició de l’Institut del Fred del Consell Superior de Recerques Científiques, va intentar respondre a aquesta qüestió juntament amb altres especialistes. Els productes enriquits són aquells que contenen un nutrient, un ingredient concret que, prenent-lo diàriament i en una determinada quantitat, permet aconseguir una sèrie de beneficis per a l’organisme. La llista inclou fermentos, minerals, cereals, fibra i noms de substàncies que en els últims anys s’han fet tan populars com Omega-3 o bífidus actiu.

El problema que es planteja és que la producció de tota aquesta sèrie d’aliments tan de moda va molt més ràpida que la recerca sobre els seus efectes reals. “Hi ha moltes qüestions que desconeixem”, va explicar l’especialista del CSIF. “No sabem si la quantitat de nutrients que s’ingereix s’absorbeix adequadament, ni quina quantitat ha de prendre’s perquè realment et faci efecte”.

Els experts reunits ahir a Bilbao no dubten, malgrat tot, de les bondats i beneficis que aporten els aliments funcionals per a l’organisme. El que demanen és una major recerca que permeti determinar qüestions tan bàsiques com durant quant temps ha de consumir-se, per exemple, un determinat tipus de iogurt perquè facin efecte els seus nutrients. “No oblidem que hi ha un “boom” d’aquesta mena de consum i després de les xifres de vendes existeixen uns usuaris per darrere”, argumenta Marcos.

Els especialistes posen l’accent en la necessitat de menjar “de tot”, independentment que es consumeixin aliments funcionals. “Cereals, llegums, fruita, carn -poca- i peix en la seva justa mesura”, aconsella el nutricionista Luis Ros Mar. “Fa 17 anys -alerta Ascensión Marcos-, els adolescents estaven bastant ben alimentats. Des de llavors, les conseqüències dels mals costums han estat desastroses. Cal canviar molts hàbits”.

Els menjars del dia

Desdejuni: “És la més important de la jornada”. No n’hi ha prou amb un got de llet i a córrer. La nit ha estat llarga i el matí que segueix requereix estar ben alimentat, “amb hidrats de carboni”, per a obtenir un millor rendiment escolar. Es recomana un got de llet “sempre sencera; no val ni tan sols semidesnatada”, amb pa, fruites i cereals. Si no és possible, ha de reforçar-se amb una nova aportació calòrica a mitjan matí.

Menjar: Dieta mediterrània. Verdura, llegums, carn amb moderació, peix i fruita. Sempre han de figurar i d’una manera equilibrada les proteïnes (sobre un 15%), grasses (30% o 35%) i els hidrats de carboni (50/55%).

Berenar: la millor és la consistent en el “tradicional” entrepà “de pernil, xoriço…” i fruita.

Sopar: Ha de ser lleugera per a facilitar la digestió i permetre que el somni sigui reparador. No ha de limitar-se a proteïnes. “No val només ous fregits i salsitxes”. També ha de contenir hidrats de carboni en forma de patates fregides, verdures o pasta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions