Nutricosméticos

Millorar l’aspecte exterior i frenar els efectes del pas del temps ha estat sempre l’objectiu de la cosmètica. La majoria de les dones europees (són elles els qui més es preocupen pel seu físic) gasta una mitjana de 140 euros a l’any per a dissimular les arrugues del seu rostre i les xifres maregen si es dóna un cop d’ull a les estadístiques de la cirurgia estètica: més de l’11% dels espanyols s’ha operat alguna vegada, amb una despesa mitjana per operació superior als 600 euros.

Davant aquestes dades, sabedors de l’interès humà per acabar amb les petjades del temps, alguns laboratoris cosmètics han posat a la venda els nutricosméticos: complements nutricionals en forma de pastilles o píndoles, l’objectiu de les quals és arribar a les capes internes de la dermis, on es troben les cèl·lules encarregades de renovar la pell. Uns productes que, segons explica la vocal de Dermofarmacia del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, Ana Aliaga, “no són medicaments, ja que en aquest cas necessitarien autorització de l’Agència Espanyola del Medicament”, sinó complements nutricionals, “que no requereixen autorització administrativa”. Però què tanca aquesta expressió?

La seva composició es basa, sobretot, en minerals, antioxidants i vitamines, sense capacitat per a curar ni prevenir malalties. Simplement, ajuden a mantenir els nivells adequats de nutrients que una bona alimentació és capaç d’aconseguir. “En realitat, es tracta de complements alimentosos amb finalitats cosmètics“, precisa el director de Formació de Laboratoris Innéov, José Manuel de Blas, “pensats per a persones amb una alimentació normal”.

En aquest sentit, Ana Santamaría, secretària de l’Associació Espanyola de Cirurgia Estètica (AECE), recorda la importància de no abusar d’aquestes pastilles i, en cap cas, substituir-les per una alimentació equilibrada, ja que en contenir una major concentració de vitamines poden tenir efectes nocius en la salut: “Un excés de ferro o de vitamina A i E pot ser tan contraproduent per a l’organisme com la seva manca. Per això, els nutricosméticos només produeixen efectes positius quan la persona presenta manca d’alguna vitamina, malgrat portar una alimentació normal, com per exemple, en èpoques d’estrès o després d’un embaràs”.

Però no totes les opinions són tan benvolents amb aquests nous productes. Des de la Universitat de les Illes Balears, el Catedràtic de Bioquímica i de Biologia Molecular, Andreu Palou, reconeix que, “encara que cal considerar i analitzar cada cas concret, no existeix un sistema homologable, amb les suficients garanties per a avalar les virtuts que se solen al·legar”. De fet, segons explica, “hi ha tota una heterogeneïtat de procediments pel que la major o menor confiança dependrà del procediment que s’hagi aplicat”.

Per part seva, des del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, la vocal de Dermofarmacia, Mercè Camps, recorda que els productes cosmètics estan regulats pel Reial decret 209/2004, que defineix exactament què és un cosmètic i què no ho és i on s’aclareix que un cosmètic mai pot ser ingerit, inhalat ni implantat. “De manera que els productes que s’ingereixen per via oral, com les píndoles, no són cosmètics sinó aliments o, en algun cas, complements alimentosos, però no medicaments”, aclareix.

Sobre els seus efectes, els fabricants afirmen que comencen a ser visibles entre els tres i els sis primers mesos, encara que els experts adverteixen de què no es tracta de “pastilles miracle, sinó complements nutricionals” i, segons explica Ana Aliaga, “és la publicitat tan agressiva que es fa d’aquests productes la que porta a considerar falses creences“. “El problema és que els anuncis diuen el que la gent vol escoltar i la gent compra el producte a qualsevol preu, mentre la realitat és que hi ha alguns estrats de la pell que aquestes pastilles tampoc poden travessar, per això després les persones es deceben”, afegeix Santamaría, puntualitzada per Palou, per a qui l’important és “valorar l’èxit de manera diferent si es tracta d’un èxit a curt o a llarg termini”. “A curt termini -assenyala-, pot dependre més d’estratègies de màrqueting; a llarg termini, intervé més el resultat que el consumidor apreciï”.

En termes similars, Mercè Camps considera que, malgrat els bons resultats que alguns puguin aportar, els nutricosméticos no obren miracles i la seva utilització no descarta si més no l’ús de cremes.

“Els nutricosméticos i les cremes són productes diferents que es complementen i, com a tal, el més convenient és utilitzar tots dos al mateix temps”. Segons indica, mentre les píndoles tenen una acció interna de nutrició que beneficia en concret a la pell, les cremes presenten uns efectes “immediats” en aplicar-se directament sobre la dermis. “Per tant, des del punt de vista cosmètic, és millor utilitzar cremes que píndoles”, apunta Camps. “Per exemple -continua Aliaga- , no es concep un maquillatge si no s’ha aplicat abans una crema hidratant, de la qual mai s’ha de prescindir”.

També José Manuel de Blas defineix en aquest cas els tractaments orals com “aquells que aconsegueixen arribar a les capes internes de la pell i a totes les parts del cos, enfront de les cremes, que només arriben al rostre”, encara que subratlla que les cremes i les pastilles “són complementàries” i advoca, una vegada més, per l’ús de tots dos productes pesi a l’estalvi de temps que pugui suposar ingerir una pastilla.

A Espanya, la venda de complements alimentosos suposa cada any una mica més de 90 milions d’euros. Una xifra que a Regne Unit ascendeix a 470 milions i a Alemanya supera els 380 milions. Les previsions apunten que per a l’any 2007 les vendes creixeran un 14%.

Precisament, les més venudes són les pastilles que asseguren combatre l’envelliment de la pell, elaborades amb principis actius naturals per a aportar fermesa i hidratació. Totes elles estan fabricades com a complements nutricionals, per la qual cosa no existeix una edat determinada per a començar a prendre-les, encara que, segons recorda Aliaga, “les pastilles que estan pensades per a aconseguir una major fermesa de la pell, són més utilitzades a partir dels 40 anys”.

A més d’aquestes píndoles, destaquen aquelles que diuen detenir l’oxidació de les cèl·lules, activar la formació de melanina i prolongar el bronzejat de la pell, aportar ceramides que evitin la sequedat i el cutis aspre, prevenir les estries i combatre la pell de taronja, reforçar les ungles trencadisses, aconseguir un ventre pla o un bon alè, controlar el pes, millorar la bellesa del pèl i afavorir el flux sanguini per a reduir la inflor de les cames. Comprimits tots ells l’objectiu dels quals és millorar l’aspecte exterior però dels quals, segons adverteix Santamaría, “no convé abusar “. “No es pot substituir una bona alimentació per aquestes pastilles. Creiem que tot se soluciona amb una pastilla, però la flaccidesa de la pell o al greix acumulat és millor combatre-la amb una bona alimentació i exercici físic, no hi ha fórmules màgiques”, sentència.

Respecte a la dosi diària, és necessari llegir sempre el prospecte abans de qualsevol presa i, en cas de dubte, consultar amb el farmacèutic, que serà, segons Aliaga, qui indiqui com administrar-lo. Es pot anar a la farmàcia i comprar el producte sense necessitat de recepta mèdica, però cal seguir les pautes que dicten els tractaments perquè alguns només han de realitzar-se durant un període de tres mesos. “El més indicat és adequar-se a les normes que apareixen en el prospecte”, explica la doctora. “El farmacèutic és un professional perfectament capacitat per a recomanar aquests productes des de l’oficina de farmàcia”, afirma també Camps, qui aconsella “seguir sempre les instruccions de l’etiquetatge dels productes”.