Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Obesitat infantil i dinàmica familiar

El funcionament familiar, i no solament les característiques dels aliments, condiciona els gustos alimentaris dels nens
Per José Andrés Rodríguez 16 de gener de 2011
Img madre hijo
Imagen: Amy n Rob C

L’origen de l’obesitat infantil no radica solament en un excés en la ingesta de calories o en la falta d’exercici físic. Nombrosos estudis demostren que es relaciona també amb dificultats en el funcionament de les famílies i amb problemes per oferir contenció emocional i conductual. Per aquest motiu, els especialistes estan d’acord que el tractament idoni ha d’incloure, a més de canvis en els hàbits de la vida quotidiana, intervenció psicològica que aporti eines útils per enfrontar-se a problemes emocionals.

Imagen: Amy n Rob C

L’obesitat és un problema de salut cada vegada més estès. A Espanya, el nombre de persones obeses és superior a la mitjana de la Unió Europea (UE), a més de ser el segon país europeu amb major percentatge de ciutadans amb excés de pes: el 33% d’ells sofreix sobrepès i el 15% pateix obesitat. Davant aquestes dades, els especialistes estudien tots els factors que intervenen en un fenomen tan complex com aquest.

La ingesta excessiva de calories, una alimentació desequilibrada o la falta d’exercici físic són aspectes molt importants. Alguns estudis assenyalen que les influències biològiques suposen també entre el 30% i el 70% dels factors que determinen l’obesitat. Però no cal oblidar uns altres, com la dinàmica de les famílies, ja que els últims resultats científics apunten que un pes excessiu s’associa amb problemes en el seu funcionament. El 58% de les persones obeses tenen algun familiar que també ho és, mentre que el 14% de les persones que no són obeses compten amb un familiar obès.

Des de la infància

Segons Montse Bascuas, psicòloga de l’Institut de Trastorns Alimentaris (ITA), les maneres d’alimentar-se i les preferències i rebutjos cap a determinats aliments estan, en part, condicionats pel context familiar durant l’etapa infantil. És llavors quan els petits s’inicien en la majoria dels hàbits alimentaris. Els progenitors influeixen mitjançant models autoritaris o permissius en l’elecció de l’alimentació dels seus fills, en aspectes com el tipus, quantitat i horaris d’alimentació. “En algunes famílies, hi ha aliments que tenen un elevat valor simbòlic i que estan associats a nombroses celebracions”, assenyala l’experta.

El tractament d’una persona obesa ha d’incloure un nou estil de vida, canvis en els seus hàbits quotidians i intervenció emocional

Per tant, el fet que un nen vulgui menjar només aliments rics en greixos saturats no depèn exclusivament dels seus gustos personals. O, dit d’una altra forma, el funcionament familiar, i no solament les característiques dels aliments, condiciona els gustos alimentaris del nen. Algunes estructures familiars suposen un major risc de provocar obesitat en els seus membres.

És el cas d’els qui tenen un únic fill o el de fills de pares separats, les famílies monoparentals, nombroses o en les quals la mare té més de 35 anys. També influeix el nivell socioeconòmic familiar, ja que un estatus socioeconòmic baix en un país desenvolupat, com és el cas d’Espanya, representa una probabilitat major de sofrir obesitat, en practicar-se menys exercici i seguir uns hàbits alimentaris menys saludables.

Com influeix la família?

Les famílies funcionen segons uns patrons de conducta que es mantenen en el temps. Un grup familiar en el qual es dedica temps i energia a cuidar l’alimentació, seleccionar aliments de qualitat i dissenyar menús variats genera un patró molt diferent al d’una família en la qual no es presta tanta atenció a l’alimentació. Per Bascuas, l’exposició repetida del nen al seu patró familiar fa que aquest acabi per associar determinats aliments amb esdeveniments específics.

Això exerceix un efecte modulador sobre el seu comportament alimentari, amb la qual cosa els petits adopten les preferències que els resulten més agradables i seleccionen les conductes que repetiran en el futur. El context social en el qual funciona la família actual fa que les decisions sobre alimentació siguin amb freqüència discutides i negociades pels nens, els qui tenen molt poder en les decisions de la llar per mitjà de la insistència i la manipulació.

“Aquesta forma de funcionament està en part determinada per l’estatus laboral i les noves estructures familiars, que fan de l’alimentació un acte ràpid i centrat en l’evitació de problemes”, afegeix l’especialista en trastorns alimentaris.

Un tractament que implica a tota la família

En general, els tractaments contra l’obesitat i el sobrepès estan centrats en el canvi d’hàbits alimentosos i en l’increment de l’activitat física. L’ITA ha desenvolupat un programa per a nens i adolescents de set a quinze anys en el qual, a part d’intervenir en l’aspecte físic del problema de pes, es fa un especial recalcament en el benestar emocional i social dels pacients.

Bascuas assenyala que la majoria dels casos d’obesitat infantil es deuen a factors relacionats amb els estils de vida, “amb la qual cosa, una persona afectada en procés de recuperació precisa una triple ajuda: nou estil de vida, canvis en els seus hàbits quotidians i intervenció psicològica que permeti oferir alternatives davant problemes emocionals que confonen les sensacions de gana, avorriment, preocupació i ansietat, entre unes altres”. Cal dotar al menor de mesures que millorin el seu control conductual (més interaccions amb l’entorn social, més activitat esportiva…) i d’opcions que li permetin trobar una resposta a les seves dificultats emocionals.

CONSELLS PER A PROGENITORS

Un nen amb sobrepès o obesitat pot sofrir altres problemes de salut importants, com a diabetis. Per això és necessari tractar i prevenir l’augment excessiu de pes. Montse Bascuas aporta una sèrie de consells tan pràctics com a senzills per als progenitors:

  • Mantenir un nombre d’hores de somni adequades.
  • Alimentació: quantitat, qualitat (fruites, verdures) i varietat.
  • Cinc menjars al dia. El desdejuni com a peça clau, ja que els nens que desdejunen de forma adequada tenen menys risc de sofrir obesitat o sobrepès.
  • Reduir el sedentarisme i mantenir una activitat física continuada i moderada.
  • Implicació familiar en les activitats d’oci.
  • Buscar les necessitats reals dels fills.
  • Tractar l’obesitat com un problema que si no s’aborda de manera adequada pot conduir a trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia i trastorn per atracón).