Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Obsessió per la parella

El més característic d'aquesta mena d'enamorament és el temor patològic a trencar amb la parella i a viure en solitud

Nerviosismo, suor, un nus en l’estómac… Són alguns dels símptomes clàssics de l’enamorament, un sentiment que la majoria de les persones experimenta alguna vegada al llarg de la seva vida. Entre els més comuns destaca el de voler passar amb la persona volguda el major temps possible. Ara bé, a vegades aquest desig es converteix en una obsessió incontrolada. Els experts diuen que aquest amor dependent i patològic es deu a una terrible por per perdre a la parella. Un temor que afecta el 10,8% de les dones i al 8,7% dels homes, que afirmen ser dependents emocionals. On està el límit entre l’amor ‘controlat’ i l”obsessió desmesurada’ per la parella?

De l'enamorament a l'obsessió

Els psicòlegs asseguren que la forta necessitat de no estar sols crea tal dependència que fa que es pugui començar a parlar d’addicció a l’amor o, més aviat, d’obsessió, ja que són equivalents. “La cada vegada major dependència dels individus genera estils de vida dependents”, explica María de la Vila Moral. Per part seva, el psiquiatre i investigador clínic de la Fundació Institut Spiral, Carlos Sirvent, assegura que l’obsessió, l’addicció a l’amor “no existeix”, ja que -apunta- “quantitativament és impossible que hi hagi una patologia d’addicció a l’amor perquè voler molt no és una addicció, pot ser un acte heroic o el més meravellós que pot ocórrer-li a l’ésser humà, però voler molt, voler massa, no existeix, voler massa és malquerer”. L’expert considera que ser addicte a l’amor o tenir desamor significa més que un comportament addictiu cap a una altra persona, una malvivencia de l’amor. “Quan una persona s’obsessiona, s’instal·la en una relació depressiva o viu l’amor tormentosamente, no és degut a l’amor ni a l’altra persona. La causa es troba en una sèrie d’elements subjacents que té el pacient”, insisteix.

/imgs/2006/10/pareja1.jpg

“Podem arribar a comprendre el que és una experiència d’obsessió o addicció a l’amor recordant en les nostres relacions de parella l’etapa passional d’igual forma que l’experiència d’una borratxera. És una vivència que ha tingut molta gent però només una minoria pateix etilismo -prossegueix Sirvent-. L’addicte a l’amor s’instal·la en l’etapa passional, perpetuant-la indefinidament de manera ansiosa i immadura,L’addicte a l’amor s’instal·la en l’etapa passional, perpetuant-la indefinidament de manera ansiosa i immadura comportant-se dins de la relació com un drogodependent ho faria amb la droga”.

Totes aquestes conclusions van quedar exposades el gener passat a Madrid durant la celebració de la I Trobada Professional sobre Dependències Sentimentals: Dependència afectiva o emocional, Addicció a l’amor, Codependència i Bidependencia, organitzat per la Fundació Institut Spiral. En el simposi van participar diversos experts que van posar de manifest com el dependent afectiu no sol ser conscient del seu problema, ja que a més de negar-lo i autoengañarse, no té canals informatius que expliquin el que li ocorre. “No hi ha un coneixement popular d’aquest problema. La gent desconeix què és el que li està passant i també el professional, que és el pitjor desconeixement. El pitjor és l’autoengany, que el subjecte no reconegui el seu propi problema i ignori el que li diuen”, precisa Sirvent.

L’amor es converteix en obsessió quan l’altra persona ocupa el lloc més important i gairebé l’únic en l’escala de prioritats del subjecte“, reconeix Jorge Castelló, psicòleg i autor del llibre ‘Dependència emocional’. “Una cosa molt cridanera d’aquestes persones, que pot ser també indicatiu d’aquest component addictiu en la relació, és la necessitat d’accés constant del dependent emocional cap a la seva parella, intentant fer tot tipus d’activitats amb l’altra persona, cridant contínuament i controlant-la a través dels missatges de mòbil, els que s’interpreta com un acte de comprovació que la parella ‘segueix aquí’, com unida amb un cordó umbilical imaginari”, matisa.

Es pot dir que les persones dependents s’anul·len i subordinen tant a la seva parella que només tenen ulls per a l’altra persona, “intentant agradar-la contínuament per la gran sobrevaloració d’ella que duen a terme”, descriu Castelló. Això significa una equiparació de l’addicció a l’amor amb la dependència emocional, una de les noves addiccions sense substàncies, segons el psicòleg, que porta a qui la pateix a sentir, fins i tot, “síndrome d’abstinència davant l’absència de la parella i una necessitat imperiosa de l’altre costi el que costi”, afirma Sirvent.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Por a la solitud »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions