Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Oncocercosis, segona causa de ceguesa al món

Experts demostren l'eficàcia de l'únic fàrmac disponible per lluitar contra l'oncocercosis

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 06 de Setembre de 2006
img_ojo_portada

Aquesta malaltia infecciosa, que afecta a 50 milions de persones a tot el món i que constitueix una de les principals causes de ceguesa, és notícia pel descobriment que han realitzat investigadors espanyols d’un tractament, la ivermectina, capaç de reduir la seva prevalença i la seva intensitat en un 38%.

L’oncocercosis o oncocerciasis, coneguda també amb el nom de ceguesa dels rius, s’adquireix després de la inoculació de les larves d’un paràsit, Onchocerca volvulus, a càrrec de la mosca negra (Simulium damnosus), cridada així mateix mosca dels búfalos. Les larves femelles, després de ser fecundades, poden produir fins a 2.000 larves o microfilarias al dia, que emigren a la pell, a l’ull i a altres zones del cos infectat.

S’ha calculat que un 5% dels infectats acaba amb ceguesa permanent i, encara que la malaltia es distribueix per diferents àrees del planeta, el 95% de les víctimes de la ceguesa dels rius viu a Àfrica. En realitat, el paràsit Onchocerca volvulus és endèmic en àrees tropicals d’Àfrica (inclosa una petita porció del Iemen) i d’Amèrica central i del sud (Guatemala, Mèxic, Veneçuela, Colòmbia, Brasil i Equador). Per raons que es desconeixen, l’oncocercosis afecta més a homes que a dones, causa lesions en la pell, teixit subcutani, ganglis limfàtics i ulls.

Els afectats poden transmetre la malaltia durant 10 o 15 anys si no són tractats

No és tant la presència de les larves paràsites com les toxines que aquestes desprenen la causa principal de la malaltia, que abasta des de quadres menors de conjuntivitis fins a queratitis (inflamació de la còrnia), uveítis (inflamació de la capa que es troba entre l’esclerótica i la retina, que inclou l’iris, el cos ciliar i la coroides) amb glaucoma secundari (augment de la pressió intraocular) i neuritis òptiques amb atròfia secundària.

Va ser un metge guatemalenc, Rodolfo Robles, el primer a descriure (1915) la relació entre l’oncocercosis i ceguesa, per la qual cosa a Hispanoamèrica es coneix també la malaltia com a síndrome de Robles.

Impacte sociosanitari

És el drama principal d’Àfrica: les regions desèrtiques sucumbeixen per la fam i la pobresa, al mateix temps que les valls fèrtils, beneïts per l’aigua dels rius, veuen segades milions de vides per causa de malalties infeccioses. Al costat de la malària i la SIDA, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l’oncocercosis, com a principal causa de ceguesa als països africans, és una malaltia devastadora que demanda urgentment estratègies de prevenció i tractament.

Al costat del control de les plagues de mosca dels búfalos, l’OMS dona la benvinguda a un fàrmac capaç de combatre la ceguesa i la coïssor de pell que caracteritzen a la malaltia, la ivermectina. Així mateix, les estratègies contra l’oncocercosis s’agrupen sota un pla denominat Vision 2020 amb el qual es pretén posar fi a la ceguesa d’origen infecciós al Tercer Món.

Les condicions ambientals d’humitat a les zones tropicals, amb rius d’aigües molt ràpides, afavoreixen l’aparició de l’oncocercosis. En aquest tipus d’hàbitat es desenvolupa la mosca que actua com a vector. El paràsit, en forma de larva infecciosa, és inoculat per la mosca quan aquesta entra en contacte amb la pell humana. Les femelles del paràsit mesuren 30-50 cm i viuen entre 10-15 anys; els mascles només mesuren 3-5 cm. La femella fecundada dona a llum una mitjana d’1.200 microfilarias diàries, de 250-360 micres, que es disseminen per la pell, els ulls i altres òrgans. El paràsit adult construeix tumors a l’interior del cos humà per viure i reproduir-se, sent molts detectables a simple vista. Les inflors o nòduls es troben en el cap, coll, espatlles, columna vertebral i part superior dels glúteos. Els individus afectats, que poden albergar entre 50 i 200 milions de larves, comencen per sentir una debilitat generalitzada. Normalment l’oncocercosis es manifesta d’un a tres anys després que la persona ha estat infectada. Els afectats poden transmetre la malaltia durant 10 o 15 anys si no són tractats.

IVERMECTINA

Un equip de la Universitat de Barcelona s’ha encarregat de verificar l’eficàcia de l’únic fàrmac disponible per lluitar contra l’oncocercosis, la ivermectina, i ha vist publicades les seves conclusions en una edició recent de la revista Tropical Medicine and Internacional Health. La ivermectina, segons els científics espanyols, redueix la prevalença i la intensitat d’aquesta malaltia en un 38%. El seu treball ha seguit durant 10 anys l’eficàcia d’aquest agent en un grup de malalts de Guinea Equatorial. L’oncocercosis, coneguda en aquella part del món amb el nom de craw-craw, és una malaltia endèmica a la illa guineana de Bioko. Allí es considera sens dubte com una patologia debilitante que afecta a la majoria dels individus en edat productiva, i per aquesta mateixa raó constitueix un dels factors limitants del desenvolupament econòmic de la illa.

El treball realitzat per l’equip de la Universitat de Barcelona té per primers signataris a Jordi Mas, del Servei de Microbiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Carlos Ascaso, del Grup de Recerca en Epidemiologia i Salut Internacional de l’IDIBAPS ( Institut de Recerques Biomèdiques August Pi i Sunyer. «L’objectiu d’aquest estudi -certifiquen els experts- no era un altre que avaluar l’impacte d’una dècada de distribució vertical de l’únic tractament disponible contra l’oncocercosis, la ivermectina, entre la població rural de 12 comunitats i dos grups ètnics, els bubi i els fang; el fet que el fàrmac administrat només sigui eficaç sobre les larves, va condicionar des d’un principi la durada de l’estudi».

La recerca realitzada es va dur a terme durant 10 anys perquè aquest és precisament el període mínim que les femelles resulten fèrtils i, per tant, s’assegura per aquesta via una eliminació de tota la descendència. L’estudi ha estat finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) i l’OMS. Els seus resultats recolzen els de treballs previs realitzats en el continent africà, tant per avaluar els efectes de la ivermectina, com per determinar l’impacte sociosanitari de l’oncocercosis. «Els nostres resultats són molt concloents: la prevalença de l’oncocercosis abans del tractament era d’un 74,5% i després va ser del 38,4%; a més, cal destacar que després de l’administració d’ivermectina comprovem que la incidència en nens de 0 a 4 anys va disminuir 2,6 vegades».

El seguiment del projecte queda ara en mans del Ministeri de Sanitat de Guinea Equatorial, sota supervisió de l’equip d’experts espanyols tant des de Bioko com des de Barcelona. No obstant això, els científics subratllen que «les estratègies futures de lluita contra la ceguesa dels rius van més enllà de l’administració d’ivermectina; actualment, gràcies al projecte African Programme for Onchocerciasis (APOC) de l’OMS, s’està eliminant el vector de la malaltia mitjançant la fumigació amb insecticides». Jordi Mes té previst també viatjar pròximament a Bioko per comprovar en primera persona els efectes d’aquestes noves mesures.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions